Les primeres bruixes d’Europa eren del Pirineu, les jutjava el poble, no la Inquisició, s’exiliaven per protegir-se i se n’heretava la ‘fama’ per via materna
Vielha, 21 de juny de 2019.- El Museu de la Val d’Aran en col·laboració amb la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i l’Aran presenta des d’avui i fins al 30 d’agost l’exposició “Se’n parlave… i n’hi havie”, una mostra itinerant sobre el fenomen de la bruixeria a les Terres de Ponent i al Pirineu. La mostra il·lustra els resultats de la recerca sobre la bruixeria que s’ha dut a terme entre el 2015 i el 2017.
A la inauguració de l’exposició hi ha assistit el síndic d’Aran, Paco Boya, l’alcalde de Vilamòs i conselhèr, Oriol Sala, i la directora del Museu de la Val d’Aran, Carla del Valle, entre d’altres.
D’entre les principals conclusions de la investigació i que il·lustra l’exposició de la que n’és comissari l’historiador i professor de la Universitat de Barcelona (UB) Pau Castell, se n’extreu que alguns dels primers judicis europeus sobre bruixeria van ser al Pirineu, concretament a les Valls d’Àneu i que les dones acusades de bruixeria a Catalunya eren assenyalades i perseguides pels seus veïns i no per la Inquisició, al contrari del que es pensava fins ara. La ‘fama de bruixa’ s’heretava per via materna i mentre que al Pirineu la cacera de bruixes era recurrent, a les comarques de la Plana era puntual.
L’exposició explica que es pot diferenciar clarament dos àmbits: d’una banda el Pirineu (Pallars, Alt Urgell i Aran on la bruixeria és molt més present i semblant a la documentació històrica, els judicis per bruixeria del segle XV, XVI i XVII) i de l’altra, la plana, on costa trobar gent que en recordi res.
La iniciativa té una pretensió científica i presenta la bruixeria com a fenomen social i científic a Ponent i al Pirineu. L’estudi ha comptat amb un equip format per antropòlegs i investigadors dels diferents territoris: Tòni Escala, Sara Arjó i Elisa Ros (Val d’Aran) Núria Morelló (Plana de Lleida) Carlos Guàrdia (Alt Urgell), Oriol Riart (Pallars Sobirà), Miquel Bailach (Pallars Jussà), Marcel·lí Corominas (Solsonès).
L’exposició combina les dues vessants que ha abordat la investigació: la històrica i l’etnològica. Així per exemple, s’hi poden escoltar diferents àudios, entre ells els de persones que han viscut el fenomen de la bruixeria en primera persona. També es poden trobar objectes que s’han utilitzat per protegir-se’n com amulets, i s’hi mostren documents històrics i material que il·lustra les diferents conclusions a les qual ha arribat la investigació.
L’exposició compta amb material didàctic, especialment adaptat per a nens i nenes entre 5 i 14 anys. Aquest està concebut a partir dels conceptes que aborda la mostra per oferir una mirada més transversal com la por, la llibertat o la diferència sempre amb un punt de vista d’educació de gènere.
L’exposició “Se’n parlave… i n’hi havie” es podrà visitar del 21 de juny al 30 d’agost a l’Ecomuseu Çò de Joanchiquet de Vilamòs.
Info: Hilat de Musèus des Tèrres de Lhèida e Aran