• Era modificacion demanada tracte sus er usatge e aprenedissatge des lengües oficiaus en ensenhament non universitari per çò que hè ath recoenishement der aranés coma lengua pròpria d’Aran e oficiau en Catalunya e deth sòn caractèr coma lengua veïculara e d’aprenedissatge ena Escòla Aranesa

Era Escòla Aranesa compde damb 38 ans d’istòria. Ath long de tot aguest temps a estat un des èishi vertebradors dera societat aranesa, en tot èster clau tara normalizacion dera nòsta lengua pròpria, er aranés, e tà consolidar un modèl educatiu pròpri que damb eth temps s’a demostrat coma un modèl d’èxit.

Eth trabalh des escòles dera Val d’Aran a trauès des sòns projèctes lingüistics an possibilitat un procès d’immersion lingüistica qu’a viabilizat qu’er escolanat aranés acabe era sua escolarizacion obligatòria damb eth mestreg de cinc lengües: es tres lengües oficiaus en Aran (aranés, catalan e castelhan) e dues lengües estrangères (francés e anglés), en tot esdevier tanben un element clau de coesion e integracion sociau.

Era lengua pròpria d’Aran, er aranés, patís de hè temps ua situacion fòrça complèxa. Era incomprensibla e flagranta manca de finançament e de supòrts institucionaus qu’impossibiliten ath Conselh Generau d’Aran era implementacion de politiques lingüistiques e estratègies d’impacte sociau que n’esviten era desparicion, tot e èster ua lengua oficiau en Catalunya, hijudi ath retard inexplicable de mès de dotze ans en desplegament dera Lei der occitan, aranés en Aran, an plaçat ar aranés en ua situacion critica e d’extrema fragilitat.

En aguest contèxte de crisi, arribe ara un nau atac ara lengua pròpria d’Aran, que dempús dera publicacion deth Decrèt Lei 6/2022, de 30 de mai, peth que se fixen es critèris aplicables ara elaboracion, aprovacion e revision des projèctes lingüistics des centres educatius, qu’ena sua Disposicion addicionau tresaua, ditz que “En territòri d’Aran, es projèctes lingüistics an de tier en compde er aranés, coma lengua pròpria d’Aran e coma lengua veïculara e d’aprenedissatge enes sòns centres educatius, d’acòrd damb era normativa reguladora”, ve coma era aprovacion eth passat dia 9 de junh dera Lei 8/2022, sus er usatge e aprenedissatge des lengües oficiaus en ensenhament non universitari, per part deth Parlament de Catalunya, provòque que, dempús de trenta ueit ans, er aranés pèrde er estatus de lengua veïculara e d’aprenedissatge ena escòla. En concrèt, era lei ditz ena sua disposicion addicionau que “Enes centres educatius d’Aran, es projèctes lingüistics an de garantir er aprenedissatge e emplec curricular e educatiu abituau der aranés, lengua pròpria d’aguest territòri, de conformitat damb çò qu’establís era normativa aplicabla”.

Totun, er article 2 d’aguesta lei, sus er “Emplec e aprenedissatge des lengües oficiaus” determine qu’eth catalan “coma lengua pròpria de Catalunya, ei era lengua normauments emplegada coma lengua veïculara e d’aprenedissatge educatiu, e era d’emplec normau ena acuelhuda d’escolanat nauvengut”, mès en cap cas hè referéncia ar aranés, lengua tanben oficiau en Catalunya e lengua pròpria en Aran, en tot crear atau un grèuge e un mensprètz ara nòsta lengua pròpria, qu’era Val d’Aran non ei disposada a acceptar deuant dera situacion de debilitat que se trape.

Pr’amor de tot açò, eth Plen deth Conselh Generau d’Aran, damb eth supòrt deth sector educatiu dera Val d’Aran, declare de manèra solemna e unanima eth sòn refús ath tracte que recep er aranés en aguesta lei e reclame, autant ara Generalitat de Catalunya, ath Parlament de Catalunya e as grups politics presenti en aguesta cramba, qu’era Lei /2022, sus er usatge e aprenedissatge des lengües oficiaus en ensenhament non universitari sigue modificada entà que se recupère nauaments eth caractèr de lengua veïculara e d’aprenedissatge ena escòla, e se respècte era oficialitat der aranés en Catalunya, autant per çò que hè ath compliment e desplegament efectiu dera normativa vigenta coma ara melhora immediata des recorsi e finançament que l’equiparen de forma proporcionau ara rèsta de lengües oficiaus en Catalunya.

En aguest sens, era maxima institucion aranesa se resèrve eth dret d’amiar a tèrme es accions que considère avientes entara proteccion e respècte dera lengua pròpria d’Aran e dera sua maxima institucion, entre es que i pòden constar era presentacion d’un conflicte en defensa dera autonomia d’Aran, atau e coma mèrque, enes articles 75 bis e següents, era Lei Organica 2/1979, de 2 d’octobre, deth Tribunau Constitucionau.

Atau madeish, eth Plen deth Conselh Generau d’Aran acòrde hèr a arribar aguesta Declaracion Institucionau ara Generalitat de Catalunya, ath Parlament de Catalunya, as grups politics deth Parlament de Catalunya, as ministèris de Cultura e Espòrts e de Politica Territoriau, as ajuntaments d’Aran e as centres e servicis educatius dera Val d’Aran.