Les festes del foc, els Haros de la Val d’Aran marquen l’inici de la temporada turística d’estiu.

Les Falles a Catalunya, Haro o Taro a la Val d’Aran o Brandons a França, són les manifestacions de foc que formen part de les Festes del Foc del Solstici d’Estiu als Pirineus que el desembre del 2015 van ser declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco.

El calendari Impulsat per l’Associació Cultural de Municipis Fallaires i Entitats Municipals dels Pirineus i el conjunt de pobles que formen part del llistat del Patrimoni de la Humanitat i realitzat per la Càtedra d’Educació i Patrimoni Immaterial dels Pirineus de la UdL, amb el suport de la Diputació de Lleida, reflecteix el nom exacte de la festa en cada lloc, els horaris i les vies d’informació.

La proclamació com a Patrimoni de la Humanitat  de les Festes del Foc ha suposat un important increment de turistes, encara que la xifra encara és difícil de quantificar. La previsió d’ocupació hotelera al Pirineu se situa entre el 80 i el 100% durant les falles.

En quant a les festes de la Val d’Aran, la conselhèra de Turisme i Desenvolupament Econòmic d’Aran, Anna Díaz, recorda que es tracta de dues festes molt antigues i arrelades a la Val d’Aran. Antigament se celebraven en tots els pobles però només Les i Arties les han mantingut. És una tradició molt entranyable i popular on s’impliquen tots els veïns del poble i també els visitants que es troben a la Val d’Aran en aquestes dates, ja que són un gran atractiu cultural i turístic.

La Crema deth Haro de Les

Es celebra el 23 de juny, festivitat de Sant Joan i suposa l’inici de les festes patronals de la localitat. Durant la vetllada es crema un tronc d’avet, el Haro.

L’escenari del ritual és la Plaça deth Haro, on, cap a les 10 de la nit arriba la processó al ritme de les danses tradicionals d’Es Corbilhuèrs de Les. Després de la benedicció i encesa del Haro se li cala foc i es procedeix a la crema de les halhes, una mena de torxes fabricades amb escorça de cirerer que es fan girar descrivint cercles i simulant la lluita per purificar i cremar els mals esperits. La cerimònia finalitza amb un ball al voltant del Haro encès, mentre a la plaça se serveix el “vin caud”, vi calent amb sucre, rom i fruita que es pren al costat de la tradicional coca de Sant Joan.

Uns dies més tard, el 29 de juny, festivitat de Sant Pere, té lloc la “Quilha deth Haro”, és a dir, la plantada del nou Haro. Els nuvis tenen l’honor de distingir- lo amb una corona de flors, com a ritu per demanar fecunditat. Aquest arbre presideix la plaça de Les durant un any, fins a la propera nit de Sant Joan.

Així mateix, el segon dissabte de maig el poble celebra la “Shasclada” moment màgic en què se li claven les falques a l’arbre i es converteix en sagrat. Cal assenyalar que l’aixecament del Haro es porta a terme amb la mateixa tècnica que feia servir l’home primitiu per redreçar els menhirs: s’aixeca des del terra i a base de força i d’anar sustentant-lo es van guanyant graus d’altura fins que finalment es planta i es clava.

La Crema deth Taro d’Arties

Per Sant Joan es celebra també a Arties l’arribada del solstici d’estiu amb la crema d’un tronc d’avet, coincidint amb l’inici de les festes majors de la localitat. Aquesta celebració marcava també el moment en què els ramaders començaven a pujar als animals a les pastures més altes de les muntanyes.

Un mes abans de la festa, una expedició d’homes del poble surt a buscar el Taro, el carreguen i transporten cap al poble i el preparen per a la seva crema. Arribat el dia, se li cala foc i s’arrossega per carrers i places d’Arties, acompanyat de música i dels crits dels assistents, en un recorregut que s’allarga fins a altes hores de la matinada i que acaba davant de la casa de l’alcalde, on es deixa totalment carbonitzat. Segons la tradició, les cendres del Taro protegeixen, purifiquen i fertilitzen, pel que al escampar-les per tot el poble allunyen els mals esperits.

CALENDARI DE LES FESTES DEL FOC

17 de juny. Durro (Alta Ribagorça), la Pobla de Segur (Pallars Jussà). Brandons a França: Loras de Varossa i Mairenha.

18 de juny. Ilhèu [brandon] (França).

23 de juny. Alins (Pallars Sobirà), Arties Hèsta deth Taro (Val d’Aran), Boí (Alta Ribagorça), Casós (Alta Ribagorça), Isil (Pallars Sobirà), Les Hesta der Haro (Val d’Aran), el Pont de Suert (Alta Ribagorça), Vilaller (Alta Ribagorça), les Paüls (Ribagorça aragonesa), Montanui (Ribagorça aragonesa), Saünc (Ribagorça aragonesa), San Chuan de Plan (Sobrarbe), Suïls (Ribagorça aragonesa), Villarrué (Ribagorça aragonesa), Andorra la Vella, Escaldes Engordany (Andorra), Sant Julià de Lòria (Andorra). Brandons a França: Judèth de Luishon, Siradan.

24 de juny. Senet (Alta Ribagorça), Bonansa (Ribagorça aragonesa), Bagà [Fia-Faia] (Berguedà). Brandons a França: Banhèras de Luishon, Creishèths, Harrèra, Gembria, Isaort, Senta Maria, Sarp, Salas e Pratvièlh, Sòst, Trobath.

30 de juny. Castanesa (Ribagorça aragonesa), Maulion de Varossa [brandon] (França).

1 de juliol. Barruera (Alta Ribagorça). Brandons a França: Antishan, Esbarèish.

7 de juliol. Erill la Vall (Alta Ribagorça).

8 de juliol. Aneto (Ribagorça aragonesa). Brandons a França: Casarilh, Mostajon, Òu.

14 de juliol. Taüll (Alta Ribagorça).

22 de juliol. Llesp (Alta Ribagorça).

4 d’agost. Sent Avantin [brandon] (França).