• Avui s’han alliberat al riu Garona 75 exemplars de cavilat, nascuts al Centre de conservació Camadoca, on es realitza la cria en captivitat d’aquest peix des del 2006.
• Els alumnes de l’Escola Zer Casteth Leon d’Es Bòrdes han participat en l’alliberament dels peixos.
Es tracta d’una de les accions de millora de les poblacions d’aquest peix, previstes en el marc del projecte LIFE LIMNOPIRINEUS, un projecte LIFE+ Natura coordinat pel Centre d’Estudis Avançats de Blanes del CSIC i que està destinat a la millora de l’estat de conservació d’espècies i hàbitats aquàtics de l’alta muntanya dels Pirineus.
S’ha comptat amb la presència del conselhèr d’Agricultura, Ramaderia i Medi Natural d’Aran, Jose E. Arró, el conselhèr de Territori d’Aran, Jose A. Boya, l’alcalde d’Es Bòrdes, Frances Medan, de Sorelló Estudis al Medi Aquàtic, socis del projecte LIFE LimnoPirineus, així com dels responsables ADEFFA, que gestiona el Centre Camadoca. A més, els alumnes de l’Escola Zer Casteth Leon d’Es Bòrdes han participat en l’alliberament dels peixos.
Els exemplars han estat alliberats a un tram del riu Garona, en la zona d’actuació del projecte LIFE LIMNOPIRINEUS, per reforçar les poblacions romanents.
Una espècie endèmica dels Pirineus, en perill d’extinció
El cavilat o cullereta (Cottus hispaniolensis) és un petit peix que ocupa rius i torrents d’alta muntanya, on conviu amb la truita comuna (Salmo trutta). És una espècie endèmica del vessant nord dels Pirineus i, més en concret, de la conca de la Garona, incloent la Val d’Aran, on actualment es troba extremadament amenaçada degut al baix nombre d’individus i a l’aïllament respecte la resta de poblacions de la conca. Només és present en uns pocs trams, amb densitats molt baixes.
El cavilat ocupa preferentment trams d’aigües oxigenades, fort corrent i certa turbulència, i substrat pedregós. S’alimenta, sobretot, d’invertebrats aquàtics, i ocasionalment també d’altres animalons, incloent els alevins de la truita. És un animal que no es deixa veure fàcilment, ja que és actiu durant la nit, mentre que durant el dia acostuma a romandre quiet en algun amagatall del fons. Molt territorial, el mascle escull un espai adequat on la femella hi fresa, generalment sota una pedra. La posta és ventilada i vigilada permanentment fins al moment de l’eclosió. Sembla que pot viure fins als cinc anys.
La situació de les poblacions de cavilat va empitjorar dràsticament arran de les grans avingudes ocorregudes el juny del 2013. De fet, els científics creuen que els últims exemplars d’alguns trams del riu Garona, del qual l’Aiguamòg n’es afluent, podrien haver desaparegut d’aleshores ençà, ja que no se n’han detectat durant els darrers mostrejos.
Treballs recents recomanen que l’espècie sigui considerada en Perill Crític (CR, Critically Endangered) a la Llista vermella d’espècies amenaçades de la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (IUCN Red List, en anglès) i En Perill d’extinció (E) en el Catàleg Español de Especies Amenaçades (Real Decreto 139/2011 de 4 de febrer).
Objectius de la millora de les poblacions de cavilat
Per poder dur a terme els alliberaments d’aquest peix s’han criat exemplars en captivitat a partir de parentals provinents de la Val d’Aran. Aquesta tasca ha estat encomanada a ADEFFA i s’ha dut a terme a Camadoca, centre de cria de fauna salvatge i educació ambiental. Amb ells, s’espera reforçar les poblacions romanents.
Igualment, en el marc del projecte s’ha previst la consolidació d’aquesta i altres poblacions existents en altres punts dins el vessant nord del Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici. Aquests petits nuclis de cavilats es troben aïllats de la resta de poblacions de l’espècie de la Val d’Aran, o fins i tot podrien haver desaparegut recentment.
Per tal d’evitar problemes de consanguinitat i garantir la viabilitat a llarg termini d’aquests grups de cavilats, es planificaran reforçaments dins el Parc Nacional amb exemplars provinents de diferents poblacions de la Vall. Tanmateix, prèviament a aquestes operacions, els científics estudiaran la situació de l’espècie a la Vall per saber exactament quants en queden i com es distribueixen.
El projecte LIFE+ LimnoPirineus
El projecte LIFE+ LimnoPirineus, coordinat pel Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB) del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), està destinat a la recuperació de hàbitats i espècies aquàtiques de l’alta muntanya dels Pirineus.
Com a socis hi participen la Universitat de Barcelona, el Conselh Generau d’Aran, el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, i les empreses Forestal Catalana i Sorelló Estudis al Medi Aquàtic. La Diputació de Lleida actua com a cofinançador.
Es realitza entre 2014 i 2019, i preveu una inversió de 2,6 milions d’euros, dels quals el 55% (1,4 milions d’euros) seran aportats per la Unió Europea.
LIFE+LimnoPirineus persegueix millorar l’estat de conservació d’hàbitats com les molleres, les fonts carbonatades i els rius i estanys d’alta muntanya. Entre les espècies objectiu a protegir hi ha alguns amfibis com la granota roja, el tòtil i el tritó pirinenc, la planta aquàtica Luronium natans i el cavilat (Cottus hispaniolensis).
El projecte s’està realitzant en tres espais de la xarxa Natura 2000 dels Pirineus: el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el Parc Natural de l’Alt Pirineu, i l’Estanho de Vilac situat a la Val d’Aran.
Marc Ventura, investigador del Departament d’Ecologia Continental del CEAB-CSIC i coordinador del projecte, explica que “les principals amenaces que afecten aquests hàbitats i espècies són la presència i proliferació d’espècies invasores, que tenen un impacte negatiu sobre les espècies autòctones. També els afecten negativament el pasturatge excessiu, la freqüentació turística en algunes zones molt transitades i les modificacions hidrològiques del nivell freàtic ocasionades principalment per les obres hidràuliques. Una altra amenaça és el risc d’extinció en el cas d’espècies com la planta aquàtica Luronium natans i el cavilat (Cottus hispaniolensis), risc que és degut a l’elevat grau d’aïllament de les seves poblacions”.
