• Aquest matí, ha tingut lloc la compareixença de la síndica d’Aran al Parlament de Catalunya, on ha exposat la realitat d’Aran, intentant fer pedagogia de la nostra singularitat alhora que crear un clima d’empatia perquè aquesta cambra conegui els reptes, greuges i oportunitats del nostre país
• Durant la seva intervenció, la síndica ha remarcat la importància de l’autogovern aranès per poder ser útil a les persones, situant-les en el centre de les polítiques i de la gestió
• La síndica també ha denunciat la situació crítica de l’aranès, la falta de finançament i protecció a una llengua minoritària en una situació especialment fràgil, i ha demanat als diputats i diputades la seva complicitat per l’aprovació de la iniciativa legislativa registrada per part del govern d’Aran aquest matí al Parlament de Catalunya per la modificació de la Llei de les Llengües Oficials en l’Ensenyament, que suprimeix el caràcter de “llengua vehicular” de l’aranès
Aquest matí ha tingut lloc la compareixença de la síndica d’Aran, Maria Vergés, al Parlament de Catalunya per exposar la realitat de la Val d’Aran donant compliment així al que diu la Llei de Règim Especial d’Aran en el seu article 80.2.
En aquest sentit, la síndica manifestava que: “més enllà de complir amb el que diu la Llei, aquesta compareixença respon també a la necessitat de donar a conèixer la realitat de la Val d’Aran, intentant fer pedagogia de la nostra singularitat alhora que, si és possible, crear un clima d’empatia perquè aquesta cambra conegui els reptes, greuges i oportunitats del nostre país. Una voluntat que es circumscriu a una alta de més gran i històrica, que és la de la defensa i impuls del nostre autogovern, de les nostres institucions i de la nostra llengua i cultura”.
En la seva intervenció, la síndica ha destacat la importància de l’autogovern aranès: “la base d’aquest autogovern és la de decidir sobre tot allò que ens afecta i fer-ho posicionant a les persones en el centre de les polítiques i de les accions, sense que ningú quedi al darrera” i destacava, que a l’Aran l’autogovern es fonamenta en tres conceptes essencials “en una defensa dels drets històrics i de la identitat, en una cultura, llengua i identitat pròpia i també inclusiva i en la gestió de la proximitat sent”.
Desenvolupament de la Llei d’Aran
La gestió de l’autogovern aranès es vas transferir en l’aplicació i desenvolupament de la Llei de Règim Especial d’Aran, en aquest sentit, Vergés destacava que: “actualment, després de 30 anys de l’aprovació per part d’aquesta cambra de la primera Llei d’Aran, podem dir que el desplegament efectiu d’aquesta llei no arriba al 30%, on una part important correspon a l’àrea de la sanitat”. Tot i això, Vergés ha volgut també destacar que “no seria justa si no reconegués que, durant els últims mesos, hi ha tingut certs avenços, des de la meva última compareixença en el mes de febrer”.
A l’àrea de la sanitat, precisament, la síndica destacava progressos imprescindibles com la renovació i actualització del conveni que regeix el traspàs al Conselh Generau d’Aran d’aquesta competència, “que des de la seva signatura al 2006 no s’havia renovat”, però senyalava també que el sistema sanitari aranès acumula greus problemes financers originats en la retallada del 2012, que va reduir el pressupost de la màxima institució aranesa en un 20%. “És cert que en els últims mesos s’han produït alguns avenços en aquest afer, però resulta necessari abordar el dèficit en el finançament d’aquesta competència de manera global, perquè aquest infrafinançament no segueixi sent suportat pel propi Conselh en el detriment, precisament, de la implementació de polítiques pròpies”.
En matèria d’atenció social i de benestar, Vergés manifestava que: “tot i que la transferència de competències s’ha establert en els diversos decrets i acords, no s’ha arribat mai a concretar el corresponent conveni de traspàs, que és el document on s’han de desenvolupar els continguts d’aquests decrets, així com consensuar-ne els recursos destinats i la seva interpretació”.
Un altre avenç destacat per la síndica, tot i pendent de consolidar-se, ha estat “el que hem treballat amb el departament de Territori de la Generalitat en el desenvolupament de polítiques d’habitatge, iniciant els treballs conjunts de redacció d’un Pla d’Habitatge, ja que l’habitatge és una qüestió que reclama solucions urgents davant de la greu situació de falta d’habitatge assequible a la Val d’Aran. Així mateix, resulta indispensable que el Conselh Generau d’Aran pugui aconseguir més competències, dotades com cal, sense oblidar que la competència exclusiva en matèria d’habitatge correspon a la Generalitat de Catalunya”.
Amb el departament de Territori de la Generalitat “al mes de maig acordàvem amb la secretaria general de Territori iniciar els treballs per abordar de manera conjunta les possibles millores per la C-28 i impulsar també una Agenda de Mobilitat Sostenible de la Val d’Aran, que permeti al nostre territori transitar per un nou model de desenvolupament més sostenible i que també sigui un element potenciador de la nostra economia”.
