Representants de l’IEA-Acadèmia aranesa dera llengua occitana manifesten al Parlament Europeu que l’occità, aranès a l’Aran, llengua oficial a Catalunya i per extensió a l’Estat Espanyol és objecte d’incompliment de la protecció que obliguen les lleis i els compromisos adquirits pel Govern Espanyol
Estrasburg, 13 de setembre de 2018.- Membres de l’IEA-Acadèmia aranesa dera llengua occitana han comparegut avui a la reunió de l’Intergrup de Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües del Parlament Europeu a Estrasburg, on han exposat la situació de la llengua occitana, aranès a l’Aran, a l’Estat Espanyol.
Els representants de l’Acadèmia aranesa que han participat en aquesta reunió són el president de l’IEA-AALO Jusèp Loís Sans, la secretària de la institució, Rosa Mª Salgueiro i el president de la Secció Aranesa de l’Acadèmia, Jèp de Montoya.
En les diferents intervencions davant els eurodiputats, els acadèmics aranesos han exposat la realitat sociopolítica i sociolingüística de la llengua occitana a través de l’explicació de la realitat històrica de la llengua dels trobadors fins als nostres dies,en els què es manté a nivells molt simbòlics o amb una presència testimonial, per a continuació relatar mitjançant diversos exemples la manca de consideració de l’Estat Espanyol en relació amb la llengua occitana.
Rosa Mª Salgueiro, ha exposat que la Generalitat de Catalunya i el Conselh Generau d’Aran protegeixen i emparen la conservació i normalització social de la llengua occitana d’Aran i que el 2006 amb la reforma de l’Estatut de Catalunya la llengua occitana va ser declarada oficial a tot Catalunya, juntament amb el català i el castellà, pel Parlament de Catalunya. Aquest reconeixement es va fer d’acord amb la Constitució Espanyola, que diu que seran llengües oficials aquelles que siguin declarades com a tals per l’estatut d’autonomia. Salgueiro, ha destacat que una llengua, l’occità, amb una tradició històrica important, que a Catalunya pertany a un territori de deu mil persones com és la Val d’Aran, era declarada oficial en un territori de set milions i mig de ciutadans mostrant així un enorme de respecte a la identitat.
Catalunya va seguir desenvolupant una protecció específica a aquesta llengua amb accions diverses: traducció a l’occità de totes les lleis del Parlament de Catalunya i altres comunicacions en occità des de la Generalitat de Catalunya, aprovació de la Llei de l’occità que marca els drets i deures dels usuaris d’aquesta llengua, presència de l’aranès en l’escola de la Val d’Aran en la qual s’ha convertit en llengua vehicular de l’educació aranesa i d’un bon nombre d’assignatures, i subvencions a les actuacions en favor de l’occità.
De forma destacada la Generalitat de Catalunya l’any 2014 va crear la Acadèmia de la llengua occitana, l’Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana amb el mateix rang jurídic que les altres acadèmies de llengües oficials de l’Estat Espanyol.
Per la seva banda Jèp de Montoya, president de la Secció Aranesa de l’IEA, ha exposat durant la seva intervenció que l’any 2001 van entrar en vigor els compromisos signats pel Govern Espanyol en relació a la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. En el document de compromís, de 2001, el Govern espanyol assenyalava dos tipus de protecció a què es comprometia. Un més feble que afectava les llengües que no eren oficials, com ara l’amazic a Melilla, l’aragonès a Aragó, l’asturleonés a Astúries o l’aranès a la Val d’Aran i Catalunya. I una segona protecció més potent que s’havia d’aplicar a les llengües declarades oficials pels diversos estatuts d’autonomia, sense que fes cap tipus de relació de quines llengües es tractava. En el moment en que l’occità va ser declarada llengua oficial a Catalunya per l’Estatut d’Autonomia aquesta llengua va passar de l’estadi de protecció més dèbil a l’estadi més potent, de major protecció.
No obstant això, el Comitè d’experts del Consell de Ministres del Consell d’Europa determina en els seus informes una important manca d’informació sobre els compromisos adquirits en educació preescolar en aranès, en formació del professorat en occità, en la manca de textos legislatius estatals traduïts a aquesta llengua i en la manca de mitjans de comunicació en aranès, entre d’altres.
El mateix informe dels experts declara que no es respecten els compromisos adquirits per la Carta Europea pel que fa a la llengua occitana en diversos àmbits: no hi ha un ensenyament tècnic i professional en aranès, no hi ha formació permanent i d’adults en aranès, no hi ha formularis i textos administratius d’ocupació corrent en occità, no es respecta el coneixement de la llengua occitana en la contractació de funcionaris estatals, no hi ha un òrgan de premsa en aranès, no hi ha formació de periodistes en aranès.
Montoya, ha posat alguns exemples: no s’ha traduït la Constitució Espanyola a l’occità; l’occità no es pot utilitzar en l’administració estatal; l’aranès no es té en compte en la contractació de funcionaris quan es tracta del territori de la Val d’Aran; respecte a afavorir el doblatge o la subtitulació en aranès no hi ha cap acció atribuïble al Govern Espanyol, sent aquest un dels compromisos adquirits pel Govern que no s’ha resolt, que no ha originat cap actuació respecte de l’aranès; el Govern Espanyol finança a les acadèmies lingüístiques de les llengües oficials de l’Estat Espanyol, excepte a l’Acadèmia aranesa dera lengua occitana.
