Vielha, 21 de junh de 2018.- Era net de Sant Joan ei fòrça especiau entàs aranesi, e mès concrètaments entàs de Les e d’Arties, que celèbren dues hèstes que diden fòrça deth sòn caractèr e es sues tradicions.

Es Haros dera Val d’Aran mèrquen er inici dera sason toristica d’ostiu. En deseme de 2015, eth comitè intergovernamentau dera Unesco declarèc es ‘Falles del Pireneu’ en Catalonha, Haro o Taro ena Val d’Aran e Brandons en França, coma Auviatge Immateriau dera Umanitat. Aguesta catalogacion contemple es 63 hèstes deth huec que se celèbren pendent eth solstici d’ostiu enes Pirenèus, que s’includissen entre eri era Crèma deth Haro de Les e era Crèma deth Taro d’Arties.

Era celebracion a un origen ancestrau, estretaments estacat as cicles agraris e solars. Se relacione damb es rites primitius de regeneracion dera vida naturau, de fecunditat e d’arregraïment as dius peth succès des cuelhutes e era arribada deth bon temps. Ena Val d’Aran aguestes hèstes temps en darrèr se celebrauen en toti es pòbles, mès sonque Les e Arties les an mantengudes.

Es rites deth huec, qu’a es sòns inicis ena ceremònia pagana que se hège er aunor ath diu Solei, qu’ena Val d’Aran e en Cominges se diguie Abelio, damb eth temps s’incorporèren ara tradicion cristiana e en bères localitats s’a mantengut enquias nòsti dies. Consistís ena crèma des halhes pendent era net mès cuerta der an e damb eth huec s’escenifique eth cambi de cicle en an solar.

Damb aguesti rites se perseguie era purificacion, era crèma des maus esperits –qu’ena Val d’Aran se diden “erulets”- e de tot aquerò que pòrte era desgràcia e era malautia a umans e bèsties. Dempús se portaue ua part deth carbon e es cendres enes cases e as bòrdes pr’amor de non prener mau, e ua auta part as uarts e as camps entà demanar bona cuelhuta.

Era Crèma deth Haro de Les

Les celèbre eth 23 de junh era hestivitat de Sant Joan e supause er inici des hèstes patronaus dera localitat. Ath long era velhada se creme un tronc d’auet, eth Haro

Er escenari deth rituau ei era Plaça deth Haro, a on, entàs 10 ores dera net arribe era procession en ritme des dances tradicionaus d’Es Corbilhuèrs de Les. Dempús dera benediccion se li cale huec ath Haro e se procedís ara crèma des halhes, fabricades damb pela de cerider que se hèn a virar en tot descríuer cercles e en tot simular era luta entà purificar e cremar es maus esperits. Era ceremònia finalize damb un balh ath torn deth Haro alugat, e dempús ena plaça se servís eth vin caud damb sucre, rom e fruta, que se pren ath costat dera tradicionau còca de Sant Joan.

Uns dies mès tard, eth 29 de junh, hestivitat de Sant Pere, a lòc era “Quilha deth Haro”, ei a díder, era plantada deth nau Haro. Es maridadi deth pòble der an er aunor de distinguir-lo damb ua corona de flors, coma rite entà demanar fecunditat. Aguest arbe presidís era plaça de Les pendent un an, enquia ua auta net de Sant Joan.

Eth dusau dissabte de mai eth pòble celèbre era “Shasclada” moment magic en qué se li clauen es cunhes ar arbe e se convertís en sagrat. Cau soslinhar que era quilha deth Haro s’amie a tèrme damb era madeisha tecniciana qu’emplegaue er òme primitiu entà redreçar es menhirs: se lhèue deth tèrra e a base de fòrça e de sostier-lo se guanhen grads de nautada enquia que fin finau se plante e se claue.

Era Crèma deth Taro d’Arties

Entà Sant Joan se celèbre en Arties era arribada deth solstici d’ostiu damb era crèma d’un tronc d’auet, en tot coïncidir damb er inici des hèstes majors dera localitat. Aguesta celebracion mercaue tanben eth moment en qué es pagesi començauen a pujar as animaus as pastures mès nautes des montanhes.

Un mes adès dera hèsta, ua expedicion d’òmes deth pòble ges a cercar eth Taro, lo carguen e transpòrten entath pòble e lo premanissen entara sua crèma. Arribat eth dia, se li cale huec e s’arrosegue per carrèrs e places d’Arties, acompanhat de musica e des crits des assistents, en un recorregut que s’alongue enquia nautes ores dera maitiada e qu’acabe deuant era casa der alcalde, a on se dèishe totauments carbonizat. Segontes era tradicion, es cendres deth Taro protegissen, purifiquen e fertilizen, peth que en tot escampar-les per tot eth pòble aluenhen es maus esperits.

A compdar dera sua designacion pera Unesco coma Auviatge Immateriau dera Umanitat, es “Hèstes deth huec” s’an convertit en un des principaus atractius der ostiu aranés.