Un an mès, e coma cada an, eth dia 8 de març celebram eth Dia Internacionau des Hemnes entà reivindicar eth feminisme e denonciar un sexisme que sage de perpetuar-se damb diferentes formes. Deth Conselh Generau d’Aran estant volem reconéisher eth trabalh de hemnes generoses que mos an precedit, hemnes que despleguèren es fondaments d’ua transformacion eficaça entà milhorar es nòstes vides en clau d’oportunitats, de drets, de recorsi, d’inclusion civilizatòria. Aguest movement non s’a d’arturar. Volem contunhar compartint aguesta capacitat femenina creadora e transcendenta. Volem estar-i entà decidir, volem estar-i entà èster era votz compartida e eth referent corau d’un orizon sense egemonies.
Eth Dia Internacionau des Hemnes ei ua jornada de reivindicacion entara luta pes drets, era igualtat d’oportunitats, era equitat e era justícia. Simbolize er esperit critic que mos amiarà tara erradicacion des desigualtats, en tot desmontar es bases que permeten conductes ostiles coma er assetjament sexuau, era violéncia e era discriminacion contra es hemnes.
Ei per açò que manifestam tanben era nòsta preocupacion de qu’era desigualtat per rason de sèxe se torne impossible de combàter dera legislacion actuau ençà, damb leis d’autoidentificacion que reconeishen que quinsevolh persona pòt èster reconeishuda hemna peth simple hèt de declarar-se’n, pr’amor qu’açò amague era realitat des hemnes, hè a pèrder era operativitat des leis d’igualtat entre òmes e hemnes e lamine es dus cents ans de luta feminista. Eth sèxe ei ua realitat que non atempte contra cap de dret. Ei eth genre, quan se bastís era jerarquia sexuau, çò qu’atempte contra es drets des hemnes.
Es reivindicacions d’aguest dia son tanben es de cada dia. Era nòsta luta ei constanta. Lutam entà eliminar estereotips contra era discriminacion laborau e salariau, contra era violéncia masclista, mès sustot entà bastir un cambi de paradigma damb era uelhada metuda ena plea igualtat d’oportunitats entre hemnes e òmes.
Entre es metes dera Agenda 2030 des Nacions Unides, er objectiu 5, d’arténher era igualtat entres genres e apoderar a totes es hemnes e es mainades, e er objectiu 10, de reduccion des desigualtats, demanem a govèrns e organizacions a garantir era igualtat d’oportunitats, en tot promòir legislacions, politiques e mesures adequades entà artenhé’c. Maugrat tot, aguesti cambis estructuraus entà ua transformacion sociau requerissen ua uelhada feminista des Objectius de Desvolopament Sostenible en sòn conjunt: pr’amor que non podem parlar de “trabalh decent e creishement economic” sense un abordatge dera crisi deth suenh o era brèca salariau; o non podem arténher salut e benestar sense ua reivindicacion dera autonomia fisica e sexuau des hemnes.
En Conselh Generau d’Aran auem era volontat de milhorar es condicions vitaus des hemnes a trauès de mesures e accions basades ena analisi dera realitat territoriau. Per açò mos auem comprometut a incorporar era perspectiva de genre enes politiques qu’amiem a tèrme.
Lutam pr’amor qu’eth nòste esfòrç mos harà a milhorar era convivéncia e entà qu’eth nòste camin hèsque mès planèr eth des nòstes hilhes.
Es hemnes èm part imprescindibla dera societat, part activa, principau e basica entà un desvolopament armonic deth futur. Entà poder auançar ena direccion que desiram s’a de compdar damb era riquesa de totes es persones, independentaments deth sèxe, genre, identitat o orientacion qu’agen. Per açò, entà reclamar aguest besonh imperiós, entà que se legisle tot aquerò qu’elimine es mandats dera injustícia, mos tornam a manifesta e ac haram tostemp. Tostemp enquia guanhar eth cambi prigond que mos portarà tara equitat.
Es hemnes èm part dera societat, part activa, principau e basica entath desvolopament deth futur. Entà poder auançar, coma comunitat, cau tier en compde a totes es persones, indistintament deth sèxe, genre, identitat o orientacion qu’agen. Per açò, entà reclamar aguest besonh imperiós, entà que se legisle tot aquerò qu’elimine es mandats dera injustícia, mos tornam a manifestar e ac haram tostemp. Tostemp entà arténher ua societat justa e igualitària.
Aguest ei eth gran rèpte qu’auem deuant e l’auem d’arténher damb era complicitat de totes es institucions e agents sociaus, en tot somar es talents e es potencialitats de cada persona restacada ath nòste territòri, pr’amor que sonque atau ac poderam hèr realitat.
Mès un dia coma aué non podem desbrembar a totes aqueres hemnes ucranianes que patíssen er orror dera guèrra. Ues hemnes que resistissen e patissen un conflicte qu’a provocat dejà lèu dus milions de desplaçadi, era majoria hemnes e menors, amassa damb persones granes qu’escapen dera guèrra. A totes eres, a toti eri, e a totes es hemnes deth mon que patissen er escarni dera violéncia eth nòste supòrt e sororitat absolutes, deth desir estant qu’aguesta barbàrie acabe lèu.
Seguim trabalhant, reivindicant e auançant entà qu’aguest mon sigue un lòc mès abitable.