Els consellers Mascarell i Gordó entreguen a títol pòstum el diploma a la vídua del membre numerari Peire Bec
El sindic d’Aran, Carlos Barrera, i el president de l’Institut d’Estudis Aranesi, Jusèp Loís Sans, van presentar el passat dia 10 de juliol a Arties, l’Institut d’Estudis Aranesi, l’acadèmia i autoritat lingüística a Catalunya de l’occità, aranès a l’Aran, en un acte en què també hi van participar conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Germà Gordó, i el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell.
L’Institut d’Estudis Aranesi, va ser creat el 2002 pel Conselh Generau d’Aran com a organisme per a promoure el coneixement i estudi del territori aranès, en tots els aspectes que configuren la seva identitat, i el 2008, li va ser conferida ja l’autoritat lingüística sobre l’aranès en el propi territori de l’Aran. La Llei 35/2010, d’1 d’octubre, de l’occità, aranès a l’Aran va establir en l’article 4.3 el mandat d’atorgar a l’Institut d’Estudis Aranesi l’exercici de l’autoritat lingüística com a organisme independent i amb caràcter d’acadèmia.
En compliment d’aquest mandat la Generalitat de Catalunya, concretament els Departaments de Cultura i Justícia, a través de la Direcció General de Política Lingüística i d’acord amb el Conselh Generau d’Aran, ha impulsat l’aprovació del el Decret 12/2014, de 21 de gener. Amb aquest decret s’estableix la transformació del preexistent Institut d’Estudis Aranesi en una nova acadèmia, d’àmbit territorial a tot Catalunya.
El sindic d’Aran, Carlos Barrera, va manifestar “amb l’acte d’avui s’obté el més alt reconeixement per a la nostra llengua i possibilita a l’Acadèmia, creada per voluntat del Govern de la Generalitat de Catalunya i el Conselh Generau d’Aran, la pervivència de la nostra llengua, l’aranès”.
El conseller de Justícia va recordar que “ara fa un any i mig presentàvem el Decret en virtut del qual s’atorgava a l’Institut el caràcter d’acadèmia i autoritat lingüística de l’occità”. En aquest sentit Gordó va subratllar que la presentació formal de l’Institut d’Estudis Aranesi “implica haver culminar la tasca que ens havíem proposat” i va remarcar que ara “ens pertoca vetllar pel seu bon funcionament, i fer que el prestigi, la difusió, el coneixement de la llengua aranesa estiguin a l’alçada d’aquest valuós patrimoni”.
“Avui és un dia important per a la ciència i l’acadèmia, per al món sencer i per la diversitat cultural, per la identitat i l’orgull, per al reforçament de la llengua occitana a l’Aran i per a la promoció de l’aranès i per a l a normalització progressiva del seu ús” va puntualitzar el conseller de Justícia.
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell va remarcar que “l’existència de l’Institut permetrà que es consolidin els principis que fonamenten la política lingüística del país, afavorint la integració de totes les llengües pròpies de Catalunya i, alhora, enfortir la seva diversitat lingüística”.
Mascarell també va remarcar que “el Govern català aprofundeix el seu compromís de protecció, foment i promoció de la llengua occitana, aranès a l’Aran, doncs Catalunya és un país que valora i fa bandera de la diversitat”. Mascarell també va recordar que “l’aposta del Govern català per defensa de l’aranès és molt sòlida, tal com posa d’evidència la posada en marxa de l’institut”.
Per transformar el preexistent Institut d’Estudis Aranesi en una nova acadèmia, s’ha desenvolupat un període en què la Direcció General de Política Lingüística, la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques i el Conselh Generau d’Aran han acompanyat l’Institut d’Estudis Aranesi en el procés d’adequació, en diverses fases :
– Designació de les persones per endegar el procés (22 de maig de 2014).
– Acte de constitució del nou organisme (dia 7 de juliol de 2014, a Vielha).
– Supervisió i aprovació dels estatuts de la nova corporació (octubre de 2014).
– Inscripció en el Registre d’Acadèmies de la Generalitat (novembre de 2014).
