El vicesindic d’Aran, Luís Carlos Medina, el cap de Cultura i Patrimoni d’Aran, Jèp de Montoya i la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa, han presentat a la seu del Conselh Generau els resultats de l’enquesta.

L’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2013 (EULP2013) és una activitat estadística oficial integrada en el Programa anual d’actuació estadística, 2013, que desplega la Llei del Pla estadístic de Catalunya 2011–2014. Els organismes responsables de l’Enquesta són el Departament de Cultura, per mitjà de la Direcció General de Política Lingüística, i l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

L’objectiu principal de l’enquesta és conèixer la identificació lingüística i els usos del català i altres llengües en els espais de relació personal de la població de 15 anys i més a Catalunya. També en són objectius obtenir informació sobre el coneixement de les llengües (català, castellà, anglès i francès, especialment), mesurar l’ús i el coneixement de l’aranès i conèixer actituds lingüístiques de la població i opinions sobre l’ús del català.

L’EULP2013 és la tercera edició de l’Enquesta d’usos lingüístics a Catalunya. Les altres dues edicions es van fer els anys 2003 i 2008. L’àmbit geogràfic el constitueix tot el territori de Catalunya, amb significació estadística per als vuit àmbits territorials vigents en el moment del treball de camp, a més de Barcelona ciutat (pendent de publicar) i de la Val d’Aran (des de l’edició de 2008).

En aquesta edició de 2013 s’ha incorporat la metodologia de recollida de dades per Internet. La mostra teòrica és de gairebé 7.500 individus amb un error de l’1,16% per tot Catalunya. El qüestionari en línia ha estat el mateix per a tots els canals i s’ha presentat en català, castellà i aranès per a la Val d’Aran.

La mostra teòrica per a la Val d’Aran és de 456 enquestes amb un error del 4,62% per resultats globals amb un interval de confiança del 95,5%. La mostra efectiva ha estat de 434 enquestes que representa una taxa de resposta del 95%.

El context demogràfic

La població de la Val d’Aran és de 10.090 persones de les quals 3.648 (36,2%) han nascut a la Val d’Aran, 2.067 (20,5%) a la resta de Catalunya, 2.075 (20,6%) a la resta de l’Estat i 2.300 (22,8%) a l’estranger. El gran creixement de la població nadiua a l’estranger es va donar entre els anys 2003 i 2009.

Principals resultats

El 80,7% de la població de la Val d’Aran entén l’aranès i el 55,6% el sap parlar

A la Val d’Aran, el percentatge de població que entén l’aranès ha crescut lleument (2,5 punts) entre 2008 i 20013, mentre que la resta de les habilitats s’han mantingut pràcticament estables.

En nombres absoluts, la població adulta aproximada que entén l’aranès és d’unes 6.800 persones, la que el sap parlar és d’unes 4.700, la que el sap llegir una mica més de 5.000 persones i la que el sap escriure no arriba a les 3.000 persones. Aquestes dades de 2013, són molt similars a les de l’any 2008.

Llengua i grups d’edat

Els més grans de 65 anys mostren més coneixement de l’occità aranès pel que fa a entendre’l i parlar-lo; en canvi la població fins a 30 anys són els que més saben llegir-lo i escriure’l.

• Per a l’habilitat d’entendre el grup amb més coneixement és el de més edat, seguit del de 45 a 64 anys.

• Per a l’habilitat de parlar, el primer lloc l’ocupa també el grup de més de 65 anys, seguit del grup més jove.

• Per a l’habilitat de llegir, el grup més jove ocupa la primera posició seguit del grup d’edat de 45 a 64 anys.

• Per a l’habilitat d’escriure destaca el grup més jove amb gairebé el doble de percentatge que el segon grup de 30 a 44 anys.

Evolució dels usos lingüístics: llengua inicial, llengua d’identificació i llengua habitual

A l’Aran poden distingir-se almenys quatre grups lingüístics: el 45,4% s’identifica amb el castellà, el 21,7% amb l’aranès, el 16,7% amb el català i el 15,7% amb altres llengües o combinacions de llengües.

Aquests quatre grups tenen unes proporcions similars pel que fa a la llengua inicial o primera llengua parlada quan era petit, amb un petit creixement del grup d’altres llengües o combinacions de llengües.

Pel que fa a la llengua habitual si es compara amb la llengua inicial, s’observa un major percentatge del grup de llengua castellana (55,1%) i un decreixement de l’aranès (17,6%), una estabilitat del català (16,4%) i un decreixement d’altres llengües (10,6%) que probablement s’incorporen al grup majoritari del castellà.

De la llengua inicial a la llengua habitual

Si es compara la diferència entre la població de llengua habitual i la de llengua inicial, poden observa-se els guanys i les pèrdues de parlants de cada llengua.

• En general, s’observa que el castellà incorpora més de 900 nous parlants probablement la majoria provinent del grup de llengua inicial “altres llengües i combinacions”, però també de l’aranès.

• El català es manté estable en el pas de llengua inicial a habitual.

• L’aranès té una pèrdua de més de 200 parlants en aquest mateix pas.

• Finalment, pel que fa a les altres llengües o combinacions tenen una pèrdua de més de 600 parlants i que probablement, s’incorporen al castellà.

Evolució de la llengua inicial i la llengua habitual 2008-2013

Pel que fa la llengua inicial en el període 2008-2013, s’observa un creixement de 6,8 punts del castellà, un lleu creixement del català (1,4 punts), un lleu decreixement de l’aranès (1,6 punts) i una pèrdua de 7,5 punts per a les altres llengües.

