Eth Conselh Generau presente es principaus resultats dera Enquèsta d’usatges lingüistics dera poblacion

Eth vicesindic d’Aran, Luís Carlos Medina, eth cap de Cultura e Patrimòni d’Aran, Jèp de Montoya e era directora generau de Politica Lingüistica dera Generalitat de Catalonha, Ester Franquesa, an presentat ena sedença deth Conselh Generau es resultats dera enquèsta.

enquesta

Era Enquèsta d’usatges lingüistics dera poblacion 2013 (EULP2013) ei ua activitat estadistica oficiau integrada en Programa annau d’accion estadistica, 2013, que desvolòpe era lei deth Plan estadistic de Catalonha 2011-2014. Es organismes responsables dera Enquèsta son eth Departament de Cultura, per miei dera Direccion Generau de Politica Lingüistica, e er Institut d’Estadistica de Catalonha (Idescat).

Er objectiu principau dera enquèsta ei conéisher era identificacion lingüistica e es usatges deth catalan e autes lengües enes espacis de relacion personau dera poblacion de 15 ans e mès en Catalonha. Tanben ne son objectius obtier informacion sus era coneishença des lengües (catalan, castelhan, anglés e francés, especiauments), mesurar er usatge e era coneishença der aranés e conéisher actituds lingüistiques dera poblacion e opinions sus er usatge deth catalan.

Era EULP2013 ei era tresau edicion dera Enquèsta d’usatges lingüistics en Catalonha. Es autes dues edicions se heren enes ans 2003 e 2008. Er encastre geografic lo constituís tot eth territòri de Catalonha, damb significacion estadistica entàs ueit encastres territoriaus en vigor en moment deth trabalh de camp, ath delà de Barcelona ciutat (pendenta de publicar) e dera Val d’Aran (dempús dera Edicion de 2008).

En aguesta edicion de 2013 s’a incorporat era metodologia de recuelhuda de donades per Internet. Era mòstra teorica ei de lèu 7.500 individus damb un error de 1,16% per tota Catalonha. Eth qüestionari en linha a estat eth madeish entà toti es canaus e s’a presentat en catalan, castelhan e aranés entara Val d’Aran.

Era mòstra teorica entara Val d’Aran ei de 456 enquèstes damb un error de 4,62% per resultats globaus damb un intervau de confidança de 95,5%. Era mòstra efectiva a estat de 434 enquèstes que represente ua taxa de responsa de 95%.

Eth contèxt demografic

Era poblacion dera Val d’Aran ei de 10.090 persones des quaus 3.648 (36,2%) an neishut ena Val d’Aran, 2.067 (20,5%) ena rèsta de Catalonha, 2.075 (20,6%) ena rèsta der Estat e 2.300 (22,8%) en estranger. Eth gran creishement dera poblacion nadiua en estranger se dèc entre es ans 2003 e 2009.

Principaus resultats

Eth 80,7% dera poblacion dera Val d’Aran entén er aranés e eth 55,6% lo sap parlar

Ena Val d’Aran, eth percentatge de poblacion qu’entén er aranès a creishut pòc (2,5 punts) entre 2008 e 20013, ath temps qu’era rèsta des abilitats s’an mantengut practicaments estables.

Font: Direcció General de Política Lingüística i Institut d’Estadística de Catalunya.
Enquesta d’usos lingüístics de la població 2013. Població de 15 anys i més.

En nombres absoluts, era poblacion adulta aproximada que compren er aranés ei d’ues 6.800 persones, era que lo sap parlar ei d’ues 4.700, era que lo sap liéger un shinhau mès de 5.000 persones e era que lo sap escríuer non arribe as 3.000 persones. Aguestes donades de 2013, son fòrça similars as der an 2008.

Lengua e grops d’Edat

Es mès grani de 65 ans mòstren mès coneishença der aranés per çò qu’ei de compréner-lo e parlar-lo; per contra era poblacion enquiàs 30 ans son es que mès saben lieger-lo e escríuer-lo.

• Entara abiletat de compréner eth grop damb mès coneishença ei eth de mès edat, seguit deth de 45 a 64 ans.

• Entara abiletat de parlar, eth prumèr lòc l’aucupe tanben eth grop de mès de 65 ans, seguit deth grop mès joen.

