• Segontes es donades recuelhudes peth Grop de Seguiment Transfonterèr der Os Ròi, en tot Pirenèu eth nombre d’exemplars identificats ei de 96. 

• En 2024 neisheren en Catalonha 10 exemplars, dus mès qu’en 2023. 

Eth Grop de Seguiment Transfonterèr der Os Ròi enes Pirenèus (GSTOP), format  per representants deth Conselh Generau d’Aran e es govèrns d’Andòrra, França, Aragon e Navarra a hèt eth balanç annau dera poblacion d’os ròi de 2024 e des accions de seguiment e conservacion amiades a tèrme pendent eth passat exercici.

En 2024, en conjunt deth Pirenèus, s’a identificat 96 exemplars d’os. Aguesta chifra correspon ath nombre minim d’ossi detectadi en un an e se revise annaument. Se tracte de 47 femelhes, 45 mascles e 4 individus de sèxe non identificat. En 2023 s’identificauen 90 exemplars.

En çò que hè as neishements, en Catalonha pendent er an 2024, neisheren 10  ossardets (3 mascles, 6 femelhes e 1 de sèxe non identificat). En conjunt des Pirenèus, era chifra ei de 22  ossardets (8 mascles, 10 femelhes e 4 de sèxe non identificat). Ua chifra superiora ar an precedent, quan se  detectauen un totau de 16 neishements, des quaus 8 se localizauen en Catalonha.

Eth nombre d’exemplars qu’an estat dats per mòrts o desapareishuts pendent eth 2024 ei de 5, era major part d’aguesti son subadults. En aguest recompde de baishes, se comptabilizen es exemplars entàs quaus s’a evidénciat que non i a cap d’indici de dus ans ençà.

Atau madeish i a 13 exemplars que non an estat detectats en 2024, mès que non pòden encara èster considerats oficiaument coma desapareishuts ja que i a  indicis de vida en 2023.

Eth totau de distribucion der os s’estime en uns 7.200 quilomètres carrats,  çò que represente un aument de 100 km² respècte ath 2023 e de 1.500 km² deth 2022. En Catalonha, er airau de distribucion ei d’uns 1.800 quilomètres carrats. Des deth 1996, era tendéncia generau a anat en aument continuat.

Seguiment poblacionau der os ròi

Eth seguiment poblacionau der os se fondamente en dues metodologies de recèrca d’indicis de preséncia d’exemplars: ua prumèra oportunista (maus, observacions, peades, esclaus, excrements) e era segona, sistematica (operacions programades).

En Catalonha, exceptada era Val d’Aran a on se n’encuede el Conselh Generau d’Aran, aguest seguiment se hè peth Cos d’Agents Rurals, deth Departament d’Interior i Seguretat Pública. Er airau de mostreg ei d’uns 2.000 km².

En totau s’an remassat mès de 500 mòstres de peus d’os ròi e 58 excrements,  aguestes mòstres an permetut identificar 37 bèsties diferentes en aguestes 4 comarques nomentades.

En globau des Pirenèus, en 2024, s’an confirmat 2.022 indicis de preséncia en França (mòstres de peus: 32%; fòtos e videos automatics: 22%; depredacions sus animaus domestics o brinhons: 16%; excrements: 15%; peades e esclaus : 8%; observacions visuaus: 6,5%), 1.556 en Espanha (mòstres de peus: 43%; fòtos e videos automatic: 37%; observacions visuaus: 3%; excrements: 6%; depredacions: 5%; peades e esclaus: 5%) e 48 indicis en Andorra.

Mesures preventives de coexisténcia damb eth bestiar

Eth Conselh Generau d’Aran e era Generalitat de Catalonha ja hè ans que devolòpen tot un seguit de mesures preventives de coexisténcia damb eth bestiar, que se fondamenten en agropament e susvelhança des ramats ath long deth dia e barrament des ramats damb susvelhança e proteccion mejançant gossets pera net. Eth programa de prevencion de damatges vò dar responsa efectiva as ramadèrs locaus proprietaris d’ovin e crabum que son plaçats en zònes de preséncia der os, susceptibles de patir atacs e/o depredacions. Er objectiu ei possibilitar era coexisténcia entre era ramaderia e era fauna sauvatja.

Vielha, 3 d’abriu 2025