Imatge: Parlament de Catalunya (David Aparicio)

Aquest matí ha tingut lloc la compareixença anual de la síndica d’Aran al Parlament de Catalunya, que enguany ha estat, per primera vegada i a petició del Conselh Generau d’Aran, al si del Ple del Parlament
Un dels afers destacats d’aquesta compareixença ha estat la reclamació per part de la síndica d’Aran perquè la Val d’Aran compti amb un diputat o diputada electe en aquesta cambra, per a representar la singularitat aranesa i com a garantia que l’aranès sigui present al Parlament
La síndica d’Aran també ha destacat qüestions com la necessitat de creació d’un model de finançament propi, la reforma de la Llei de Règim Especial d’Aran o la crítica situació de la llengua, entre moltes altres

Aquest migdia ha tingut lloc la compareixença de la síndica d’Aran, Maria Vergés, al Parlament de Catalunya per a exposar la realitat de la Val d’Aran, donant compliment al que marca la Llei de Règim Especial d’Aran al seu article 80.2. No obstant això, enguany, per primera vegada, aquesta compareixença s’ha dut a terme al Ple del Parlament, a petició del Conselh Generau d’Aran, fent així un pas important en el reconeixement i consolidació de l’autogovern aranès.

Representació directa en el Parlament

En la seva intervenció, la síndica ha reclamat la representació directa de la Val d’Aran al Parlament de Catalunya: “ volem que la Val d’Aran compti amb un diputat o diputada electe en aquesta cambra, que no depengui de la voluntat dels partits polítics, sinó que sigui triat per la ciutadania representant a la nostra terra”, afirmava, afegint: “que Aran tingui representació directa en aquesta cambra no és només una qüestió de presència de l’únic territori dotat de singularitat històrica, institucional, política, lingüística i cultural de Catalunya, que ja seria una raó de pes, sinó que seria la garantia que la tercera llengua oficial de Catalunya sigui també una llengua viva al seu Parlament”.

Llengua pròpia d’Aran i de Catalunya

La situació crítica de la llengua ha estat un dels punts destacats en la seva intervenció, afectada per la falta de recursos econòmics i, de vegades, la falta de voluntat de dur a terme polítiques d’impuls de l’aranès.

“L’aranès ha de ser present en aquesta cambra, no només com a exercici de normalitat democràtica, també com una manera d’exemplificar la diversitat lingüística de Catalunya i de garantir l’ús de la tercera llengua oficial de Catalunya al Parlament, perquè és també llengua de Catalunya, i perquè aquesta cambra representa també a tots els aranesos”, manifestava la síndica.

Un nou model de finançament

Vergés ha dut a terme un balanç de les accions i polítiques desenvolupades pel govern d’Aran en aquest últim any i ha repassat l’estat de les competències transferides com la gestió de les emergències o la sanitat, i aquells àmbits en els quals és necessari treballar per a aconseguir les competències i les dotacions necessàries com el turisme o l’esport, entre d’altres.

“Els instruments amb els que comptem són encara molt escassos”, declarava, afegint que: “més enllà dels recursos per al 2024 que la Generalitat contempli per a la Val d’Aran, el govern d’Aran vol aconseguir que la màxima institució aranesa tingui un sistema de finançament propi i que els recursos destinats al Conselh Generau d’Aran deixin de dependre de convenis i acords puntals que dinamiten el concepte d’autogovern i autonomia i, al mateix temps, volem ser corresponsables del nostre finançament i que es desenvolupi el que estableix l’article 92 de la LREA, sobre la participació en tributs de la Generalitat i d’altres administracions”.

Reforma de la Llei de Règim Especial d’Aran

Parlant del desenvolupament de l’autogovern d’Aran, la síndica ha comunicat als diputats i diputades del Parlament que el govern del Conselh Generau treballa en una modificació de la Llei de Règim Especial d’Aran per a adaptar-la a la realitat i les necessitats actuals del país.

“La modificació de la Llei d’Aran ha d’abordar el tracte jurídic i administratiu d’una institució que avui dia és considerada en aquests àmbits, i amb tots els respectes, com un ajuntament gran en lloc de com un govern autònom”, manifestava, afegint que: “volem dur a terme aquesta modificació de la mà del govern de Catalunya i amb el suport d’aquesta cambra, en la qual dipositem la nostra confiança i que és per a Aran la garant que els seus drets seran respectats”.

Llei de Muntanya

Així mateix, assegurava que: “no ens volem parar aquí, sinó que també continuem treballant per a aconseguir el reconeixement de la nostra singularitat per part de l’Estat” i ha destacat el treball que la màxima institució aranesa duu a terme des de fa uns anys amb les comarques veïnes per a definir les estratègies de desenvolupament que el Pirineu necessita.

En aquest sentit, la síndica d’Aran ha destacat que “la nova Llei de Muntanya, que aquesta cambra haurà de debatre en breu, ha de ser ambiciosa i no ha de quedar a mig fer per a convertir-se realment en un recurs efectiu que restitueixi el greuge històric que porta patint aquesta part del país” al que afegia: “resulta imprescindible abordar de manera urgent qüestions que tenen a veure amb l’impuls de programes específics per a la muntanya adaptats especialment a les circumstàncies socials i econòmiques del Pirineu, i tot això s’ha de fer, sense cap mena de dubte, amb el consens del territori. La Llei de Muntanya serà totalment insuficient si no implica una estratègia realista que dui a terme polítiques concretes i inversió en els sectors productius per a assegurar la diversificació econòmica i la retenció del talent, entre altres qüestions”.

La síndica d’Aran ha acabat la seva intervenció demanant als diputats i diputades el seu suport i empatia per a ajudar la Val d’Aran a desenvolupar la seva autonomia política, que té com a últim objectiu el benestar de les persones.