En an 1999, eth Conselh Generau dera Val d’Aran aquerís ua fabrica de lan plaçada en Cap dera Vila de Vielha. Er objectiu ère recuperar ua petita industria qu’ans entà darrèr auie format part dera vida vidanta des aranesi. Hèt que cau enquadrar en ua politica de documentacion e restauracion der auviatge istoric industriau d’Aran.
Integrada en hilat de musèus, era Fabrica dera lan mos introdusís enes prumèri moments dera industrializacion en Aran. Un periòde istoric que, a despièch dera sua pòga incidéncia en país, cau auer-lo en consideracion. En prumèr lòc pr’amor qu’era bastida dera fabrica representèc entara comunautat aranesa un pas entara modernizacion e un aleujament des ahèrs domètges, tostemp pesucs, des hemnes dera val. E en dusau lòc, pr’amor qu’ei er inici d’un cambi sociau e economic qu’arribarie ans mès tard tamb es espleites mineres e es centraus idroelectriques.
Era plan shuenhada restauracion que s’a hèt d’aguest espaci mos permet enguardar era fabrica en estat blos, totes es sues maishines poirien tornar a foncionar aué madeish. Un guida especializat acompanhe ath visitaire ath long de tot eth recorrut e aguest pòt seguir tot eth procès de fabricacion que s’amiaue a tèrme ena fabrica, ei a díder, era transformacion dera lan vèrge en madèishes. Dus audivisuaus, a on se pòden veir es maishines en foncionament, complementen era visita.
Informacion basica
Adreça
Fabrica dera lan C. Ribaèta
Cap dera Vila
25530 Vielha
Tel. 973 641 815
e-mail: info.museu@aran.org
Servici
Visites guidades resèrva per auança.
Eth procès de fabricacion
Era lan que se trabalhaue ena fabrica proviege des particulars, es quaus l’auien obtengut a trauèrs dera esplèita deth bestiar de lan. Era lan arribaue limpia e seca ena fabrica, es nhòcs se pesauen en ua romana e s’acordaue eth nombre de madèishes e eth celh deth hiu que volien.
Ena planta baisha e ena prumèra planta se sauve tota era maquinària originau, hèt que mos permet seguir tot eth procès de fabricacion:
Eth “diable”
Esvedilhaue entà daurir es nhòcs dera lan. Aguesti se dispausauen ena entrada dera maquina, prealablament auien estat entomits tamb òli de baisha qualitat, que les esquinçaue, daurie e desseparaue.
Era “carda dauridora”
Transformaue es nhòcs de lan dubèrts peth diable en ua espècie de vel, que se hège servir soent entàs vanòes e matalassi.
Era “carda mequèra”
Premanie era lan qu’auie de servir entà hèr hiu e convertie eth vel o napa provenenta dera carda dauridora en ues mèques mès fines, que s’enrotlauen en uns petiti corrons o plegadors metallics.
Era “mule-jenny ”
Se sage d’ua hiladora intermitenta que prumèr estire e tòrç eth hiu e, despús d’ua pausa, l’enrotle en hus. Ua soleta persona se n’encuedaue dera maquina e ne campaue atentament eth foncionament, ja que calia arturar-la de seguida se bèth hiu se trincaue, entà esvitar mauméter tot eth procés. Era “mule jenny” siguec endonviada pes anglesi e auec un clar protagonisme ena Revolucion Industriau. Aguest modèl correspont as prototipes realizats entre 1820 e 1830 e ei ua des tres que se consèrven en Catalunya.
Eth “torcedor”
Servie entà retòrcer eth hiu e enrotlar-lo en ua bobina, còn o hus, segontes eth celh deth hiu e era quantitat que se’n fabricaue.
Era maquina de hèr madèishes
Culminaue tot eth procès e se n’encuedaue dera darrèra torçuda e dera elaboracion des madèishes. Entad aguesta darrèra accion, se tiege ua barra de hèr, clauada en un des tirants deth tet, que facilitaue eth trabalh de retòrcer es madèishes.
Bastenda e istòria dera fabrica
Era Fabrica dera Lan de Vielha, ei un exemple representatiu des petites industries textiles qu’apareishen a compdar dera dusau mitat deth sègle XIX, enes dus aiguavèrs deth Pirenèu centrau.
Era fabrica siguec bastida entàs darreries deth sègle XIX per Jusèp Portolés Vilò (1841-1904), vesin de Vielha qu’auie apren ut eth mestièr en Miremont de Comenge, França, ciutat d’on proviege era familha dera sua hemna.
Era industria foncionaue tamb era fòrça motritz que balhaue er arriu Nere. Ua paishèra exteriora amiaue era aigua enquia ua arròda de husta (rodet) connectada a un long èish tanben de husta. Aguest èish ère assubjectit as engranatges dera maquinària e les transmetie era fòrça dera aigua.
Rafael Portolés Lafusta (1873-?), hilh e ereu de Jusèp Portolés Vilò, contunhèc trabalhant ena elaboracion dera lan e viuec sonque d’aguest prètzhèt.
Jusèp Portolés Fontà (1904-1987) serà era tresau e darrèra generacion dera familha Portolés que se dedicarà ad aguest mestièr.
En 1963, un aiguat se n’emportèc era paishèra exteriora dera fabrica. A compdar d’alavetz se hec foncionar era maquinària tamb electricitat. Era produccion anèc amendrint progressivament enquia que s’auec de barrar eth negòci ua decada mès tard.