Malgrat aquests incompliments, Jèp de Montoya ha destacat un detall positiu, ja que l’informe del Govern Espanyol reconeix que s’ha de mantenir la denominació de “llengua occitana”, més inclusiva i integradora, encara que pot coexistir amb la denominació de “aranès”.
Finalment, Jusèp Loís Sans, ha centrat la seva intervenció en els incompliments de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, ja que segons el president de l’IEA-AALO el Govern Espanyol no realitza cap acció en favor de la llengua occitana en contraposició a algunes accions en favor de les altres llengües oficials de l’Estat.
A tall d’exemple Sans ha explicat que el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social fa algun curs de llengua per als seus empleats amb destinació a les comunitats autònomes en les llengües oficials. Han estat un total de 55 cursos convocats des 2014. Cap curs per l’aranès. La Tresoreria General de la Seguretat Social té 126 impresos traduïts al català, al gallec i al basc. Cap a l’aranès. La pàgina web de la Seguretat Social posa a disposició dels ciutadans més de 80 fullets i formularis en català, basc, gallec i valencià, però cap en aranès. Des del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat han fet campanyes d’informació, prevenció i sensibilització en diverses llengües cooficials. No s’ha fet cap en occità. El Ministeri d’Hisenda i Funció Pública en 2017 va dedicar 112.000 € a l’ensenyament de llengües cooficials. No hi va haver cap euro dedicat a l’occità. Dependent del Ministeri d’Afers exteriors, l’Institut Cervantes, fa difusió i formació en llengua castellana per tot el món, però en les seves actuacions fa, també difusió de les llengües cooficials de l’Estat. No fa cap formació, ni difusió de l’occità ni en occità. De les ajudes econòmiques que el Ministeri de Cultura ofereix per a la publicació i traducció entre llengües cooficials no n’hi ha cap que tingui en compte l’occità.
El president de l’IEA ha aprofitat la seva intervenció per analitzar la recent sentència del Tribunal Constitucional sobre l’ús preferent de l’occità, aranès a l’Aran.
El 22 de setembre de 2010 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 35/2010 d’1 d’octubre, de l’occità, aranès a l’Aran. És la Llei que desenvolupa l’oficialitat de la llengua occitana que va declarar l’Estatut de Catalunya l’any 2006. Alguns articles de la Llei deien que “l’aranès és la llengua d’ús preferent de les administracions públiques, de l’ensenyament, de la toponímia i dels mitjans de comunicació públics a la Val d’Aran”.
El 22 de juliol de 2011 el Consell de Ministres del Govern Espanyol encarregà a l’advocat de l’Estat que interposés un recurs d’inconstitucionalitat per aquesta “preferència” d’ús que obligava la llei. Era la primera vegada en la història de la llengua occitana que el Consell de Ministres de l’Estat Espanyol tractava una qüestió relativa a l’aranès. La finalitat era limitar drets.
La “preferència” en l’ús de la llengua era entesa pel legislador català, el Consell de Garanties Estatutàries del Parlament de Catalunya i la Defensora del Poble Espanyol, com un requisit imprescindible per assegurar la normalització, la promoció i la conservació de la llengua pròpia del territori sense que pogués significar un perill per a les llengües catalana i castellana, ni anar en detriment dels drets dels usuaris d’aquestes llengües.
Tot i això, el Tribunal Constitucional, va realitzar immediatament una suspensió cautelar de la “preferència” d’ús de l’occità i el 8 de febrer de 2018, és a dir fa uns mesos, va fallar, declarant inconstitucional la “preferència lingüística” per l’occità.
Després de la sentència, per Jusèp Loís Sans, la llengua occitana no podrà ocupar un espai important i destacat en l’administració, en l’ensenyament, en els mitjans de comunicació, i en altres àmbits socials fonamentals, que li permeti seguir viva. La negació de la seva preferència és el principi argumental de la seva eliminació.
En conclusió, Sans ha declarat que “volem manifestar que la llengua occitana, llengua oficial a Catalunya i per extensió a l’Estat Espanyol és objecte d’incompliment de la protecció que obliguen les lleis i els compromisos adquirits pel Govern Espanyol. La llengua occitana, llengua cooficial de l’Estat Espanyol no rep el mateix tracte de part del Govern Espanyol que les altres llengües oficials “.
Per la seva part, l’eurodiputat per Esquerra Republicana, Josep-Maria Terricabras, ha expressat la seva preocupació pel futur de l’aranès després de la intervenció dels representants de l’Acadèmia Aranesa dera lengua Occitana. Terricabras, que és un dels copresidents de l’Intergrup, ha manifestat que “El menyspreu de l’Estat Espanyol per la pluralitat i la riquesa lingüística pot ser letal per l’aranès”.
“Sense l’especial protecció de què ha gaudit l’aranès en els últims anys, tindrà realment difícil la seva supervivència perquè la situació de desequilibri davant del català i del castellà és molt important”, ha dit Terricabras.