• Entara abiletat de liéger, eth grop mès joen aucupe era prumèra posicion seguit deth grop d’edat de 45 a 64 ans.

• Entara abiletat d’escríuer destaque eth grop mès joen damb lèu eth doble de percentatge qu’eth dusau grop de 30 a 44 ans.

• Es mès grani de 65 ans mòstren mès coneishença der aranès en çò que tanh a entener-lo e parlar-lo; en cambi era poblacion enquiàs 30 ans son es que mès saben lieger-lo e escríuer-lo.

Evolucion des usatges lingüistics: lengua iniciau, lengua d’iIdentificacion e lengua abituau

En Aran pòden distinguir-se aumens quate grops lingüistics: eth 45,4% s’identifique damb eth castelhan, 21,7% damb er aranés, 16,7% damb eth catalan e 15,7% damb autes lengües o combinacions de lengües.

Aguesti quate grops an ues proporcions similares per çò qu’ei dera lengua iniciau o prumèra lengua parlada quan ère petit, damb un petit creishement deth grop d’autes lengües o combinacions de lengües.

Per çò qu’ei dera lengua abituau se se compare damb era lengua iniciau, s’obsèrve un major percentatge deth grop de lengua castelhana (55,1%) e un decreishement der aranés (17,6%), ua estabiletat deth catalan (16,4%) e un decreishement d’autes lengües (10,6%) que probablaments s’incorpòren ath grop majoritari deth castelhan.

Dera lengua iniciau ara lengua abituau

Se se compare era diferéncia entre era poblacion de lengua abituau e era de lengua iniciau, pòden obsèrvar-se ganhs e es pèrtes de parlantes de cada lengua.

• En generau, s’obsèrve qu’eth castelhan incorpòre mès de 900 naui parlants probablaments era majoria provenenta deth grop de lengua iniciau “autes lengües e combinacions”, mès tanben der aranés.

• Eth catalan se manten estable en pas de lengua iniciau a abituau.

• Er aranés a ua pèrta de mès de 200 parlants en aguest madeish pas.

• Fin finau, per çò qu’ei des autes lengües o combinacions an ua pèrta de mès de 600 parlants e que probablaments, s’incorpòren ath castelhan.

Evolucion dera lengua iniciau e era lengua abituau 2008-2013

En çò que tanh ara lengua iniciau en periòde 2008-2013, s’obsèrve un creishement de 6,8 punts deth castelhan, un leugèr creishement deth catalan (1,4 punts), un leugèr decreishement der aranés (1,6 punts) e ua pèrta de 7,5 punts entàs autes lengües.

Per çò qu’ei de lengua abituau en madeish periòde, s’obsèrve un creishement de 17,1 punts deth castelhan, ua estabilitat deth catalan (+0,4 punts), un decreishement der aranés (5,8 punts) e ua pèrta de 11,8 punts entàs autes lengües.

Dempús deth 2008 i a agut ua disminucion dera poblacion qu’a er aranés coma lengua abituau e ua disminucion deth percentatge d’autes lengües o combinacions.

Transmission lingüistica

Era sociolingüistica era transmission lingüistica intergeneracional, se mesure coma era diferéncia entre eth percentatge de poblacion que parle ua lengua determinada damb es hilhs e era qu’use o usaue damb era mair. Guaire mès positiva ei aguesta diferéncia mès pòt dider-se qu’eth procès de transmission d’ua lengua ei garantida. Era transmission lingüistica der aranés e deth catalan ei garantida en tot adoptar formes multilingües.

D’entrada, eth grafic mòstre per çò qu’ei der usatge de “sonque eth castelhan” qu’aguesta diferéncia ei negatiua (- 6,2 punts), per “sonque aranés” aguesta diferéncia ei positiva (+ 1,8 punts) e entath “sonque catalan” ei practicaments zèro (0,5 punts). Ena situacion de multilingüisme d’Aran, cau computar tanben es percentatges d’autes lengües e combinacions que son fòrça anautits, atau donques, era transmission lingüistica li cau considerar non sonque ua lengua en exclusiva, mès que pòt adoptar dus o mès lengües. En aguest sens, era transmission der aranés e tanben era deth catalan damb autes lengües son positives damb mès de 5 punts de diferéncia entre er usatge damb eth hilh mès gran e er usatge damb era mair.

