• Aquest matí s’ha dut a terme l’acte de constitució d’aquest òrgan, que assessorarà el Conselh Generau d’Aran en totes aquelles polítiques lingüístiques que en aquest moment són tan necessàries davant la dramàtica situació en la qual es troba la llengua pròpia d’Aran a causa de la falta d’ús social

• La síndica d’Aran ha destacat que aquest és un moment històric per a l’aranès, donat que, amb la constitució del Consell Consultatiu, el govern d’Aran fa un gran pas en el camí de la recuperació, promoció i normalització de l’aranès, i ha volgut agrair el treball i dedicació dels sis membres que conformen aquest òrgan, així com dels i les professionals de l’àrea de llengua del Conselh Generau

Aquest matí ha tingut lloc l’acte de constitució del Consell Consultatiu de l’Aranès, l’òrgan creat pel govern del Conselh Generau d’Aran per a complir amb les funcions d’assessorament i consulta en matèria de política i planificació lingüístiques.

“Avui és un dia històric per a la Val d’Aran i per a la nostra llengua, ja que, amb la constitució del Consell Consultatiu, fem un gran pas en el camí de la recuperació, promoció i normalització de l’aranès”, afirmava la síndica d’Aran, Maria Vergés, que afegia que: “la qüestió de la llengua i la cultura són una prioritat absoluta per al govern d’Aran, perquè no es comprendria el Conselh Generau d’Aran i tota la nostra gestió de competències i autogovern si no comptéssim amb una llengua pròpia i una cultura diferenciada, i per aquest motiu hem volgut crear aquest òrgan per a assessorar el Conselh Generau en totes aquelles polítiques lingüístiques que en aquest moment són tan necessàries davant la dramàtica situació en la qual es troba la nostra llengua”.

Per la seva part, el coordinador del Consell Consultatiu de l’Aranès, Jordi Suïls, explicava que: “aquest òrgan té com a principals finalitats conèixer quins són els factors de la vitalitat o falta de vitalitat de la llengua aranesa i proposar accions en favor de la seva supervivència i promoció, per a això durem a terme accions de recerca en matèria lingüística i d’assessorament al Conselh Generau d’Aran”.

En aquest sentit, la síndica d’Aran ha volgut agrair el treball dels sis membres que conformen aquest Consell Consultatiu, així com dels professionals de l’àrea de llengua del Conselh Generau, “és un luxe poder comptar amb persones amb la seva trajectòria i professionalitat, que ens asseguren que el Conselh Generau compti amb el rigor lingüístic i professional a l’hora de prendre decisions d’impacte en la situació actual de la llengua”.

Els membres que conformen aquest Consell Consultatiu són:

Jòrdi Suils Subirà: coordinador del Conselh Consultatiu

• Professor titular de sociolingüística occitana a la UdL.
• La seva tesi doctoral va estar centrada en l’avaluació dels resultats lingüístics en el sistema trilingüe de l’ensenyament de l’aranès.
• Ensenya aranès des de l’any 1992 en cursos regulars de títols universitaris, en l’Institut de Llengües de la UdL i en els cursos per a adults del Conselh Generau.

Helena Torres Purroy:

• És sociolingüista i comunicadora, professora del departament de Filologia catalana i comunicació de la UdL.
• Té formació en gestió del multilingüisme i ha fet recerca en llengües minoritzades (a Grècia).
• Ha col·laborat amb el Departament de diversitat lingüística del Centre Unesco de Catalunya i amb Linguapax, una entitat que treballa en la preservació i promoció de la diversitat lingüística per tot el món.

Estève Cros:

• Des de l’any 2016 és director de l’Ofici públic de la llengua occitana, organisme públic de l’Estat francès que sosté la promoció, ensenyament i transmissió de la llengua occitana a la regió d’Occitània i Aquitània.
• Ha estat durant nou anys l’encarregat de la missió “lenga e cultura occitana” al Conselh regional Miègjorn-Pirenèus.
• Periodista en el diari “La Setmana”. Col·laborador en Ràdio País.

James Costa:

• Titulat com a professor d’occità en 2003 per l’Estat francès.
• Tesi en sociolingüística sobre l’occità a Provença i l’escocès a Escòcia, a l’escola en particular.
• Professor de sociolingüística en la Universitat Sorbonne Nouvelle. Les seves recerques són majoritàriament sobre l’occità.
• En 2016 va publicar una monografia en anglès sobre la sociolingüística de la revitalització de l’occità.

Xavier Lamuela Garcia:

• Ha estat Professor de Lingüística romànica a la Universitat de Girona i Professor de Lingüística occitana a la Universitat de Tolosa Lo Miralh.
• La seva activitat de recerca està orientada a l’estudi de l’evolució de les llengües romàniques, sobretot, dels processos de planificació lingüística.
• Va participar en la redacció de les Normes ortografiques der aranès.
• Va formar part del Comitè d’experts de la “Declaracion Universau des Drets Lingüistics”.
• Ha publicat nombrosos articles i una desena de llibres, entre ells Estandarització i establiment de les llengües.

Frederic Vergés Bartau:

• Mestre a la Val d’Aran.
• Membre de la redacció de les Normes ortografiques der aranés i autor del Petit diccionari aranès-castelhan-catalan-francès.
• Va ser durant 4 anys director del Centre de Normalizacion Lingüistica der Aranès i actualment és president del Centre d’Estudis Aranesos.
• Premi Robèrt Lafont 2020 per la seva trajectòria laboral i personal en la defensa de l’aranès.
• Ha elaborat nombrosos materials pedagògics per a educació infantil i primària i ha estat formador de llengua aranesa al personal docent i professor d’aranès per a adults.