Reubicació dels abeuradors per el bestiar a l’Estanho de Vilac

El departament d’Agricultura, Ramaderia i Medi Natural del CGA, ha realitzat tot un seguit d’actuacions per a reubicar els abeuradors per el bestiar a l’Estanho de Vilac,  per tal que arribi menys quantitat d’aigua a l’Estanho i poder estabilitzar el nivell de l’aigua a una cota que no afecti la vegetació i les espècies aquàtiques d’aquesta zona, per restaurar els hàbitats lenítics i espècies aquàtiques d’interès comunitari de l’Alta Muntanya dels Pirineus.

 

IMG_4587

Aquestes feines,estan incloses dins del projecte Life Limno Pirineus-Life+ Natura, que promou accions de conservació i recuperació d’hàbitats i espècies de flora i fauna als espais protegits de la Unió Europea, integrats a la xarxa Natura 2000, del qual el Conselh Generau d’Aran, n’és beneficiari.

El conselhèr d’Agricultura, Ramaderia i Medi Natural del CGA, José Enrique Arró, ha explicat que “amb la reubicació dels abeuradors, s’ha aconseguit estabilitzar els cicles naturals de buidat i reomplert d’aigües, regulant l’entrada d’aigua a l’Estanho, que degut a les aportacions d’aigua dels abeuradors, havia augmentat la seva cota d’aigua permanent posant en perill la pervivència de les espècies”.

L’actuació que ha realizat SAVA SL, ha consistit en l’adequació de la zona i l’entorn de reubicació de dos abeuradors metàl·lics nous per regular l’entrada d’aigua a l’Estanho, el subministrament i ubicació de la mànega amb els desaigües, la modificació de l’escomesa d’aigua per alimentar l’estany, la delimitació de la pista forestal i la protecció de l’estany per evitar possibles accidents o actes de vandalisme restringint el pas de vehicles, excepte els autoritzats, a l’interior de l’Estanho de Vilac.

 

Les espècies autòctones de l’Estanho de Vilac.

Aquesta actuació del departament d’Agricultura, Ramaderia i Medi Natural del Conselh Generau d’Aran inclosa al projecte Life Limno Pirineus-Life+ Natura, ha servit per preservar i regenerar les espècies aquàtiques i semi-aquàtiques autòctones úniques de l’Estanho de Vilac.

  • Granota Roja:

La granota roja és una espècie d’amfibi semi-aquàtic de la família dels rànids que trobem a la major part d’Europa. A Catalunya té l’extrem meridional de la seva àrea de distribució.
És una granota de color canviant amb tonalitats que van del verd oliva al roig-brunenc. Té la taca timpànica fosca i dos plecs glandulars longitudinals a l’esquena. La llargada del cos dels adults és de entre 6 i 9 cm.

Els capgrossos de granota roja son principalment herbívors alimentant-se d’algues, detritus, plantes i alguns petits invertebrats però esdevenen plenament carnívors en progressar el seu desenvolupament fins a arribar a adults.

 

  • El Tòtil:

El tòtil és una espècie d’amfibi que trobem del nord oest d’Europa fins gran part de la Península Ibèrica amb l’excepció d’Andalusia.  És un gripau de mida petita (no sol excedir els 5 cm) que té un aspecte rabassut amb ulls prominents, pupil·la vertical i iris daurat. El color és canviant i va del gris al brunenc amb petites taques verdes, vermelloses i negres. La pell és granulosa amb petites verrugues sovint agrupades en dues fileres laterals. S’alimenta d’artròpodes en general (mosques, escarbats, aranyes…) mentre en fase larvària pot també alimentar-se de matèria vegetal, carronya i invertebrats aquàtics.

 

  • Luronium:

El Luronium és una planta aquàtica que viu en basses i estanys a l’oest i centre d’Europa.  A la Península Ibérica només en trobem en 5 petites àrees on hi forma nuclis aïllats. Presenta fulles caulinars flotans o aèries, de < 4 cm de llarg, fulles submergides linears i flors de 3 pètals blancs amb una taca groga a la base.

Aquest petit macròfit viu en hàbitats molt sensibles i presenta poblacions escases i fluctuants. La seva distribució és molt fragmentada sense possibilitat d’intercanvi entre poblacions és per això que al Pirineu està classificada com a espècie amenaçada.

 

Cal recordar que, la introducció i proliferació de peixos als estanys d’alta muntanya, originàriament lliures de fauna íctica, continua sent la principal amenaça a la que estan sotmeses les poblacions que viuen al Pirineu.

IMG_4585

 

 

Comments are closed.