Encastres de consum e servicis

Eth castelhan ei era lengua d’usatge mès frequent enes sèt encastres analisadi, eth catalan ei era dusau lengua mès usada exclusivaments o compartit damb eth castelhan en sies des sèt encastres. Er aranés ei era dusau lengua mès usada en un des sèt encastres (administracion locau). Es usatges d’autes lengües o combinacions de lengües a ua frequéncia ath torn de 30% en quate des sèt encastres estudiadi.

• En Aran er usatge deth castelhan supère mès de 40% en sies des sèt encastres estudiadi: administracion der Estat (57,6%), personau medicau (56,5%), gran comèrç (49,3%), bancs (44,5%), petit comèrç (42,6%) e administracion locau (40,6%). Enes relacions des ciutadans damb era Administracion dera Generalitat ei 37,3%.
• Er aranés a er usatge mès naut ena Administracion locau (21%) e enes relacions damb es bancs (6,5%)
Eth catalan a un usatge mès naut enes relacions damb era Generalitat (25,4%), es bancs (15,1%) e era Administracion der Estat (12,7%)

Ficha tecnica dera Enquèsta d’usatges lingüistics ena poblacion 2013

Descripcion: Activitat estadistica oficiau integrada en Programa annau d’actuacion estadistica 2013.

Organisme responsable: Departament de Cultura, per miei dera Direccion Generau de Politica Lingüistica e Institut d’Estadistica de Catalonha (Idescat).

Univèrs: Poblacion de 15 ans e mès resident en territòri de Catalonha, damb significacion estadistica a nivèu des ueit encastres territoriaus, Barcelona ciutat e era Val d’Aran (eth totau 10 encastres).

Metòde de recuelhuda dera informacion: Multicanal. Enquèsta qu’arrespon eth ciutadan per Internet (CAWI), enquèsta telefonica auxiliada per ordenador (CATI) e enquèsta presenciau auxiliada per ordenador (CRESTATZ).

Lengües deth qüestionari: Eth qüestionari en linha a estat eth madeish entà toti es canaus e s’a presentat eth catalan, castelhan e aranés entara Val d’Aran.

Grandària dera mòstra: Era mòstra teorica compde 7.500 enquèstes damb un error der 1,16%, damb un intervau de confidança de 95,5%. Era mòstra finau ei de 7.492 enquèstes.

Dessenh dera mòstra: Afixacion mixta a on cadun des 10 encastres territoriaus a un minim de 450 unitats, que garantís un error maximal de 5,0% damb un intervau de confidança de 95,5% per cada encastre territoriau. Eth dessenh mostral ei es dues estapes estratificat damb seleccion era prumèra estapa, de municipis (en cas de municipis d’enquia 50.000 abitants) o seccions (en cas de municipis de mès de 50.000 abitants) laguens de cada estrat territoriau; era dusau estapa se seleccionen es individus laguens de cada municipi o seccion. Era seleccion des municipis e seccions s’a realizat mejançant un mostreig sistematic damb arrancada aleatòria un còp estratificats es municipis segons grandària laguens de cada estrat territoriau, a excepcion dera Val d’Aran, a on era mòstra a estat extrèta per mostreig aleatori simple.

Era mòstra s’a extrèt deth Padron municipau d’abitants de Catalonha a 1 de gèr deth 2013, e a compdat un listat de 7.500 titulars e un aute de 15.000 substituts damb eth madeish municipi o seccion de residéncia, sèxe, grop d’edat e lòc de neishença qu’eth titular, o se non ère possible, aumens damb eth madeish lòc de residéncia e de neishença. Cada titular disposaue de 2 substituts possibles. Aguesti darrèri sigueren seleccionadi damb er objectiu de poder substituïr es entrevistes titulares falhides que se podessen dar pendent eth trabalh de camp.

Elevacion e calibratge des resultats ara poblacion: Era elevacion de resultats a estat hèta damb estimacions postcensals de poblacion de Catalonha de 15 ans e mès, elaborades per Idescat, en tot tier en compde es 10 encastres territoriaus definidi en dessenh dera mòstra, eth sèxe, grop d’edat e lòc de neishença, a data 1 d’octobre de 2013, e s’a calibrat era mòstra efectivaments obtenguda era relacion damb es proporcions poblacionals de cada estrat.

Trabalh de camp: De junh a noveme deth 2013.

Comments are closed.