• La sindica de la Val d’Aran ha comparegut en el ple del Parlament de Catalunya per debatre sobre l’estat  de l’autogovern aranès i la seva importància per assegurar l’atenció de les necessitats de la ciutadania així com per reclamar el reconeixement jurídic de la singularitat de la Val d’Aran i la necessitat d’un sistema de finançament propi. 

• Maria Vergés, ha manifestat que: “L’autogovern de la Val d’Aran és la garantia per atendre, gestionar i decidir sobre les necessitats, reptes i oportunitats de la seva ciutadania des de la proximitat”, en la seva intervenció en la Ple d’aquest dijous al Parlament català, donant compliment a què mandata l’article 80 de la Llei de Règim Especial d’Aran.

La síndica d’Aran ha insistit en el fet que és essencial que es deixi de tractar al Conselh Generau d’Aran com una administració local, ja que, a més de gestionar competències autonòmiques com la sanitat, es contradiu el concepte d’autogovern reconegut en el mateix Estatut d’Autonomia i la Lei d’Aran. En aquest sentit, vol avançar-se en el reconeixement de la nostra singularitat i en la modificació de la Llei de Règim Especial, per adaptar-la a les necessitats reals del territori, qüestió què actualment el Govern d’Aran tracta amb el govern de Catalunya així com vol fer amb els representants polítics dels grups parlamentaris catalans i amb els grups del Congrés dels Diputats per aconseguir també el reconeixement de la singularitat d’Aran per part de l’Estat.

Així mateix, ha assenyalat que la llengua aranesa fa front una situació crítica, i ha destacat què és essencial enfortir-ne la presència en els mitjans de comunicació pública de Catalunya, una presència que s’ha de fer extensible als mitjans de comunicació de l’Estat, per dotar a les llengües minoritzades d’Espanya de visibilitat mediàtica. En aquest apartat ha incidit en la necessitat que l’aranès sigui llengua empleada al Parlament com tercera llengua cooficial a Catalunya.

Pel que fa al finançament, la sindica d’Aran ha remarcat que ” el govern d’Aran té ja preparada una proposta de model de finançament específic que garanteixi la sostenibilitat de l’autogovern així com el desenvolupament de les seves competències, per a complir ja amb el que mandata la Llei d’Aran que, en 2015 ja explicitava que el 2017 Aran havia de comptar amb un model de finançament propi”. El govern d’Aran i la conselleria d’Economia i Finances de la Generalitat ja s’han instat a resoldre pendent el 2025  .

“Els reptes d’Aran són compartits en bona part amb la resta del Pirineu” Ha explicitat Vergés, afegint que “Catalunya ha de començar, definitivament, el debat sobre el seu model territorial, és necessari que aquest debat compti, en primera persona, amb la veu del Pirineu per evitar parlar del Pirineu sense el Pirineu. Superar el dèficit d’inversió acumulada en aquest territori és un dels primers passos que cal fer, però n’hi ha d’altres que aquesta cambra tractarà de manera immediata. La Llei de Muntanya o l’Estatut dels Municipis Rurals, que aquest Parlament debatrà de pressa, són dos bons exemples, en les que els demanem que siguin normes que tinguin un impacte real en el territori per superar el greu històric que pateix el Pirineu.

Una altra qüestió important per Aran és que “el nostre territori pugui comptar amb representació a la cambra catalana, no només per assegurar que l’aranès sigui present al Parlament, com llengua oficial també a Catalunya, sinó com mostra evident de respecte, reconeixement i acceptació democràtica de la realitat de la Val d’Aran”. La sindica d’Aran ha manifestat en aquest sentit, “l’exemple del Parlament de Croàcia, que té, per llei definida, la representació de les minories a la seva cambra, és un bon exemple per seguir”.

Vergés, ha fet especial atenció al fet que “la innovació també ha permès el desenvolupament del Hub d’Innovació Rural HèPic, que ha vist néixer empreses tecnològiques en el territori”, ha manifestat la sindica d’Aran. Exemples com Pirineos Drone i Maladeta Studio demostren el potencial emprenedor a zones de muntanya, sempre que es generen els espais i les sinèrgies necessàries.

Respecte dels reptes més importants que afronta la Val d’Aran hi destaca la crisi de l’habitatge. El Conselh ha desenvolupat el Pla d’Habitatge de la Val d’Aran, adaptat als criteris del Pla Sectorial de la Generalitat de Catalunya, el qual ha permès conèixer la situació actual de manera detallada. En aquest sentit, la sindica d’Aran ha valorat positivament la iniciativa del govern català de construir 50.000 habitatges públics abans de 2030, però recorda què ”És essencial que part d’aquests habitatges es destinen a zones rurals i de muntanya com la Val d’Aran i la resta del Pirineu, que reclama atenció urgent a les seves necessitats històricament oblidades”.

La síndica d’Aran ha afirmat que “Avançar en la consolidació de la nostra autonomia política garanteix que la ciutadania de la Val d’Aran, sigui o no originària del territori, conserva i millora la seva qualitat de vida”. Així doncs, ha emplaçat els grups del Parlament per canviar la mirada clara sobre l’Aran i allò que representa. Que sentin que la singularitat no és privilegi, sinó respecte. I que siguem capaços entre tots d’ajudar-nos per ser els uns amb els altres.

Vielha, 28 de novembre de 2024