• Durant el Ple de la màxima institució aranesa aquest matí, que ha comptat amb la presència de diferents representants del sector educatiu aranès, s’ha aprovat, per unanimitat i amb el suport explícit de l’Escola Aranesa, la declaració institucional presentada per l’equip de govern que rebutja el tracte que rep l’aranès en aquesta Llei, i reclama que, de manera immediata, sigui modificada perquè l’aranès continuï constant com a llengua vehicular i es respecti l’oficialitat de la llengua pròpia d’Aran

El Ple del Conselh Generau d’Aran ha aprovat aquest matí, per unanimitat i amb el suport explícit del sector educatiu aranès, la declaració institucional presentada per l’equip de govern per a exigir a la Generalitat i al Parlament de Catalunya la modificació de la Llei 8/2022, sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari, referent al reconeixement de l’aranès com a llengua pròpia d’Aran i oficial a Catalunya i del seu caràcter com a llengua vehicular i d’aprenentatge a l’escola aranesa.

“Tal com ja vam anunciar ahir als representants dels centres i serveis educatius de la Val d’Aran en la reunió urgent que vam mantenir, avui hem aprovat aquesta declaració institucional com a rebuig al tracte de menyspreu que rep l’aranès en aquesta Llei i presentarem una iniciativa legislativa al Parlament per a exigir la modificació immediata d’aquesta qüestió, que veiem com un atac directe a la nostra llengua i el nostre autogovern”, ha afirmat la síndica, afegint que: “la nostra llengua es troba en un estat molt delicat i no permetrem que sigui menyspreada i oblidada d’aquesta manera, i des del govern d’Aran estudiarem totes les accions legals que siguin necessàries per a protegir-la i per a defensar l’autonomia aranesa”.

Durant aquest Ple, la síndica ha anunciat també que demanarà una reunió urgent amb el President Pere Aragonès per a exigir “ja no sols la modificació d’aquesta Llei, sinó la recuperació de les competències en matèria lingüística, que ara són compartides amb la Generalitat”, manifestava la síndica d’Aran.

“Durant els últims anys, la voluntat del govern d’Aran ha estat la de buscar consensos i acords amb la Generalitat de Catalunya, no obstant això, veiem, una vegada més, com no només no hi ha cap avanç en la projecció, promoció i normalització de l’aranès, sinó que reculem en el seu reconeixement efectiu” assegurava Vergés, que afegia que: “és per aquest motiu pel qual reclamarem millores immediates en el finançament que rebem per a l’aranès, però també exigirem les competències totals en aquest àmbit perquè, davant la falta de suport i protecció per part de les administracions catalanes no podem permetre deixar morir la nostra llengua per inactivitat”. En aquest sentit, recalcava que “aquest és un assumpte que va més enllà de la ideologia, és una qüestió de país que ens afecta a tots i a totes, atès que la llengua és la raó de ser de la nostra singularitat i les nostres institucions”.

En aquest sentit, la síndica ha tornat a recordar l’infrafinançament i manca d’actuacions que hi ha cap a la protecció de la llengua pròpia d’Aran, “la dotació que rep actualment el Conselh Generau d’Aran per a l’aranès per part de la Generalitat és de 100.000 euros anuals, mentre que el pressupost de 2022 per al català ha estat de 38,8 milions d’euros; comptem amb una Llei de l’Aranès que, des de 2010, no sols no s’ha desplegat sinó que ha laminat les nostres competències en matèria de llengua, i continuem sense resposta per part de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals referent a les seves delegacions a l’Aran, que pateixen una greu falta d’efectius i recursos”.

La síndica ha volgut també: “agrair al sector educatiu la seva presència en aquest Ple i el seu suport a aquest assumpte” i ha volgut mostrar “el suport incondicional del Conselh Generau d’Aran a l’Escola Aranesa que, durant els seus 38 anys d’història ha estat un dels principals eixos vertebradors de la nostra societat i que ha impulsat un model lingüístic d’èxit i que garanteix que l’alumnat aranès acabi la seva etapa d’educació obligatòria amb el domini de cinc llengües: les tres oficials, aranès, català i castellà, i dues estrangeres, francès i anglès. Un model que no ha suposat mai cap conflicte social en gairebé 40 anys i volem que continuï sent així”.

“L’Associació És Terçons, al març de 1980, exigia en el manifest del Conselh Generau Provisional de la Vall d’Aran davant les primeres eleccions al Parlament, que la llengua aranesa tingués en Aran el mateix tracte, drets i mitjans que el català a Catalunya, 42 anys després, lamentablement, continuem havent de reclamar el mateix”, es lamentava Vergés.