Coincidint amb l’inici de la sortida de la hibernació de gran part dels ossos, l’equip de seguiment del PirosLife ha detectat el 2018 40 exemplars

Després de dos anys sense rastres, es considera mort el mascle Pyros,  el progenitor de gran part dels ossos que viuen actualment en aquesta zona

Vielha, 29 de març de 2019.- Coincidint amb l’inici de la sortida de la hibernació de molts dels ossos que habiten els Pirineus, l’equip del projecte PirosLife ha fet balanç del 2018. En total, el 2018 s’han detectat 40 exemplars al Pirineu de França, Aragó, Navarra i Catalunya, 3 menys que al recompte inicial del 2017 (43 ossos).

Entre la quarantena d’exemplars detectats el 2018 n’hi ha 5 de primer any nascuts el 2018, de les femelles Nheu (3 cadells) i Chataigne (2 cadells). Un dels cadells de Chataigne ha acabat morint.

El mascle Pyros es dona per mort

En total són 3 els ossos que han desaparegut durant el 2018: un cadell de Chataigene, l’os Gribouille (sense rastres des del 2016) i el mascle Pyros. D’aquest últim no se’n té notícia des de principis d’abril de 2017, quan va ser fotografiat a l’Aran per últim cop. Amb 29 anys (uns 80 dels humans), i després d’aquest temps sense rastres, l’equip del PirosLife el considera mort.

Pyros ha estat el mascle dominant al Pirineu durant més de vint anys. Els seus descendents sumen 55 exemplars, dels quals 30 són fills directes.

Precisament, per trencar amb la dominància reproductora de Pyros i aportar variabilitat genètica a la població d’ossos del Pirineu, el 2016 la Generalitat va alliberar Goiat, un os jove provinent d’Eslovènia, perquè els ossos balcànics, del sud d’Escandinàvia, i els del sud i sud-oest d’Europa pertanyen a una única línia genètica. De moment, Goiat, que du un collar GPS que permet monitoritzar els seus moviments, continua a hores d’ara hibernant.

A més de Goiat, hi ha tres mascles no emparentats amb Pyros: Nere (d’estirp eslovena, nadiu de l’Aran, i que ha retornat del Pirineu occidental), el seu fill Canellito (de mare pirinenca, també provinent del Pirineu occidental) i Cautxú (l’únic descendent conegut del mascle Balou).

Seguiment amb rastres, mostres de pèl i imatges

El seguiment dels ossos del Pirineu és una de les accions incloses al projecte PirosLife de consolidació de la població als Pirineus centrals. En aquest sentit, hi ha un equip de 8 persones (4 a la Val d’Aran i 4 al Pallars Sobirà), que segueixen els rastres biològics (pèls i defecacions) dels plantígrads, agafen mostres i les analitzen, per tal de valorar l’evolució de la població, amb el suport dels Agents Rurals. També realitzen itineraris per trobar petjades i altres indicis. En aquests itineraris establerts hi ha col·locats paranys de pèls, per agafar mostres sistemàticament. També es fa seguiment amb sistemes automàtics de fotografia i vídeo, amb 39 càmeres a Catalunya, 45 a França i 22 a l’Aragó.

Tota aquesta feina s’ha traduït el 2018 en 57 itineraris realitzats a França que sumen 446 km recorreguts, que han permès trobar 1.186 indicis d’os. A Aragó, han recollit 23 dades d’ossos, mentre que a Catalunya s’han recollit 446 dades d’os el 2018 (5 a l’Alta Ribagorça, 182 al Pallars Sobirà i 259 a la Val d’Aran), així com 207 imatges. En total, s’han analitzat 161 mostres (121 de França i 40 de Catalunya). Gràcies a aquest seguiment i a l’intercanvi d’informació, s’han obtingut dades del mascle Nere arreu durant l’any 2018 (Pirineus Atlàntics,  l’Arieja i la Val d’Aran).

La Generalitat coordina el projecte PirosLife de consolidació d’ossos al Pirineu, en què també participen el Conselh Generau d’Aran, Forestal Catalana SA, la Universitat de Lleida i la Fundación Oso Pardo.

Info: PirosLife