• Durant la conferència “Per què autogovernar-nos? Aran, un autogovern al servei de les persones”, la síndica d’Aran ha donat compte de les actuacions realitzades des del Conselh Generau d’Aran durant els tres últims anys de legislatura, i també ha volgut fer arribar la importància de l’autogovern d’Aran i acostar la màxima institució aranesa a la ciutadania

La síndica d’Aran, Maria Vergés, ha ofert aquesta tarda la conferència “Per què autogovernar-nos? Aran, un autogovern al servei de les persones”, un acte obert al públic que respon a la voluntat del govern del Conselh Generau d’Aran de donar comptes de les seves actuacions i acostar la institució a les persones.

“La voluntat del govern d’Aran ha estat sempre la de dur a terme aquestes conferències de manera anual, de fet a finals de 2019 ja vam dur a terme una primera, però la pandèmia ens ha impossibilitat reprendre-les fins ara”, explicava la síndica d’Aran, afegint que: “des del Conselh Generau d’Aran, a través d’aquesta mena d’actes, volem no només donar comptes de les actuacions realitzades des de la màxima institució aranesa, sinó també fer arribar la importància de l’autogovern i de les nostres institucions”.

“El nostre dret a l’autonomia resideix en la identitat pròpia de la Val d’Aran, un territori que té una llengua, una cultura i una història que ens han permès, avui dia, comptar amb unes institucions pròpies a través de les quals dur a terme una gestió des de la proximitat”, explicava la síndica, que afegia: “aquesta gestió pròxima, que posa a les persones en el centre de les accions, ha demostrat la seva eficàcia durant la pandèmia i, per aquest motiu, hem d’insistir i insistirem per a aconseguir una consolidació de les majors quotes d’autogovern possibles”.

En la seva intervenció, la síndica ha dut a terme un balanç dels tres anys de legislatura, destacant projectes tan importants com el Servei d’Atenció en l’Entorn Domiciliari, el Pla de Sostenibilitat Turística, la posada en funcionament de la Sala de Control de Pompièrs-Emergéncies, el suport a la ramaderia, la creació de HèPic, o les diferents actuacions que es duen a terme en les àrees de llengua i cultura per a promocionar i protegir l’aranès i el nostre patrimoni.

Tot i així, apuntava la síndica d’Aran “per a aconseguir una autonomia eficient necessitem el desplegament competencial efectiu, un finançament que es correspongui amb els traspassos de competències i, especialment, lleialtat i respecte institucional per part d’altres administracions, com la Generalitat de Catalunya”.

En aquest sentit, Vergés ha posat damunt de la taula l’insuficient desplegament de la Llei d’Aran i de la Llei de l’Aranès, així com l’incompliment de l’acord de finançament per part de la Generalitat de Catalunya, la falta d’inversions a la Val d’Aran (la inversió territorialitzada de 2003 a 2020 té una variació negativa al nostre territori del -84%) i l’irrisori finançament destinat pel govern català per al manteniment de la llengua pròpia d’Aran i el greuge comparatiu de les inversions que es destinen a la llengua catalana en comparació amb l’aranesa (38 milions de € i 100.000 €, respectivament).

“El que volem, des del govern del Conselh Generau d’Aran, és aconseguir una millora del finançament de la màxima institució aranesa, el desplegament efectiu de l’autonomia d’Aran i la cooperació institucional i territorial dels governs de Catalunya i l’Estat per a mantenir la gestió des de la proximitat, per a aconseguir un desenvolupament territorial, econòmic, tecnològic i ambiental i per a impulsar la llengua i cultura araneses com a raó de ser i com a element clau de cohesió social” argumentava la síndica, finalitzant: “en definitiva, el que volem és oferir contingut real a l’autonomia política de la Val d’Aran”.