L’entitat ecologista, Ipcena, a través del seu portaveu, Joan Vázquez, ha realitzat una sèrie d’afirmacions i insinuacions no ajustades a la realitat sobre la mort de l’óssa Aubèrta

D’esquerra a dreta: el conselhèr d’Agricultura, Ramaderia i Medi Natural d’Aran, Jose E. Arró, el síndic d’Aran, Carlos Barrera, i el tècnic de Medi Natural del Conselh Generau d’Aran, Ivan Afonso, a la roda de premsa anunciant la demanda contra el portaveu d’Ipcena, Joan Vázquez.

Després de diverses manifestacions del portaveu d’Ipcena, Joan Vázquez, publicades en diferents mitjans de comunicació sobre la mort de l’óssa Aubèrta, el Conselh Generau d’Aran ha presentat avui la demanda de querella en el jutjat de primera instància de Lleida contra Joan Vázquez, amb acta de conciliació prèvia perquè es retracti de les seves declaracions.

Vázquez ha afirmat en diferents mitjans “considero inaudit que, havent-hi un pressupost milionari, no es contractés a un equip d’especialistes per operar a Aubèrta”. Seria pràcticament una irregularitat destinar fons del LIFE al cas Aubèrta ja que les actuacions del programa van ser proposades a la UE durant la convocatòria del LIFE (molt anterior a l’aparició d’Aubèrta i per tant no inclouen actuacions sobre ella) a més es comprova el compliment de les actuacions aprovades de manera escrupolosa. L’accident d’Aubèrta no deriva d’un problema pressupostari, el cost d’un veterinari per a l’operació era un cost insignificant al costat del global de l’operació: construcció del tancat, sistema de càmeres web, cures i aportació d’aliment durant 8 mesos, dispositiu d’entre 7 i 10 tècnics (del Conselh Generau d’Aran, del DAAM-FC i ONCFS) per a la captura i equipament de l’óssa.

El líder ecologista considera que “quan van trobar a l’óssa Aubèrta s’havien d’utilitzar tots els recursos per localitzar a la seva mare (Fadeta), i que aquests diners (LIFE) són precisament per a això”. Mostra un desconeixement total de l’execució del LIFE. En aquest moment (abril de 2014) el LIFE no era vigent, tampoc eren accions que poguessin pogut incloure tal com abans s’ha esmentat. I a més es van bolcar esforços a localitzar la mare i intentar alliberar l’óssa (perquè la seva mare la localitzés) fins a la seva perseverança a baixar al fons de la vall, i la necessitat d’alimentar-la, va fer plantejar l’opció de la rehabilitació en un lloc controlat.

En aquest sentit, Vázquez, explica que “el passat mes d’abril la Generalitat va rebre una ajuda especial de la Unió Europea de 2.500.000 euros destinada a la conservació dels óssos i cedida majoritàriament al Conselh Generau d’Aran”. La partida que correspon al Conselh Generau d’Aran, i que Vázquez qualifica de “majoritària” és exactament el 21,93% del total.

El portaveu d’Ipcena comenta sobre Fadeta (mare d’Aubèrta) que “molt possiblement va ser capturada per furtius, ja que una óssa no se separa mai dels seus cadells”. L’aparició d’óssos orfes és un problema habitual en països amb poblacions d’ós, per això existeixen nombrosos centres especialitzats per a la rehabilitació d’óssos en molts d’ells i hi ha manuals publicats a tal fi. En la serralada Cantàbrica hi ha hagut 4 óssos orfes en els últims anys. En el Pallars va aparèixer un cadell ofegat en 2013. Per al procés de rehabilitació es va comptar amb l’assessorament d’experts sobre la matèria. Vázquez ha arribat a dir “sembla que els esforços van dirigits a eliminar als óssos, i no a conservar-los perquè en sis mesos, es rep l’ajuda i el resultat és la pèrdua de dos óssos; alguna cosa està passant”.

Váquez assegura que “hi ha sistemes menys agressius que una intervenció intraabdominal, com la instal•lació d’un collaret per seguir a l’animal” i afegeix “era de preveure que l’óssa acabaria gratant-se la ferida, per la qual cosa les excuses del Govern no són vàlides”. La col•locació de l’emissor VHF va ser una decisió presa en el Grup de Treball ja que, a causa dels antecedents de l’óssa, es considerava que la principal prioritat era assegurar la localització de l’óssa en tot moment per protegir-la a ella així com a béns i persones. Els sistemes externs (en l’orella, en el coll, en el pèl) presenten més probabilitats de solta’ls. Tots els óssos alliberats per França al Pirineu ho han estat amb emissors intraperitoneals i collaret. Els emissors intraperitoneals no han fallat mai fins avui, per contra, dels últims cinc collarets col•locats, tan sol un s’ha soltat correctament (sistema drop-off) de manera que els animals continuen durant anys amb ell. Això en una cria en ple creixement pot causar-li problemes greus i mort per asfíxia en qüestió de mesos. L’emissor intraperitoneal és un sistema comú més utilitzat en mamífers de mitjà i gran grandària (llops, ós bru, ós negre,…). A més, no hi ha evidència concloent sobre el fet que l’óssa s’hagi gratat. En la resta d’óssos alliberats al Pirineu ha funcionat correctament, per la qual cosa no és “tan de preveure” que acabaria gratant-se, cosa que no sembla haver fet si s’ha de jutjar pels comentaris de l’informe de la necròpsia.

L’entitat ecologista assegura que “la Generalitat i el Conselh Generau d’Aran no van seguir el protocol d’actuació adequat a l’hora d’intervenir a l’óssa per col•locar-li el transmissor de seguiment”. El protocol seguit es correspon fonamentalment a les intervencions realitzades en tots els óssos alliberats al Pirineu. Tota intervenció amb fauna salvatge, clínica o no, té associat un risc.

Vázquez, també ha declarat en els mitjans “aquest animal en perill d’extinció ha mort per imprudència temerària”. Acusació personal greu no fonamentada, efectuada en un moment en què no s’havia fet cap comunicació pública i sostenint que la mala praxi de la veterinària va ser la que va acabar amb la vida del plantígrad. Vázquez afirma que “la veterinària no va realitzar tots els cosits necessaris per a aquest tipus de plantígrads”. Segons l’informe enviat el 10 de novembre al Grup de Treball: es tanca la incisió amb 4 capes de sutura: en la capa muscular, en la línia alba, intradèrmica i en la pell. Aquesta informació es ratifica amb les anotacions i enregistraments dels agents de la gendarmeria francesa presents en la intervenció.

Ipcena ha manifestat també que “s’ha comès una negligència innecessària ja que a Catalunya tenim experts veterinaris a la Universitat Autònoma de Barcelona que podrien haver inserit l’emissor a l’óssa sense acabar amb la seva vida” afegint “aquesta professional no havia vist un ós en la seva vida i no va cosir com cal, per capes a Aubèrta”. El nivell d’experiència d’altres experts de Catalunya (inclosos els de la UAB) és similar o inferior a la veterinària. Tenia antecedents a anestesiar a aquesta mateixa óssa i a uns altres i cal tenir present que a Catalunya ningú ha realitzat aquesta operació perquè no s’havia alliberat cap ós salvatge, i que per altra banda, no requereix una especial dificultat ja que s’havia realitzat en tots els óssos alliberats a França.