En aquest procés han pres part els membres de la secció lingüística de l’anterior Institut d’Estudis Aranesi i 6 persones de reconegut prestigi relacionades amb la llengua occitana, que van ser designades al si del Consell de Política Lingüística de l’Occità Aranès (22 de maig de 2014), organismes bilateral Generalitat- Conselh Generau d’Aran, en què pren part la Direcció General de Política Lingüística.
Amb la formalització d’ingrés i presa de possessió dels membres acadèmics de l’organisme es completa aquest procés de transformació de l’Institut d’Estudis Aranesi que, ara ja actua de ple dret com a acadèmia aranesa de la llengua occitana.
Les noves funcions de l’Institut d’Estudis Aranesi – Acadèmia Aranesa dera lengua occitana
Amb el nou Decret 12/2014, l’Institut assumeix un doble mandat:
a) D’una banda, continuar exercint l’autoritat lingüística sobre la modalitat aranesa, si bé a partir d’ara en l’àmbit territorial de tot Catalunya, en consonància amb el caràcter oficial de l’occità reconegut a l’Estatut (art. 6.5). Per tant, l’Institut continuarà sent la màxima institució encarregada d’establir i actualitzar la normativa lingüística de l’aranès.
b) D’una altra, un nou mandat de col•laborar amb entitats acadèmiques, de recerca o culturals reconegudes per les institucions públiques de l’espai occità, en l’establiment de la normativa lingüística de referència per al conjunt de la llengua occitana. Aquesta nova funció està en consonància amb les finalitats previstes en la Llei 35/2010.
Configuració de l’Institut d’Estudis Aranesi – Acadèmia Aranesa dera lengua occitana
L’Institut d’Estudis Aranesi preveu fins a 21 membres acadèmics numeraris. També podrà comptar fins a 21 membres corresponents (16 acadèmics i 5 entitats). D’acord amb les noves funcions s’estructura en dues seccions:
a) Secció d’autoritat lingüística sobre l’aranès:
– Bernat ARROUS
– Aitor CARRERA
– Angelina CASES ANDREU
– Lourdes ESPAÑA CÓNSUL
– Joan Pau FERRE
– Jèp de MONTOYA
– Elvira RIU ABADIA
– Rosa M. SALGUEIRO PUJÓS
– Jusèp Loís SANS SOCASAU (president de l’Institut)
– Miqueu SEGALÀS
b) Secció d’aconsellament sobre la llengua occitana i el tronc comú.
– Patrici POJADA (Pàmias -Arièja-)
– Joan SALLES LOSTAU (Bordes -Bearn-)
– Domergue SUMIEN (Ais de Provènça)
– Jacme TAUPIAC (Gimat -Tarn e Garona-)
– Florian VERNET (Besièrs).
L’acte, a més de ser la presentació pública del ple de la corporació també va permetre retre homenatge al lingüista Pèire BEC. L’acte l’església de Santa Maria d’Arties també va comptar amb la presència d’Eliane GAUZIT, vídua de Pèire BEC, i de Joan Salles-Lostau, acadèmic de l’IEA i inspector del Ministeri d’Educació de França, que va glossar la seva figura.
Pèire BEC (Paris, 1921 – Poitiers 2014), és un insigne lingüista, romanista, germanista i poeta, autor de nombroses obres i estudis sobre llengua i literatura, figura de referència en els estudis occitans al segle XX, va ser designat i va acceptar d’incorporar-se en el nou IEA-AALO, el maig de 2014. Pèire BEC va ser guardonat el 2010 amb el primer premi Robèrt Lafont instituït per la Generalitat de Catalunya.
La seva mort, sobrevinguda el 30 de juny de 2014, no li va permetre prendre part de l’acte de constitució i endegament del nou Institut del 3 de juliol de 2014, i al qual havia expressat el seu suport i acceptació de ser-ne membre.
Desprès de les reunions de l’Assemblea General i de les seccions d’Aranès i d’Occità estàndard queden com a President de l’acadèmia: Jusèp Loís Sans, president de la secció d’Aranès: Jèp de Montoya, i de la secció estadant: Joan Salas Lostau.