• Aquest dijous una desena de dones es van reunir per compartir les seves experiències sobre la maternitat i la lactància

• Enguany aquesta setmana commemorativa buscava implicar no només a les mares, sinó al conjunt de la societat

Durant l’1 i el 7 d’agost se celebrava la Setmana Mundial de la Lactància Materna. Amb motiu d’aquesta commemoració, aquest dijous en la trobada mensual sobre lactància que acostumen a fer les doctores Inma Caubet i Paula Daniela Vitali es va aprofitar per parlar sobre les experiències i dificultats que han trobat les mares que hi van assistir.

Enguany, el lema d’aquesta setmana mundial de la lactància era “Empoderem-nos” i buscava implicar no només a les mares, també a les parelles, familiars i al conjunt de la societat.

Durant aquesta reunió, es va demanar a les més de deu mares que hi participaven quines dificultats s’havien trobat al llarg dels mesos a l’hora de donar el pit als seus fills i filles.

La baixa per maternitat

Un dels motius que més dificulta la lactància a les mares treballadores és el poc temps de baixa per maternitat del que disposen. “El sistema actual és deficient i només ofereix 16 setmanes de baixa a les mares”, comentava la doctora Vital, “mínim haurien de ser 6 mesos. Hi ha països del nord d’Europa als quals la baixa pot arribar fins els dos anys del nadó. És molt important canviar aquesta llei“.

“S’ha ampliat la baixa per paternitat, i és molt positiu, però ampliar la baixa de les dones perquè poguéssim continuar amb la lactància també hauria de ser una prioritat pels partits polítics. El govern hauria de ser més respectuós amb nosaltres”, assegurava una de les mares presents.

Totes van coincidir en la precarietat a la qual han de fer front en aquest àmbit les dones autònomes, “hi ha treballadores per compte propi que han de tornar al treball 15 dies o un mes després d’haver tingut als seus nens”.

Entre les problemàtiques que troben les mares després d’incorporar-se al treball, es troba el fet que les guarderies no accepten a nens menors de 6 mesos. “Què hem de fer les mares que no tenim a la nostra família a prop, si hem de tornar al treball al cap de 4 mesos?”.

“Jo conec casos de dones que han hagut de demanar un any d’excedència en els seus llocs de treball per poder passar més temps amb els seus fills i filles i continuar així donant a mamar”, assegurava la doctora Caubet, “el problema amb això és, per un costat, que no totes s’ho poden permetre. I, per un altre, que amb aquest sistema tan deficient, el govern acaba aconseguint que les dones hagin de renunciar a la seva professió temporalment. Això no passaria si les baixes per maternitat fossin més llargues”.

Per aquests motius, totes elles coincidien en què hi hauria d’haver algun tipus d’ajut complementari per les mares treballadores, perquè el fet que aquestes dones passin més temps amb els seus nadons, influirà de forma positiva en ells.

Falta de normalització

Encara en l’any 2019, algunes d’aquestes mares s’han sentit jutjades, observades i/o criticades mentre alimentaven als seus petits.

La doctora Vital va insistir en què és “necessari normalitzar que les mares donin a mamar, sense jutjar ni criticar. Quan ho fan estan donant de menjar al seu fill. És una cosa natural, no s’han d’amagar perquè és una cosa completament normal”.

Les doctores van afirmar que s’han demostrat els beneficis que té la lactància en la salut dels nadons i de les mateixes mares, ja que ajuda a prevenir el càncer de pit.

Acostumar-se al canvi

Totes coincidien: ser mare suposa un canvi molt gran en la teva vida i acostumar-se és difícil. “De cop, tot el món sembla tenir una opinió sobre la teva forma de ser mare. Et demanen per què no li dónes aigua, et diuen que amb 15 minuts al pit la nena té suficient, que li dónes massa sovint, que es queda amb gana, que la teva llet potser no és bona…”.

Davant aquesta situació, la doctora Caubet es va mostrar molt clara: “sembla que quan ets mare no tens permès sentir-te malament o passar per una depressió o tenir por. Moltes vegades callem i pot acabar suposant un problema mental greu. És normal que et sentis aclaparada, és normal si no et veus capaç i és normal si tens pors. La maternitat i la lactància són dures. Si algun dia tens ganes de plorar, plora. Has de tenir en el compte que els pares, les parelles, les famílies i amics poden ajudar-te. Demana ajuda si et cal i no et sentis culpable“.

A l’hora de fer front a les crítiques o opinions, les doctores recomanen “confiar en les vostres capacitats naturals de ser mares. Si estàs ben informada, pots aplicar un filtre a aquestes opinions i així saber que, per molt que puguin dir, tu estàs fent el de millor pel teu fill”.