El sindic d’Aran, Carlos Barrera s’acomiada dels aranesos agraint la confiança desprès de 20 anys al capdavant de la màxima institució aranesa

La consellera Meritxell Budó, que ha co-presidit els actes de celebració de la Hèsta d’Aran ha acomiadat l’actual sindic d’Aran, Carlos Barrera, i ha donat la benvinguda al nou sindic, Paco Boya

Vielha, 17 de juny de 2019.- La Val d’Aran ha viscut un any més els actes de celebració de la Hèsta d’Aran, que commemora la restitució del Conselh Generau d’Aran i la recuperació dels seus drets i privilegis.

El Mgfc. sindic d’Aran en funcions, Carlos Barrera i l’Hble. consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, han presidit la celebració de la Hèsta d’Aran.

El 17 de juny de 1991 es van celebrar les primeres eleccions al Conselh Generau d’Aran. D’acord amb el que establia l’article 11 de la Llei 16/1990. Aran es divideix en sis circumscripcions, que es corresponen amb els seus terçons històrics.

El nombre de conselhèrs i conselhères a elegir en cadascun dels terçons és el següent: Pujòlo: dos membres; Arties e Garòs: dos membres; Castièro: quatre membres; Marcatosa: un membre; Lairissa: un membre e Quate Lòcs: tres membres.

L’any 1313 el rei Jaume II va atorgar als aranesos el conjunt de privilegis anomenat “Era Querimònia”, veritable Carta Magna d’Aran, ratificada per tots els reis fins a Ferran VII.

Els actes de la Hèsta d’Aran han començat a la seu del Conselh Generau d’Aran amb la recepció oficial del sindic d’Aran a totes les autoritats i convidats, continuant amb la desfilada dels pendons portats pels representants de cada terçon fins al Santuari de Nostra Senyora de Mijaran. A les 11.00 s’ha celebrat la missa solemne a l’església de Mijaran.

Els actes de celebració han comptat amb la participació de tots els conselhèrs i conselhères del ple del Conselh Generau d’Aran, dels alcaldes i presidents de les Entitats Municipals Descentralitzades de la Val d’Aran. També hi ha participat el secretari d’Administracions Locals i de Relacions amb l’Aran, Miquel Àngel Escobar; el secretari general de l’Esport i l’Activitat Física, Gerard Figueras; la directora general de l’Administració Local, Rosa Vestit; el director general de Polítiques de Muntanya i de Litoral, Albert Alins; i els diputats del Parlament de Catalunya, Anna Geli i Javier Rivas; entre d’altres.

Meritxell Budó ha assegurat que la Hèsta d’Aran és “un símbol” de la identitat aranesa perquè se celebra la restitució del Conselh Generau d’Aran i la recuperació de l’autogovern amb la celebració de les primeres eleccions, l’any 1991. “Vau recuperar la vostra identitat i heu lluitat de manera exemplar per preservar i recuperar el vostre patrimoni cultural i històric i la vostra llengua, l’aranès”, ha recordat la consellera.

En aquest sentit, Budó ha insistit que “l’aranès ha estat l’instrument que ha canalitzat la vostra voluntat d’ésser com a poble. I és que la cultura i la llengua esdevenen eines de defensa davant la intimidació i els atacs. A Catalunya ho sabem prou bé, especialment, en aquests temps convulsos que vivim”. Per això, “l’Aran constitueix dins de Catalunya una realitat nacional amb personalitat pròpia i diferenciada, fonamentada en el fet que la comunitat aranesa disposa d’una llengua i d’una cultura pròpies, comunes i compartides amb la resta d’Occitània i, alhora, d’una antiga tradició d’autogovern fermament defensada pels aranesos al llarg del temps”.

La consellera de la Presidència ha assegurat que per aquest motiu una de les primeres accions que es va fer aquesta legislatura va ser donar compliment “a una demanda històrica del territori, incloent les relacions amb l’Aran dins les competències del Departament de la Presidència, que presideixo”. També s’han fet passos “decisius” en el marc de la comissió bilateral Generalitat-Aran, “arribant a acords importantíssims per al vostre territori”, com l’acord en matèria de finançament un nou model que permeti al territori disposar d’una autonomia de gestió per al seu desenvolupament. És un acord de cinc anys que donarà estabilitat al Conselh i també permetrà a la Generalitat de Catalunya una major planificació de la despesa”. Aquest model preveu que, l’any 2023, el finançament de l’Aran estigui al voltant dels 29 milions d’euros.

Carlos Barrera s’acomiada desprès de vint anys com sindic del Conselh Generau d’Aran

Carlos Barrera va ser escollit síndic d’Aran per primer cop l’any 1995 i va ocupar el càrrec en una primera etapa fins l’any 2007. L’any 2011 va tornar a ser escollit sindic d’Aran.

El sindic d’Aran en funcions, després de desitjar bona Festa d’Aran a tots els assistents ha explicat que la situació social i política a Catalunya i la del Govern de la Generalitat en particular, amb els pressupostos prorrogats des de l’any 2017, no ha permès desenvolupar amb plenitud la Llei d’Aran. Tot i això, ha posat en valor el nou acord de finançament per l’Aran assolit aquest any amb la Generalitat que permetrà “donar estabilitat al Conselh Generau d’Aran”.

Carlos Barrera ha posat en valor el treball fet pel Govern d’Aran en els àmbits social i econòmic així com en els projectes co-finançats per la UE. Barrera ha posat com exemple la construcció de la residència geriàtrica de Sant Joan del Baish Aran, el nou model de gestió d’Emergències a l’Aran, el nou finançament, la construcció del segon quiròfan de l’Hospital de la Val d’Aran, les tasques de millora i conservació dels accessos al patrimoni natural i cultural de la Val d’Aran, o el Parcours Cyclable (ruta ciclista) per unir el naixement del riu Garona a la Val d’Aran i la ciutat de Toulouse. Barrera ha afegit que “aquest és el llegat que deixem al nou Govern d’Aran i que el benefici d’aquest treball l’ha de gaudir el poble i els ciutadans i ciutadanes del país”.

Carlos Barrera ha destacat en la seva intervenció que la Generalitat i el Parlament de Catalunya han entès a través de la ferma decisió del diàleg, la singularitat, la cultura pròpia i del territori d’Aran amb el desenvolupament de les dues Lleis d’Aran que han de permetre l’autogovern de l’Aran, i ha remarcat al nou Govern d’Aran i al poble aranès que no vegin al Govern de la Generalitat com “un enemic” ja que el reconeixement de la singularitat d’Aran emana del Parlament de Catalunya.

Finalment, Carlos Barrera ha agraït “la dedicació a tots els conselhèrs i conselhères del Conselh Generau d’Aran, a tots els alcaldes d’Aran per la seva col·laboració, a tots els qui a títol personal han col·laborat també amb el Govern d’Aran per desenvolupar l’Aran, a tot el poble aranès i a la família per haver-li permès la dedicació al país durant aquests anys”.