• La Unesco va inscriure les Festes del Foc pirinenques com a Patrimoni Cultural de la Humanitat.

• Andorra, Espanya i França, amb un expedient conjunt, se sumen a la Llista representativa del patrimoni cultural immaterial, composta per expressions que demostren la diversitat d’aquest i contribueixen a la presa de consciència sobre la seva importància.

• El Conselh Generau d’Aran a través del Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística d’Aran, va redactar els expedients referents a les festes del solstici d’estiu tant de Les com d’Arties, aprovats per unanimitat pel Ple del Conselh Generau d’Aran.

• El sindic d’Aran, Carlos Barrera, ha assistit a la roda de premsa oferta en la Diputació de Lleida.

Foto: Diputació de Lleida

Ahir dimarts, la UNESCO va anunciar la inscripció de les Festes del Foc pirinenques com a Patrimoni Cultural de la Humanitat a través del seu Comitè Intergovernamental de Salvaguarda del Patrimoni celebrat a Namíbia.

La Diputació de Lleida ha ofert aquest matí una roda de premsa explicant els detalls, en la qual han assistit el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, el sindic d’Aran, Carlos Barrera, el president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Llátzer Sibis, el conseller del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça, José Antoni Troguet, el president del Consell Comarcal del Pallars Jussà, Constantí Aranda, el vicepresident del Patronat de Turisme, Gerard Sabarich, el delegat territorial del Govern de la Generalitat a l’Alt Pirineu i Aran, Albert Alins, la vicepresidenta de l’Associació de Municipis Fallaires, Sofia Isus, i el director general de Cultura Popular, Lluís Puig.

Als Pirineus les festes del foc tenen lloc tots els anys durant la nit del solstici d’estiu. Quan cau la nit, els habitants baixen amb torxes enceses des dels cims de les muntanyes cap als seus pobles i ciutats, calant foc a tot un seguit de fogates preparades a la manera tradicional. Per als joves, el descens de la muntanya és un esdeveniment d’especial importància, ja que simbolitza el seu pas de l’adolescència a l’edat adulta. Es considera que les festes del foc constitueixen una ocasió per regenerar els vincles socials i enfortir els sentiments de pertinença, identitat i continuïtat de les comunitats, per aquest motiu que la seva celebració vagi acompanyada de menjars col•lectius, cants i balls folklòrics. De vegades s’assignen funcions específiques a determinades persones: en alguns municipis és l’alcalde qui encén la primera fogata, i en uns altres és un sacerdot el que la il•lumina o beneeix. En alguns territoris, és l’últim veí jovençà del poble qui encén el foc i encapçala la marxa de descens des de la muntanya. En altres parts, les joves solteres esperen l’arribada dels portadors de torxes als pobles per donar-los la benvinguda amb vi i dolços. L’endemà al matí, els veïns recullen les brases i cendres de les fogates i les porten a les seves llars i horts per protegir-los. Aquestes expressions culturals estan profundament arrelades en les comunitats i es perpetuen gràcies a una xarxa d’associacions i institucions locals. El lloc de transmissió més important d’aquest element del patrimoni cultural immaterial és la llar familiar, on els seus membres ho conserven viu en la memòria.

El Conselh Generau d’Aran a través del Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística d’Aran, va redactar els expedients referents a les festes del solstici d’estiu tant de Les com d’Arties, aprovats per unanimitat pel Ple del Conselh Generau d’Aran.

El sindic d’Aran, Carlos Barrera, ha manifestat “aquest és el reconeixement a l’expressió cultural pròpia d’Aran dels pobles d’Arties i Les, i també del conjunt dels pobles dels Pirineus en els quals també se celebra el solstici d’estiu. Com a aranès i Sindic, i en nom del Conselh Generau d’Aran les nostres més sinceres felicitacions a tots els que amb el vostre esforç i treball, ho heu fet possible. I el nostre reconeixement al treball personal de Jèp de Montoya que, com a responsable de Cultura del Conselh Generau, va preparar la documentació històrica de la part aranesa, aprovada per unanimitat pel Ple del Conselh, documentació que ha possibilitat que les Festes del Foc de Les i Arties hagin aconseguit aquest reconeixement del que tots els aranesos ens podem sentir orgullosos”.