• La modificació demanada tracte sobre l’ús i aprenentatge de les llengües oficiaus en l’ensenyament no universitari pel que fa al reconeixement de l’aranès com a llengua pròpia d’Aran i oficial a Catalunya i del seu caràcter com a llengua vehicular i d’aprenentatge a l’Escòla Aranesa

L’Escòla Aranesa ja té 38 anys d’història. Al llarg de tot aquest temps ha sigut un dels eixos vertebradors de la societat aranesa, i ha sigut clau per a la normalització de la nostra llengua pròpia, l’aranès, i per consolidar un model educatiu propi que amb el temps s’ha demostrat com un model d’èxit.

El treball de les escoles de la Vall d’Aran a través dels seus projectes lingüístics ha possibilitat un procés d’immersió lingüística que ha viabilitzat que l’escolanat aranès acabi la seva escolarització obligatòria amb el domini de cinc llengües: les tres llengües oficials a l’Aran (aranès, català i castellà) i dues llengües estrangeres (francès i anglès), i ha esdevingut també un element clau de cohesió i d’integració social.

La llengua pròpia d’Aran, l’aranès, fa temps que pateix una situació força complexa. La incomprensible i flagrant manca de finançament i de suports institucionals que impossibiliten al Conselh Generau d’Aran la implementació de polítiques lingüístiques i estratègies d’impacte social que n’evitin la desaparició, malgrat ser una llengua oficial a Catalunya, afegit al retard inexplicable de més de dotze anys en el desplegament de la Llei de l’occità, aranès a l’Aran, han deixat l’aranès en una situació crítica i d’extrema fragilitat.

En aquest context de crisi, arriba ara un nou atac a la llengua pròpia d’Aran, que després de la publicació del Decret Llei 6/2022, de 30 de maig, pel qual es fixen els criteris aplicables a l’elaboració, aprovació i revisió dels projectes lingüístics dels centres educatius, que en la seva Disposició addicional tercera, diu que “Al territori d’Aran, els projectes lingüístics han de tenir en compte l’aranès, com a llengua pròpia d’Aran i com a llengua vehicular i d’aprenentatge en els seus centres educatius, d’acord amb la normativa reguladora”, veu com l’aprovació el passat dia 9 de juny de la Llei 8/2022, sobre l’ús i aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari, per part del Parlament de Catalunya, provoca que, després de trenta-vuit anys, l’aranès perdi l’estatus de llengua vehicular i d’aprenentatge a l’escola. En concret, la llei diu a la seva disposició addicional que “Als centres educatius d’Aran, els projectes lingüístics han de garantir l’aprenentatge i l’ús curricular i educatiu habitual de l’aranès, llengua pròpia d’aquest territori, de conformitat amb el que estableix la normativa aplicable”.

Malgrat això, l’article 2 d’aquesta llei, sobre l’ “Ús i l’aprenentatge de les llengües oficials” determina que el català “com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment utilitzada com a llengua veïhiular i d’aprenentatge educatiu, i la d’ús normal en l’acollida d’escolanat nouvingut”, però en cap cas no fa referència a l’aranès, llengua també oficial a Catalunya i llengua pròpia a l’Aran, i crea així un greuge i un menyspreu a la nostra llengua pròpia, que la Vall d’Aran no està disposada a acceptar davant de la situació de debilitat en què es troba.

Per tot això, el Ple del Conselh Generau d’Aran, amb el suport del sector educatiu de la Val d’Aran, declara de manera solemne i unànime el seu refús al tracte que rep l’aranès en aquesta llei i reclama, tant a la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya com als grops polítics presents en aquesta cambra, que la Llei /2022, sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari sigui modificada perquè es torni a recuperar el caràcter de llengua vehicular i d’aprenentatge a l’escola, i es respecti l’oficialitat de l’aranès a Catalunya, tant pel que fa al compliment i desplegament efectiu de la normativa vigent com a la millora immediata dels recursos i finançament que l’equiparen de manera proporcional a la resta de llengües oficials a Catalunya.

En aquest sentit, la màxima institució aranesa es reserva el dret de dur a terme les accions que consideri oportunes per a la protecció i respecte de la llengua pròpia d’Aran i de la seva màxima institució, entre les que hi poden constar la presentació d’un conflicte en defensa de l’autonomia d’Aran, així com indica, en els articles 75 bis i següents, la Llei Orgànica 2/1979, de 2 d’octubre, del Tribunal Constitucional.

Així mateix, el Ple del Conselh Generau d’Aran acorda fer arribar aquesta Declaració Institucional a la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya, als grups polítics del Parlament de Catalunya, als ministeris de Cultura i Esports i de Política Territorial, als ajuntaments d’Aran i als centres i serveis educatius de la Val d’Aran.