Deuant dera situacion politica e sociau que se viu aguesti dies en Catalunya, eth govèrn deth Conselh Generau d’Aran vò méter de manifèst es qüestions que seguissen:
- Eth sòn reconeishement ath legitim dret de manifestacion e opinion dera ciutadania, coma element basic der estat de dret e de tota societat democrática.
- Era sua condemna a tota forma de violéncia e ara alteracion der orde public e dera conviuença.
- Era sua preocupacion pes conseqüéncies sociaus, politiques e economiques que provòque era desestabilizacion politica de Catalunya.
- Eth sòn respècte pes ressolucions judiciaus e pera separacion de poders, atau coma eth dret dera ciutadania d’opinar e criticar es senténcies, es quaus, ath madeish temps, non mos hèn insensibles ara situacion personau des implicadi e implicades.
- Eth besonh de recuperar eth dialòg entà superar es fractures sociaus, institucionaus e politiques. N’aguest sens, resulte indispensable retrobar eth sentit dera leiautat institucionau e deth respècte a totes es sensibilitats politiques que conviuen ena nòsta societat.
- Aran a estat tostemp un territòri d’acuelhuda que s’a caracterizat peth respècte as diuèrsi sentiments dera sua ciutadania, ath temps que defense era sua pròpria indentitat.
- Ua des conseqüéncies d’aguesta crisi ei era paràlisi institucionau e politica qu’afècte tanben, de forma dirècta, eth foncionament deth Conselh Generau d’Aran.
- Entà Aran ei indispensable recuperar era estabilitat entà poder superar ua situacion politica e financèra, que se remonte ar an 2011, e qu’a castigat durament era nòsta capacitat d’autogovèrn.
Per tot açò, eth govèrn deth Conselh Generau d’Aran reclame eth retorn ath dialòg politic, ara estabilitat e ath respècte as leis e ath marc democratic coma garantia dera nòsta conviuença.