• Pendent er acte institucionau era sindica d’Aran a instat ara Generalitat de Catalunya a hèr efectiu er autogovèrn aranés entà poder atier es besonhs des aranesi e araneses damb garanties e dera proximitat ençà

• Era sindica d’Aran tanben a reclamat ath govèrn der Estat eth reconeishement dera singularitat aranesa

• En acte institucionau celebrat aué, era sindica d’Aran a hèt entrèga dera Medalha d’Aunor deth Conselh Generau d’Aran ara doctora Immaculada Caubet coma reconeishement ara sua trajectòria professionau ath servici dera ciutadania d’Aran, especiaument as mès petits e petites  

Eth Conselh Generau d’Aran a celebrat aué, 17 de junh, era Hèsta d’Aran que commemòre enguan eth 31 aniversari dera restitucion dera maxima institucion aranesa e era recuperacion deth nòste autogovèrn.

Era sindica d’Aran, Maria Vergés, e eth secretari de Govèrns Locaus e Relacions damb Aran, David Rodríguez, an presidit aguesta celebracion, qu’a compdat tanben damb era preséncia deth secretari generau entath Rèpte Demografic, Paco Boya, deth subdelegat deth Govèrn en Lleida, José Crespín, e deth deputat provinciau Marc Baró, entre d’auti deputats parlamentaris, alcaldes e autoritats.

“Enguan auem volut qu’aguesta Hèsta d’Aran siguesse dedicada ara ciutadania aranesa e volem qu’en sigue tostemps a compdar d’ara, tà méter en valor era aportacion, dedicacion e esfòrç de persones e collectius sense es quaus, era nòsta societat non poderie definir-se coma desvolopada. E auem volut tanben apropar-la ath madeish temps ath carrèr, damb er engalanament des balcons damb eth drapèu oficiau o aufrint activitats tà toti es publics pendent eth dia d’aué. Pr’amor que volem qu’era Hèsta d’Aran, que commemòre era recuperacion dera nòsta màxima institucion, sigue, sense cap dubte, era hèsta de toti es aranesi e araneses, que de neishement o d’adopcion, volguen senter-se comprometudi damb aguesta tèrra e damb eth sòn futur”, afirmaue era sindica d’Aran.

Atau madeish, en sòn parlament, era sindica a volut amiar a tèrme un brèu repàs dera singularitat e er autogovèrn d’Aran ath long deth temps enquia arribar ara nòsta istòria mès recenta, en tot destacar era importància qu’a, entà Aran, compdar damb un govèrn pròpri que mete as persones en centre des politiques, en tot facilitar atau es sues vides e lutar per mantier e protegir era nòsta identitat, cultura, lengua e drets fonamentaus.

En aguest sens, e parafrasejant ath President Aragonès ara hè quauqui dies, era sindica a reclamat ua major implicacion e reconeishement per part autant dera Generalitat de Catalunya coma deth govèrn der Estat e afirmaue, rotondament, que: “eth temps des paraules s’acabe e ei de besonh, de forma urgenta, accions fèrmes e clares que permeten ath Conselh Generau d’Aran desplegar de forma efectiva e vertadera eth sòn potenciau, que non a un aute objectiu qu’eth d’èster apròp des persones. Ues accions qu’an de centrar-se ena melhora deth finançament, que permete era autonomia dera Val d’Aran damb eth desplegament efectiu deth marc normatiu, e er impuls, fèrm, dera cooperacion institucionau e territoriau” e higie que “çò que volem ei mantier era gestion dera proximitat que non permete qu’arrés demore endarrèr, volem ua Val d’Aran desvolopada territoriauments, economicaments, sociauments, tecnologicaments e ambientauments, e qu’age, ena conservacion dera sua lengua e cultura era sua rason d’èster e un motor de coesion sociau. Accions que, en definitiva, balhen contengut ara autonomia politica d’Aran”.

Pendent er acte institucionau s’a amiat a tèrme era autrejament dera Medalha d’Aunor ara doctora Immaculada Caubet Busquet coma reconeishement ara sua trajectòria professionau ath servici dera ciutadania d’Aran, especiaument as mès petits e petites.

En sòn discors, era sindica d’Aran a volut destacar dera doctora Caubet “non sonque era sua talha coma professionau, indiscutibla e exemplara, senon que voi tanben incidir ena sua qualitat umana e, sustot, de compromís damb eth país, non sonque damb eth nòste sistèma sanitari, senon damb tot aquerò qu’a auut a veir damb Aran. Es que la coneishem sabem qu’a estat, e ei, ua fèrma defensora dera nòsta identitat e singularitat, laguens e dehòra d’Aran”.

Ath delà der acte institucionau, eth govèrn deth Conselh Generau d’Aran a premanit tanben un seguit d’activitats culturaus e de léser dirigides a toti es publics e de franc.

Deth 14 ath 19 de junh eth Musèu dera Val d’Aran aufrís jornades de pòrtes dubèrtes e er Archiu Generau d’Aran a aufrit visites guidades ara Casa deth Senhor d’Arròs e eth Petit Musèu dera Escòla d’Arròs.

Atau madeish, aguesta tarde entàs 17 ores aurà lòc er espectacle familhar “Pell de gallina”, a cargue dera companhia Sac d’Espectacles, ena Plaça d’Aran, tàs 18 ores i aurà ua exibicion de quilhes a cargue dera Associacion de Quilhes de Tredòs deuant dera Sala Polivalenta de Vielha e, entà finalizar, tàs 19 ores i aurà un concèrt deth grop SongAran ena Plaça d’Aran.

Deman, 18 de junh, entàs 12:00 ores aurà lòc er acte d’entrèga deth titol d’Aranés illustre ath Magnific Senhor Carlos Barrera ena Casa deth Senhor d’Arròs, era sedença instituciona deth Conselh Generau d’Aran, coma reconeishement ath sòn trabalh ena defensa des interèssi d’Aran ath capdeuant dera maxima institucion aranesa pendent 20 ans.