• Aquest matí, ha tingut lloc la compareixença de la sindica d’Aran al Parlament de Catalunya, on ha exposat els diversos reptes, greuges i oportunitats que té el nostre territori apropant la realitat d’Aran a la cambra

Aquest matí ha tingut lloc la compareixença de la sindica d’Aran, Maria Vergés, al Parlament de Catalunya per exposar la realitat de la Val d’Aran i apropar a aquesta cambra els reptes, greuges i oportunitats del nostre territori. Cal recordar que aquest és el debat corresponent a l’any 2021 que, per diversos motius, es va haver de posposar l’any passat.

En la seva intervenció, la sindica d’Aran ha manifestat que l’autogovern aranès, ha dia d’avui, ve condicionat per tres elements claus: el marc competencial, el finançament i el reconeixement i respecte efectiu de la institució.

Reconeixement efectiu de la institució

En matèria de reconeixement efectiu del govern d’Aran, la sindica afirmava que: “La legislació i normativa actual efectivament reconeix l’Aran i la seva singularitat, tot i això aquest reconeixement roman moltes vegades només sobre el paper i en la pràctica queda totalment diluït”. Vergés, en aquest sentit, explicava que la figura del sindic/a d’Aran no és reconeguda actualment en cap reglament ni en cap tractament protocolari de cap institució catalana, cosa que el Conselh Generau d’Aran ha començat ha treballar a través de l’Oficina d’Aran al Parlament.

“Una relació directa i fluïda entre el Parlament de Catalunya i el Conselh Generau és de vital importància en la tasca d’afiançar l’autogovern aranès”, assegurava la sindica, recordant que en la seva trobada amb la presidenta del Parlament li va traslladar “la necessitat que tenim que el Parlament i el Conselh Generau d’Aran col·laborin en totes aquelles preguntes jurídiques que afecten a la Val d’Aran i, de la mateixa manera, que el govern aranès sigui partícip de les iniciatives legislatives que tinguin impacte al nostre territori”.
Marc competencial

El traspàs de competències al Conselh Generau d’Aran ve regulat per la Llei de Règim Especial d’Aran. Aquest traspàs es va iniciar en l’any 1991 a partir de la reinstauració de la màxima institució aranesa i, en aquest sentit, la sindica remarcava que: “a dia d’avui la majoria de les competències traspassades sobre el paper, no ho són en la pràctica, ja sigui per infrafinançament, per falta de desenvolupament jurídic, o per ambdues coses”.

Dins d’aquest marc competencial, ha destacat la situació de la sanitat aranesa que ve de patir, i encara pateix, les conseqüències d’una crisi sanitària i social que ens ha posat a prova com país, com institució i com societat.

“El Conselh Generau d’Aran ha gestionat en primera persona aquesta crisi que ens ha refermat la importància i la necessitat de comptar amb un autogovern fort, perquè gràcies a aquest autogovern hem pogut garantir l’assistència sanitària i social a tota la ciutadania aranesa”, explicava la sindica d’Aran, afegint que: “tot i això, la COVID-19, així i com ha passat també a Catalunya, ha posat de manifest les mancances del nostre sistema sanitari i social, que a l’Aran es gestiona de forma única i transversal a pesar que els traspassos d’aquestes competències venen de dos departaments diferents de la Generalitat”.

La sindica, Maria Vergés, ha destacat que: “el sistema sanitari aranès acumula greus problemes financers originats en la desproporcionada retallada que va patir el Conselh Generau d’Aran per part de la Generalitat l’any 2012 i que va reduir el pressupost de la màxima institució aranesa en un 20%. Es va passar de 13.177.000 euros en 2011 a 10.479.000 l’any següent. El pressupost destinat a la sanitat aranesa es va veure reduït en un 10?23%, tot i que la retallada que va patir el sistema sanitari català va ser del 5%. D’aleshores ençà, la sanitat aranesa pateix un important infrafinançament i no s’ha tornat a recuperar la xifra inicial, tot i que la cartera de serveis assistencials ha augmentat i és el Conselh Generau d’Aran qui ha hagut de destinar recursos propis per cobrir aquest dèficit”. En aquest sentit, explicava la sindica, “s’ha creat una comissió mixta entre el departament de Salut de la Generalitat i el Conselh Generau per abordar aquest infrafinançament, reconegut pel propi conseller Argimon, i pel que esperem poder tenir una solució en breu”.

La situació, afirmava Vergés “és més complexa a l’àrea de l’atenció social, on a tot i que el traspàs competencial està establert en els diversos decrets i acords, no ha arribat mai a concretar-se el corresponent conveni de traspàs, que és el document on s’han de desenvolupar els continguts d’aquests decrets, així com consensuar-ne els recursos destinats i la seva interpretació, amb la finalitat de facilitar-ne l’aplicació i coordinar les actuacions de les parts, en benefici de l’atenció a la població aranesa”.