En aquest sentit, la síndica apuntava que: “degut als canvis al govern català, aquestes dues qüestions romanen aturades, alguna cosa que esperem que sigui només momentani i que es reprenguin els treballs i les converses mantenint els acords aconseguits en els passats mesos i que representen afers vitals pel desenvolupament de la Val d’Aran, ja que d’una alta forma serà de mal comprendre i justificar”.
L’estat crític de l’aranès
Entre els afers destacats d’aquesta compareixença, destaca la delicada situació que travessa la llengua pròpia d’Aran. “La realitat és clara: la llengua pròpia d’Aran, l’aranès, mor. I torno a repetir, i ho faré fins a la extenuitat, amb la mort de la llengua, mor la institució i, per tant, mor la capacitat de decisió i de gestió des del propi territori”.
Vergés destacava que “una de les competències actualment a debat en el seny de la Ponència Mixta de Traspassos és la de la llengua, juntament amb la de cultura, per la necessitat urgent d’actualitzar aquests traspassos davant de la, per un costat, crítica situació de l’aranès i de l’altre, per poder donar compliment al mandat normatiu i desenvolupar, de forma efectiva i d’una vegada per totes després de trenta anys, aquestes competències, que són la base de l’autonomia política d’Aran. Durant l’última trobada d’aquesta Ponència, des del Conselh Generau d’Aran, vam presentar les conclusions de l’estudi jurídic encarregat pel govern d’Aran respecte de l’estat actual dels traspassos en aquestes dues matèries; les conclusions d’aquests informes jurídics, constaten que el infrafinançament econòmic en matèria lingüística és tan severament deficitari que impossibilita la implementació de polítiques efectives adreçades per promoure’n la normalització, i si em permeten, la desaparició”.
Al infrafinançament constatat, la síndica afegia una segona problemàtica de fons a l’àrea de la llengua, “que es projecta en un reconeixement, protecció i promoció clarament insuficients de l’aranès en el disseny i implementació de polítiques lingüístiques promogudes per la Generalitat, tot i ser llengua oficial afectada per la situació d’especial vulnerabilitat”. I, en aquest sentit, destacava la greu problemàtica sorgida per la Llei 8/2022, de 9 de juny, sobre l’ús i aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari, que va fer a desaparèixer el concepte de “llengua vehicular” que l’Escola Aranesa ha desenvolupat durant més de 40 anys amb èxit, tant acadèmic com social, i que no contemplava l’oficialitat de l’aranès a Catalunya.
“En aquest punt, he de dir-les que aquesta cambra no ha estat a l’alçada amb l’Aran”, afirmava Vergés, informant als grups polítics parlamentaris que pocs minuts abans de la seva compareixença ja s’havia presentat la Iniciativa Legislativa per modificar aquesta Llei en la seva disposició addicional, per resoldre el conflicte de seguretat jurídica generada per l’aranès a l’escola, i ha aprofitat per “demanar-les es pugui dur a terme per lectura única, per poder resoldre amb la major brevetat possible aquesta situació, i per la que esperem que la Val d’Aran compti amb el seu suport”.
Pressupostos de la Generalitat pel 2023
Per finalitzar la seva intervenció, la síndica ha volgut destacar que: “el realment rellevant i urgent és avançar en el desenvolupament efectiu de l’autogovern d’Aran, és a dir, passar d’un reconeixement únicament formal de la nostra singularitat per assegurar el contingut substantiu de la nostra autonomia política i, amb allò, de la nostra capacitat per la presa de decisions polítiques pròpies en tots aquells àmbits de la nostra competència. I per això són necessaris recursos”.
I explicava que: “els recursos del Conselh Generau d’Aran provenen de l’acord de finançament amb la Generalitat de Catalunya, un acord que com saben, es va incomplir el passat 2021 i que ara, a un any i pocs mesos que es doni per finalitzat, es torna a situar en un terreny d’incertesa davant de la possibilitat de pròrroga dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya pel 2023”.
L’acord de finançament Generalitat – Conselh diu que el HFI (fons de finançament incondicionat) s’ha d’actualitzar en funció de la despesa no finalista dels departaments de la Generalitat. Això, davant de la previsió d’augment que la Generalitat va presentar pels seus pressupostos de 2023, suposaria pel Conselh Generau d’Aran un augment de 3’8 milions d’euros respecte de 2022.
És a dir, apuntava la síndica “si Catalunya no aprova els seus pressupostos, Aran perdrà uns recursos que tenen d’anar destinats a inversions en sanitat, en el suport a la ramaderia, en innovació o en el desenvolupament territorial i econòmic”. Per aquest motiu ha demanat als diputats i diputades “generositat i responsabilitat, tant a vostès, com representants dels grups polítics de Catalunya, com al propi govern de la Generalitat, per no cometre el que serà un acte d’irresponsabilitat històric amb la ciutadania aranesa en particular i catalana en general”.
Vielha, 3 de novembre de 2022