• Davant la situació creada per l’aprovació de la Llei 8/2022 sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari, la síndica d’Aran ha sol·licitat per carta una reunió amb el president de la Generalitat de Catalunya per a parlar d’aquest afer i demanar una justificació i solucions al fet que l’aranès no consti com a llengua vehicular a l’escola ni tampoc com a oficial a Catalunya, cosa que sí que es reconeix per al català

• El govern d’Aran ha encarregat un informe jurídic sobre aquesta qüestió després de rebre resposta de la consellera de Presidència de la Generalitat justificant que hi ha una altra normativa que reconeix la vehicularitat de l’aranès a l’escola, quelcom que el Conselh Generau d’Aran considera que genera inseguretat jurídica a més de ser un greuge respecte a l’altra llengua pròpia de Catalunya, el català, i manté per tant la previsió de presentar una Iniciativa Legislativa al Parlament perquè es modifiqui aquesta Llei

Tal com es va anunciar divendres passat durant l’aprovació per part del ple del Conselh Generau d’Aran de la declaració institucional al rebuig de la Llei 8/2022 sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari, la síndica d’Aran, Maria Vergés, ha fet arribar al president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, una carta per a sol·licitar una trobada per a tractar aquest tema, que el govern d’Aran considera de molta gravetat perquè “obre un escenari de incertesa i inseguretat jurídica d’una banda i, per l’altre, representa una falta de consideració i respecte a la nostra llengua pròpia al no reconèixer-la com a oficial, quelcom que la Val d’Aran no pot acceptar” explicava la síndica d’Aran, Maria Vergés.

Després d’haver rebut la resposta de la consellera de Presidència de la Generalitat de Catalunya, Laura Vilagrà, a la missiva que el govern aranès li va fer arribar en conèixer l’aprovació d’aquesta Llei, que justifica amb un informe jurídic de la Generalitat de Catalunya que altres normatives ja reconeixen la vehicularidad de la llengua, el Conselh Generau d’Aran anuncia també que ha encarregat un estudi jurídic que aclareixi si això és així perquè “és indispensable tenir total seguretat jurídica sobre aquesta qüestió”, manifesta la síndica, que afegeix que: “més enllà de la qüestió de la vehicularidad de la llengua, que ja és prou greu, el que tampoc és acceptable és que la llei no reconegui l’oficialitat de l’aranès”.

Així mateix, la síndica d’Aran ha lamentat les declaracions de la consellera Vilagrà justificant que la llei ha estat aprovada pels grups parlamentaris perquè “l’obligació del govern de Catalunya, com així marca la Llei d’Aran, és consultar i fer partícip al Conselh Generau d’Aran en totes aquelles qüestions que afectin l’autogovern aranès i a les competències de la màxima institució aranesa, cosa que no s’ha fet” i afegia que “resulta poc rigorós i perillós confondre les institucions amb els partits polítics que formen part d’elles, en aquest cas el Conselh Generau d’Aran amb qui ha de relacionar-se de manera bilateral és amb la Generalitat de Catalunya”.

El president Aragonès va visitar la Val d’Aran el passat 11 de juny de 2021. Durant la visita, la síndica li va exposar la delicada situació que viu l’aranès i la necessitat de millorar els recursos que el Conselh Generau pot dedicar a la llengua i també la necessitat d’actualitzar i desplegar de manera urgent la Llei de l’Aranès amb el lideratge de la màxima institució aranesa, entre altres propostes, instant-li a comprometre’s amb aquest assumpte. No obstant això, al cap d’un any, la situació no ha avançat.