Vielha, 25 d’abril de 2019.- La festa de Sant Jordi es va tancar a la Val d’Aran amb la conferència “Mission complida” sobre la figura humana de Mossèn Jusèp Condò Sambeat (1867-1919), en el centenari de la seva mort, organitzada pel departament de Cultura i Llengua del Conselh Generau d’Aran. La conferència va anar a càrrec de Mossèn Jusèp Amiell.
El títol de la conferència “Mission complida” fa referència a un passatge de la carta que Mn. Condò li envia al seu amic Bernard Sarrieu, fundador dera Scolo deras Pireneos, poques setmanes abans de morir. A la carta Condò diu: ”A mès d’un an que sò malaut e sense fòrces tà escríeuer ne liéger arren. Atau ei qu’eth vòste trebalh s’ei endarrerit a mès non pogué; e se Dieu non me’n da d’autes, non me senti tamb fòrces entà acabar-lo ne hèr-ne cap mès peth mèn compde. Ja s’aurie acabat era mia mission enes letres. ¡Dieu non ac volgue!”.
Durant la conferència Mn. Amiell va fer un repàs exhaustiu de la figura de Mn. Condò Sambeat, nascut a Montcorbau el 29 de març de l’any 1867. Condò va ser ordenat capellà a l’edat de 24 anys i va passar fora de la Val d’Aran 14 anys, destinat als pobles de Sallent, Gabassa i Moror. No és fins l’any 1905, als 38 anys, que torna a la Val d’Aran en ser nomenat rector de Gessa, Salardú i més tard de Bossòst.
Els primers anys, segons va explicar Mn. Amiell, Condò sempre escriu en català. La seva producció literària en llengua catalana va ser fecunda i premiada. És però amb el seu retorn a la Val d’Aran que Condò va establir enllaços amb els veïns de llengua gascona i sobretot amb el seu amic Sarrieu que el va emparar per escriure en aranès i presentar les seves poesies en els Jocs Florals.
L’amor a la terra que el va veure néixer, al paisatge aranès, a la seva llengua i la seva gent, defineixen l’obra de Condò que va deixar també per escrit costums araneses i contes del país.
Precisament els assistents a la conferència van rebre com obsequi un punt de llibre i un exemplar de “Era Maladeta” una llegenda en vers que explica la formació de les muntanyes Maleïdes. És la història del terrible Cordhèr (Cor de Ferro), la pastora Blancaflor i un pobre misteriós, treta de l’edició de “Era isla des diamants” en la que Condò va imaginar que quatre emigrants aranesos feien una altra Val d’Aran al Pacífic i que tindria un túnel, aquella comunicació amb Espanya que Condò i els aranesos volien per la veritable Val d’Aran. I aquell túnel imaginat es va començar en realitat set anys després de la seva mort.
Jusèp Condò Sambeat va ser un sacerdot, poeta i, segons va explicar Mn. Amiell, també músic, considerat el primer escriptor en utilitzar l’aranès com a llengua literària. Va ser col·laborador de diferents publicacions literàries, autor d’importants poemes en occità, també va escriure contes curts, novel·la i teatre. L’any 1912, va guanyar el Premi dels Jocs Florals de Tolosa amb el poemari “Era Val d’Aran”. De la seva extensa obra en destaca també el “Vocabulari aranès”, publicat l’any 1915.
Jusèp Condò va morir el 5 d’agost de l’any 1919 a l’edat de 52 anys i va ser enterrat a Bossòst.
Home humil, amb un gran sentit de l’humor i treballador incansable, segons el retrat de Mn. Jusèp Amiell, el Conselh Generau d’Aran va crear l’any 1989 el Premi Mossèn Condò de novel·la i poesia en aranès en el seu honor.
