• El Grup de Seguiment Transfronterer de l’Os Bru al Pirineu, del qual forma part el Conselh Generau d’Aran, ha fet balanç de les actuacions de conservació i seguiment d’aquesta espècie l’any 2022 a l’Aran, Catalunya, França, Andorra, Aragó i Navarra

• A l’Aran i Catalunya, el nombre d’ossos detectats l’any passat va ser de 38, entre els quals 6 cadells, fills de 4 femelles

El Grup de Seguiment Transfronterer de l’Os Bru al Pirineu (GSTOP) ha fet el balanç anual de la població d’os bru de 2022 i de les actuacions de seguiment i conservació dutes a terme durant l’exercici passat. El GSTOP està format per representants del Conselh Generau d’Aran, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, el Cos d’Agents Rurals, i els governs d’Andorra i França, l’Aragó i Navarra.

Durant l’any 2022, s’ha comptabilitzat una població de 76 exemplars d’os al Pirineu. Aquesta xifra correspon al nombre mínim d’ossos detectats en un any i es revisa anualment. Així mateix, gràcies a les dades obtingudes l’any 2022, constatem que el nombre d’ossos d’anys anteriors han crescut: l’any 2020 va passar de 68 a 69 i l’any 2021 de 70 a 74 exemplars

Pel que fa al sexe de la població identificada i comptabilitzada l’any 2022, hi ha 39 femelles i 35 mascles (més dos exemplars de sexe no identificat). Dels 76 exemplars, 39 (51,5%) són adults, 24 (31,5%) són subadults i 13 (17%) són cadells de l’any. Dels 13 cadells, hi ha 6 femelles, 5 mascles i 2 de sexe no identificat.

L’àrea geogràfica de presència de l’os bru al Pirineu comprèn una superfície de 5.700 km2 (800 menys que l’any 2021 i 2.500 menys que l’any 2020). Aquesta reducció és perquè no hi ha exemplars d’ossos amb seguiment satel·lital.

Una important xifra de reproduccions i naixements

Pel que fa al nombre de naixements, s’han registrat en total 13 noves cries de vuit femelles diferents. Es tracta de la tercera xifra més alta registrada després de 2020 i 2021 (amb 9 reproduccions). Les femelles que s’han reproduït són:

• Bambou (amb 2 cadells) a la Val d’Aran
• Aran (2) també a la Val d’Aran
• Boavi (1) a l’alt Pallars Sobirà
• Plume (1) al Pallars Sobirà i França
• Callisto (1) a França
• Gaia (2) a França
• Reglisse (2) a França
• New18-11 (2) a França

La darrera femella és el primer cop que es reprodueix. Així mateix, sis mascles diferents han tingut cadells, cosa que representa que comença a produir-se un important intercanvi d’informació genètica entre els individus reproductors de la població.

Entre els anys 1996 i 2022, han nascut un total de 128 cries de 71 ventrades. Pel que fa a exemplars que es donen per morts o desapareguts durant l’any 2022, la xifra és de sis. En aquest recompte de baixes, es comptabilitzen els exemplars dels quals es té evidència de la mort o bé no es té cap indici des de fa dos anys.

De 16 cadells nascuts l’any 2021, 11 (68,75%) han sobreviscut el primer any i han estat detectats durant 2022.

Seguiment a Catalunya i Aran

Pel que fa al seguiment de l’espècie a Catalunya i a la Val d’Aran, durant l’any 2022 s’han recollit 1.146 indicis d’os que corresponen a 770 contactes diferents. Les dades més importants són les mostres de pèls (440), el fotoparament (413) i els excrements recollits (170). També hi ha hagut 37 observacions. En tot el Pirineu, a tots dos vessants, s’han detectat un total 2.584 indicis o rastres.

A més, s’han analitzat als laboratoris de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona i al laboratori francès Antagène més de 760 mostres per a la identificació genètica.

A Catalunya, s’han detectat 38 exemplars d’os bru a la val d’Aran, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça. Encara es té constància de les femelles Caramellita i Bambou, nascudes els anys 2002 i 2007, respectivament, i d’altres femelles més joves. A més, es confirma la presència de tres mascles a l’Alta Ribagorça: Sardo, New20-03 i New20-02.

Així, el recompte final de la part catalana i aranesa és de 21 adults, 11 subadults i 6 cadells de l’any, amb 20 mascles, 17 femelles i 1 cadell de sexe que encara no s’ha pogut determinat.

La GSTOP va acordar fer un canvi de nomenclatura dels ossos, ja que actualment hi ha molts animals que tenen dos codis de laboratori i això es presta a confusió. A partir d’ara, tots els exemplars que formen part o han format part de la població pirinenca actual des de l’any 1996 tenen un codi format per una lletra (M, F o D, mascle, femella o desconegut) i un número de tres xifres, segons la seva edat i antiguitat. Per exemple, la femella Ziva, la primera ossa alliberada l’any 1996, és F001 i un cadell mascle nascut l’any 2020 és M138.