Viuem ua fòrta crisi democratica. Es institucions catalanes e espanhòles son confrontades per un conflicte juridic e de legitimitats provocat pera manca de volentat politica entara negociacion, çò que a provocat era declaracion unilaterau dera Republica Catalana e coma reaccion der Estat, era aplicacion der article 155 dera Constitucion Espanhòla de 1978, en tot generar-se ua situacion indesirabla e extraordinària.
Es incertituds qu’a provocat aguesta situacion enes darrères setmanes a afectat a encastres de caractèr sociau, economic e politic, generant intranquillitat e fòrça preocupacion as ciutadans deth nòste país.
Deuant d’aguesta grèu situacion es conselhèrs deth Conselh Generau d’Aran, damb eth Sindic ath capdauant, vòlen préner aguest acòrd institucionau, en tot instar a totes es formacions politiques, e as institucions espanhòles e catalanes eth besonh d’exercir eth dialòg coma esturment dera accion politica, en tot esvitar totes aqueres actuacions qu’impliquen era crispacion e vulneracion de drets, e hèr ua crida ara societat tà mantier era conviuença e eth respècte ara pluralitat d’idèes e sentiments.
Er Estat a convocat ues naues eleccions ath Parlament de Catalunya. Ath madeish temps, ei dubèrta en Congrès des Deputats des Corts Espanhòles ua comission especifica qu’a coma objectiu era modificacion dera Constitucion, que neishec hè 39 ans damb eth pacte constitucionau, tà prepausar era reforma dera madeisha.
Eth conjunt des fòrces politiques representades en Plen deth Conselh Generau, consideram qu’ei de besonh de reafirmar eth nòste compromís damb es Institucions e damb er autogovèrn d’Aran.
Aran ei definit en preambul dera Lei 1/2015 de 5 de hereuèr de Regim Especiau dera Val d’Aran, coma ua realitat nacionau damb personalitat pròpria e diferenciada, fonamentada en hèt qu’era comunautat aranesa dispòse de lengua e de cultura pròpria, e d’ua tradicion de govèrn defenuda pes aranesi ath long deth temps. Atau madeish, eth capítol VII der Estatut de Catalunya, en article 94.1:
“Aran dispòse d’un regim juridic especiau establit per lei deth Parlament. Per miei d’aquest regim se reconeish era especificitat dera organizacion institucionau e administrativa d’Aran e se’n garantís era autonomia entà ordenar e gestionar es ahèrs publics deth sòn territori.”
En aguest sens, cau afirmar qu’es progrèssi hèti damb er Estatut de Catalunya de 2006 sigueren fòrça importants, en tot perméter eth desvolopament d’ua naua Lei d’Aran, 1/2015, e dera Lei der Occitan, aranés en Aran 35/2010.
Pr’amor d’açò eth Plen deth Conselh Generau d’Aran vò evidenciar es auanci hèti en aguesti darrèri ans en çò que hè ath reconeishement institucionau deth nòste País e deth sòn marc competenciau, portadi a tèrme pera Generalitat de Catalunya. Se ben ei cèrt que, tanben, expressam era dificultat qu’era Val d’Aran tostemp a auut tà desplegar aguesti marcs legislatius.
Per tot açò, eth Plen deth Conselh Generau d’Aran declare que:
1) Deuant d’aguesta complèxa situacion politica volem reafirmar eth nòste compromís damb era defensa des nòstes Institucions e deth nòste autogovèrn.
2) En aguest contèxte de debat politic sus es naui encastres constitucionaus e estatutaris volem demanar, de forma contundenta, eth compliment des marcs legislatius que mos emparen, e afirmar era nòsta prohonda volentat de trebalhar en favor dera melhora e eth refortilhament des nòstes institucions, en tot explorar totes es vies possibles que mos permeten auançar en desplegament deth nòste actuau estatut d’autogovèrn, coma era manèra mès eficaça entà poder contunhar servint ara ciutadania, en tot protegir es honaments dera nòsta realitat; era nòsta lengua, era nòsta cultura, e era nòsta identitat, honaments que compartim toti es vesins e vesies d’Aran.
3) Instam ath Síndic d’Aran e as grups politics que conformen eth Plen deth Conselh Generau d’Aran a hèr totes aqueres gestions deuant des Institucions catalanes, atau coma ena Comission Territoriau deth Congrès des Deputats, tà cercar un reconeishement constitucionau que permete naues hites tath nòste estatut singular d’autogovèrn.
Aran, 2 de noveme de 2017