Un dels afers claus d’aquesta compareixença ha estat la greu situació que afecta a la llengua pròpia de l’Aran. La dotació actual que rep el Conselh Generau d’Aran per l’aranès és de 100 mil euros anuals, una dotació “totalment insuficient i irrisòria per poder desenvolupar accions i projectes que permetin que l’aranès sobrevisqui”. Per contra, el pressupost de la Generalitat de Catalunya aprovat al 2022, ha augmentat en 8 milions d’euros el que destina pel Català, uns recursos que arriben als 38’8 milions d’euros.

“Cal dir-ho amb claredat: l’aranès es troba a l’UCI. El nivell d’ús social de la nostra llengua es troba al límit de la supervivència i és necessari actuar de forma urgent i immediata per intentar revertir aquesta situació”, assegurava amb rotunditat la sindica, que afegia que “per fer-lo és necessari comptar amb recursos i mitjans amb els que actualment no comptem, és per això que el govern del Conselh Generau d’Aran ha sol·licitat, per un costat, la revisió del traspàs competencial en matèria de llengua i cultura per actualitzar-lo, ja que en més de 30 anys no s’ha revisat, i per altre, reajustar la relació entre Conselh i Generalitat per impulsar el lideratge del Conselh Generau d’Aran en aquesta matèria”.

Tot i això, afirmava “no seria just si no reconegués que és ben veritat que hi han hagut avenços, s’ha reunit la ponència mixta de traspassos entre Generalitat i Conselh, on s’han de concretar els treballs conjunts i regular aquests traspassos per promoure’n de nous i fer el seguiment dels existents”. En aquesta ponència és necessari abordar afers com la competència en matèria de turisme i promoció econòmica, així com la d’esports.

El finançament

L’últim dels elements claus que condicionen l’autogovern aranès són els recursos i, en aquest àmbit, avançava la sindica en la seva compareixença “les coses no van bé”.
En aquesta àrea, ha recordat que a dia d’avui encara no s’ha resolt el conflicte perquè el Conselh rebi, per part de la Generalitat, la dotació addicional corresponent a l’any 2021 del Fons de Finançament Incondicionat, i que, així i com el govern català va comunicar en la Comissió Bilateral, no es va rebre al 2021 per falta de fons.

“Actualment, el Conselh Generau d’Aran no pot acceptar la proposta dels departaments de presidència i economia (allargar un any l’acord o repartir la dotació pel 2021 en dues anualitats de 285.000€), ja que, per un costat s’incompleix l’acord de finançament signat, i per un altre perquè ens ha provocat greus problemes per poder tancar els pressupostos de la màxima institució”, explicava la sindica d’Aran.

A aquest fet s’afegeix que la millora dels comptes de la Generalitat de Catalunya, que per a aquest 2022 eleven la despesa fins a un valor rècord de 38 mil milions d’euros (un 17% més) i augmenten pública al doble de la de 2020, “no han comportat un augment de la inversió a l’Aran, fent que, així i com ja ve passant en els últims deu anys, el nostre territori no hagi rebut cap inversió important que ajudi a millorar la vida de la gent i sigui, de lluny, el territori del Pirineu amb un dèficit d’inversió més alt: el -84% entre 2010 i 2022”.

Els reptes de futur

Per finalitzar la seva intervenció, la sindica Maria Vergés assegurava que: “tot i ser ferma en la reclamació dels drets dels aranesos, voldria fugir del victimisme per presentar aquests greuges com els reptes que, Catalunya i Aran han d’encarar junts. Els reptes banals de la mà del futur, un futur que el govern del Conselh Generau d’Aran treballa amb intensitat i amb compromís d’impulsar a la Val d’Aran al segle XXI a través d’accions com el procés de participació ciutadana Aran Acció 2030, l’Hub d’Innovació Rural, l’aposta per la innovació i la tecnologia, el Pla de Sostenibilitat Turístic, la candidatura d’Aran a reserva de la biosfera, l’impuls de la bioeconomia amb la gestió forestal i de les noves energies”.

En aquest sentit, ha fet referència també als principals reptes que ha d’encarar el nostre territori, com és el cas de la problemàtica de l’habitatge, que “condiciona qualsevol expectativa de projecte vital”.

Ha fet referència també a l’oportunitat que suposa pel Pirineu en general i per la Val d’Aran en particular la candidatura olímpica de 2030: “aquesta candidatura a d’esdevenir el motor per la consolidació d’un model de desenvolupament sostenible i respectuós amb el territori, davant dels nous reptes que aquest a d’enfrontar com són el canvi climàtic, la diversificació econòmica o la fixació de població i de serveis públics de qualitat. Una oportunitat d’aquestes dimensions generaria un impuls en les nostres infraestructures i en la nostra projecció internacional” insistint en la necessitat de “desvincular el debat polític i ideològic d’aquesta candidatura perquè sigui, realment, una oportunitat per impulsar un model de desenvolupament territorial que ajudi a equiparar en drets als habitants del Pirineu amb els de les zones urbanes”.

Per recuperar la compareixença https://www.parlament.cat/ext/f?p=700:15:0:::15:P15_ID_VIDEO,P15_ID_AGRUPACIO:13331670,17489

Vielha, 17 de febrer de 2022