• Aguesta ei ua hita istorica entà Aran jamès artenhuda que supause un reconeishement internacionau e que mos place coma territòri referent entar impuls de bones practiques en desvolopament territoriau, ambientau e socioeconomic.

• Era ceremònia d’autrejament, ena qu’a prenut part era sindica d’Aran damb ua representacion dera equipa tecnica qu’a trabalhat ena candidatura, atau coma representants deth Ministèri de Transicion Ecologica e Rèpte Demografic responsables deth MAB en España, s’a amiat a tèrme en Agadir (Marròc) pendent era 36au edicion deth Conselh Internacionau de Coordinacion dera UNESCO tath programa “Òme e biosfèra”

• Eth Conselh Generau d’Aran a trabalhat pendent quate ans en aguesta candidatura, impulsada en 2020, pendent eth govèrn entestat per sindic Francés Boya, damb eth programa de participacion ciutadana ARAN 2030, e que siguec en prumèr lòc acceptada peth Ministèri de Transicion Ecologica e Rèpte Demografic deth govèrn der Estat entà posteriorament èster remetuda ath comitat dera UNESCO que l’a aprovada definitivaments.

Aguest maitin a auut lòc en Agadir (Marroc) era ceremònia de reconeishement coma Resèrva dera Biosfèra dera UNESCO a un totau de 11 regions de tot eth mon, entre eres era Val d’Aran que, amassa damb era region d’Irati (Navarra), an estat es dus unics territòris der Estat Espanhòl reconeishudi damb aguesta distincion.

En 2020 en govèrn d’Aran iniciaue es tràmits tà presentar era candidatura dera Val d’Aran entà esdevier Resèrva dera Biosfèra. Un trabalh que comencèc damb eth procès participatiu ARAN ACCION 2030, en que participèren dues centes persones, autant presenciau coma telematicaments, que debatiren sus es accions e estratègies possibles entà hèr front as rèptes de present e futur enes encastres economic, sociau e ambientau en Aran.

Qué son es Resèrves dera Biosfèra dera UNESCO?

Es Resèrves dera Biosfèra son, atau e coma definís era UNESCO, “endrets d’aprenedissatge tath desvolopament sostenible”. Son lòcs a on se sage d’aplicar enfocaments interdisciplinaris que permeten compréner e gestionar es cambis e es interaccions que se produssissen entre es sistèmes sociaus e ecologics, entre es que se trapen era prevencion de conflictes e era gestion dera biodiversitat. Son espacis qu’apòrten solucions locaus a problèmes mondiaus. Es Resèrves dera Biosfèra prepausen diuèrses solucions entà conciliar era conservacion dera biodiversitat damb un usatge sostenible. Non son en cap cas figures de proteccion ambientau ne tanpòc un label toristic.

Es Resèrves dera Biosfèra (RB) son designades pes Govèrns nacionaus e se trapen jos era jurisdiccion des Estats enes que son plaçades. Era designacion des RB demore a cargue dera Directora Generau dera UNESCO a trauès deth programa intergobernamentau MAB, en tot èster eth Conselh Internacionau de Coordinacion deth MAB (MAB_ICC) eth qué pren era decision. Eth sòn estatus ei reconeishut internacionauments. Es RB impliquen as comunautats locaus e a toti es organismes interessadi.

Era candidatura dera Val d’Aran

Era candidatura d’Aran coma Resèrva dera Biosfèra s’a postulat coma un esturment entà preservar e recuperar es activitats tradicionaus en tot prebotjar politiques de despoblament e transicion a un modèl rurau mès resilient, en tot veicular era armonizacion d’un desvolopament economic sostenible damb era gestion e preservacion des valors culturaus e naturaus.

Aguesta candidatura encaishe donc damb es tres èishi principaus qu’era UNESCO fixe tad aguest reconeishement: era conservacion dera diversitat biologica e culturau, eth desvolopament economic sostenible a nivèu socioculturau e ambientau, e eth supòrt logistic qu’ampare eth desvolopament a trauès dera investigacion, eth seguiment, era educacion e era formacion
Atau madeish, aguesta prepausa a presentat un equilibri entre qüestions ambientaus, socioeconomiques e culturaus, en tot préner ua importància relheuant era preservacion dera lengua, cultura e patrimòni d’Aran, elements essenciaus dera singularitat dera Val d’Aran.

Segontes era prepausa, era Val d’Aran constituís un lòc excepcionau entara conservacion dera biodiversitat naturau e dera diversitat culturau. Conforme un des territòris mès singulars des Pirenèus Orientaus pr’amor dera sua cultura termierèra, era sua identitat culturau e lingüistica pròpria e era sua diversitat paisagistica e ecologica unica. Constituïs tanben ua des zònes mès factibles entà transicionar cap a un modèl mès sostenible e un desvolopament economic basat enes valors socioculturaus e mieiambientaus. Un des majors rèptes deth territòri ei arténher diversificar es sues capacitats en tot convertir-se en un espaci mès resilient pr’amor que represente un lòc de demostracion de metòdes de desvolopament sostenible mejançant era investigacion, era observacion, era formacion, era educacion e era sensibilizacion.

Cau remercar qu’aguest reconeishement va mès enlà d’un label toristic, pr’amor que se tracte d’un sagèth que reconeish internacionaument ara Val d’Aran coma un territòri entà desvolopar estratègies e accions qu’ajuden ath desvolopament sostenible.

Era sindica d’Aran, Maria Vergés, a manifestat que “aguesta distincion per part dera UNESCO ei un hèt istoric que mos refèrme en compromís que coma govèrn mantiem damb Aran e era sua gent” e higie que “esdevier Resèrva dera Biosfèra dera UNESCO ei tanben un important reconeishement ara linha d’accion e ath projècte de país qu’eth govèrn deth Conselh Generau d’Aran amie a tèrme en tot reafirmar qu’èm en bon camin entà hèr d’Aran un territòri damb futur tara sua ciutadania, atau coma tà liderar en Pirenèu ua estratègia conjunta de desvolopament sostenible”.

Era Sindica d’Aran a estat acompanhada en aguest acte per diuèrsi representants dera equipa tecnica deth Conselh Generau d’Aran e deth programa MAB deth Ministèri, atau coma de Francisco J. Cantos, cap d’airau de Relacions Internacionaus e Resèrves dera Biosfèra deth Secretariat deth Comitat Espanhòl deth Programa MAB.

A compdar d’ara, un viatge recebuda era notificacion oficiau deth reconeishement, eth govèrn d’Aran, atau e coma mèrque era normativa de gestion des RB, amiarà a tèrme diuèrses trobades informatives damb es administracions e entitats araneses entà presentar es prumères accions a desvolopar, d’entre es que dejà se trapen projèctes coma er actuau Plan de Sostenibilitat Toristica, BoscAran o Ovihuec.

Vielha, 5 de junhsèga de 2024