Pel que fa a llengua habitual en el mateix període, s’observa un creixement de 17,1 punts del castellà, una estabilitat del català (+0,4 punts), un decreixement de l’aranès (5,8 punts) i una pèrdua de 11,8 punts per a les altres llengües.

Des del 2008 hi ha hagut una disminució de la població que té l’aranès com a llengua habitual i una disminució del percentatge d’altres llengües o combinacions.

Transmissió lingüística

En sociolingüística la transmissió lingüística intergeneracional , es mesura com la diferència entre el percentatge de població que parla una llengua determinada amb els fills i la que usa o usava amb la mare. Quant més positiva és aquesta diferència més pot dir-se que el procés de transmissió d’una llengua està garantit. La transmissió lingüística de l’aranès i del català està garantida tot adoptant formes multilingües.

D’entrada, el gràfic mostra pel que fa al l’ús de “només en castellà” que aquesta diferència és negativa (- 6,2 punts), per “només aranès” aquesta diferència és positiva (+ 1,8 punts) i per al “només català” és pràcticament zero (0,5 punts). En la situació de multilingüisme de l’Aran, cal computar també els percentatges d’altres llengües i combinacions que són força elevats, així doncs, la transmissió lingüística ha de considerar no només una llengua en exclusiva, sinó que pot adoptar dos o més llengües. En aquest sentit, la transmissió de l’aranès i també la del català amb altres llengües són positives amb més de 5 punts de diferència entre l’ús amb el fill més gran i l’ús amb la mare.

Àmbits de consum i serveis

El castellà és la llengua d’ús més freqüent en els set àmbits analitzats, el català és la segona llengua més usada exclusivament o compartit amb el castellà en sis del set àmbits. L’aranès és la segona llengua més usada en un dels set àmbits (administració local). Els usos d’altres llengües o combinacions de llengües té una freqüència al voltant del 30% en quatre dels set àmbits estudiats.

• A l’Aran l’ús del castellà supera més de 40% en sis dels set àmbits estudiats: administració de l’Estat (57,6%), personal mèdic (56,5%), gran comerç (49,3%), bancs (44,5%), petit comerç (42,6%) i administració local (40,6%). En les relacions dels ciutadans amb l’administració de la Generalitat és el 37,3%.

• L’aranès té l’ús més alt en l’administració local (21%) i en les relacions amb els bancs (6,5%)

• El català té un ús més alt en les relacions amb la Generalitat (25,4%), els bancs (15,1%) i l’administració de l’Estat (12,7%)

Fitxa tècnica de l’Enquesta d’usos lingüístics a la població 2013

Descripció: Activitat estadística oficial integrada en el Programa anual d’actuació estadística 2013.

Organisme responsable: Departament de Cultura, per mitjà de la Direcció General de Política Lingüística i Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

Univers: Població de 15 anys i més resident en el territori de Catalunya, amb significació estadística a nivell dels vuit àmbits territorials, Barcelona ciutat i la Val d’Aran (en total 10 àmbits).

Mètode de recollida de la informació: Multicanal. Enquesta que respon el ciutadà per Internet (CAWI), enquesta telefònica auxiliada per ordinador (CATI) i enquesta presencial auxiliada per ordinador (CAPI).

Llengües del qüestionari: El qüestionari en línia ha estat el mateix per a tots els canals i s’ha presentat en català, castellà i aranès per a la Val d’Aran.

Grandària de la mostra: La mostra teòrica consta de 7.500 enquestes amb un error de l’1,16%, amb un interval de confiança del 95,5%. La mostra final és de 7.492 enquestes.

Disseny de la mostra: Afixació mixta on cada un dels 10 àmbits territorials té un mínim de 450 unitats, que garanteix un error màxim del 5,0% amb un interval de confiança del 95,5% per cada àmbit territorial. El disseny mostral és en dues etapes estratificat amb selecció en primera etapa, de municipis (en cas de municipis de fins a 50.000 habitants) o seccions (en cas de municipis de més de 50.000 habitants) dins de cada estrat territorial; en segona etapa se seleccionen els individus dins de cada municipi o secció. La selecció dels municipis i seccions s’ha realitzat mitjançant un mostreig sistemàtic amb arrencada aleatòria un cop estratificats els municipis segons grandària dins de cada estrat territorial, exceptuant la Val d’Aran, on la mostra ha estat extreta per mostreig aleatori simple.

La mostra s’ha extret del Padró municipal d’habitants de Catalunya a 1 de gener del 2013, i ha constat d’un llistat de 7.500 titulars i un altre de 15.000 substituts amb el mateix municipi o secció de residència, sexe, grup d’edat i lloc de naixement que el titular, o si no era possible, almenys amb el mateix lloc de residència i de naixement. Cada titular disposava de 2 substituts possibles. Aquests darrers van ser seleccionats amb l’objectiu de poder substituir les entrevistes titulars fallides que es poguessin donar durant el treball de camp.

Elevació i calibratge dels resultats a la població: L’elevació de resultats ha estat feta amb estimacions postcensals de població de Catalunya de 15 anys i més, elaborades per l’Idescat, tenint en compte els 10 àmbits territorials definits en el disseny de la mostra, el sexe, grup d’edat i lloc de naixement, a data 1 d’octubre de 2013, i s’ha calibrat la mostra efectivament obtinguda en relació amb les proporcions poblacionals de cada estrat.

Treball de camp: Del juny al novembre del 2013.