Era Mina Victòria se daurís tath public en an 2004 dempús de recuperar e restaurar part des sues infraestructures e hèr-les visitables.
Er objectiu dera recuperacion e dubertura des mines Victòria s’enquadre laguens dera politica de recuperacion der auviatge industriau d’Aran.
En èster Mina Victòria ua espleita minèra de nauta montanha se pause era visita com ua rota de senderisme, a on eth paisatge e er entorn complementen es atractius qu’apòrte era visita ara espleita minèra.
Era rota s’entamene ena Bassa d’Arres e se recorren es diferentes installacions minères (rèstes de balances, galaries…). S’a recuperat era Sala de Maquines com a petit centre de visitaires, a compdar d’a on gesseram tamb era companhia d’un guida entara galaria Sacòsta, se hè ua visita guidada peth sòn laguens (200m.). Laguens dera galaria se pòt veir es diferents metòdes d’espleita deth minerau (empuntalhaments, cargadors, galaries d’espleita…).
Era tauèrna, era casa des obrèrs, es balances…son es bastisses qu’entornegen era espleita e que tanben anaram trapant ath long deth camin.
Informacion basica
Adreça:
Camin de San Antoni, 25551, Lleida
Sala de Maquines Mina Victòria: 42.7746173, 0.716864
Parcatge dera Bassa d’Arres: 42.7698489, 0.7172601
Tel: 973 641 815
e-mail: info.museu@aran.org
Servicis
Centre de visitaires, visites guidades resèrva per auança, zòna de picnic.
Informacion der itinerari
Rota a pè
Distància: 3 km
Durada: 2-3 ores
Era visita guidada permet era entrada enes galaries.
Recomanacions
Sabata de muntanya
Aigua
Ròba d´abric (interior galeria 9ºC)
Trabalh enes mines
Era cata
Iniciaument es espleites èren a cèu dubèrt mès un còp acabadi es filons superficiaus, se catèren galaries.
Eth trabalh ath laguens des galaries ère fòrça mès costós. Entara seguretat des minèrs calie empuntalhar-les tamb tirants e quadres de husta.
Entà arrincar era ròca se tiegen explosius.
Despús de cada carga, se desseparaue eth minerau dera ròca. Aguesta se trège peth madeish nivèu enquiàs tercumères.
Eth minerau, en tot tier potz e tremuges, ère portat enquiàs nivèus principaus equipats tamb es infraestructures de transpòrt.
Eth transpòrt
Un còp eth minerau ère dehòra des galaries, calie transportar-lo enquiàs zònes mès baishes des ribères.
En sègle XIX tot eth cargament se hège a carga d’aubarda. Tamb era arribada dera energia electrica, a començaments deth sègle XX, se bastiren es teleferics.
Es òbres sigueren importantes:
Mès de 5 Km. de vies a 2.400 m. De nautada connectauen es menes deth Horcalh tamb eth Pòrt d’Òrla.
Eth teleferic de Liat auie ua longada de mès de 13 km, en tot trauessar tota era Val de Toran.
Tractament deth minerau
Eth prumèr tractament deth minerau se hège enes lauaders de mineraus.
Eth procès consistie en ua alistada manuau e despús eth trinatge e lauat se hègen en tot tier diferenti filtres.
Es mielhores tecniques implantèren modèrns sistèmes de tractament coma era flotacion. Aguest procés permetie tractar granes quantitats de minerau en pògues ores.
Destinacion finau
Eth zinc e eth plom se transportauen en carretes enquia Marinhac, a on les demoraue un long viatge en tren enquiath nòrd de França o tà Belgica.
Es principaus aplicacions deth zinc èren: era fabricacion de galvanisats, aligatges coma eth laton e malhachòrts e tòles entara bastenda. Tanben auie aplicacions ena medicina e ena fabricacion de pintures.
Geologia d’Aran
Aran enes Pirenèus.
Era Val d’Aran ei constituïda fonamentaument per materiaus dera èra paleozoïca e forme part dera nomentada zòna Axiau des Pirenèus a on i aflòren es materiaus mès antics dera Serrada Pirenenca.
Materiaus e Istòria Geologica.
Es ròques que i trapam ena actualitat son ròques metamorfiques ja qu’an estat afectades per dues orogenies (era erciniana e era aupina) e sosmetudes a nautes pressions e temperatures.
Es materiaus mès antics an ua edat cambriana e ordoviciana tamb uns 550 milions d’ans d’antiquitat. Son formades per materiaus terrigèns e carbonatats que se depausèren en un ambient de plataforma extèrna. Ara fin der ordovician, s’installen ues condicions marines de pòga prigondor e se depausen cauquières e conglomerats e a lòc ua cèrta activitat volcanica. Ei en aguest moment quan se formen es acumulacions de sulfurs de zinc entre d’autes que seràn espleitades durant era prumèra mitat deth sègle XX.
Posteriorament, ena epòca Siluriana (hè entre 440 e 400 milions d’ans) se depause ua grana quantitat de pelites neres pròpies d’ambients prigonds.
Hè uns 400 milions d’ans (pendent eth Devonian) tornèc a installar-se un ambient de plataforma tamb era sedimentacion de materiaus terrigèns ath nòrd e carbonatats ath sud.
Durant eth carbonifèr se sedimentèren materiaus turbiditics que dejà evidencien er inici dera formacion dera serrada ercinica qu’afectèc a grana part d’Euròpa e Nòrd-america.
Durant era formacion d’aguesta serrada es materiaus se metamorfisèren, pleguèren e fracturèren intensament.
Aguesta grana serrada s’erosionèc lèu per complèt durant er inici dera era segondària.
Ena era segondària s’i installèren granes plataformes carbonatades, mès aguesti sediments non les trapam ja que pendent era formacion des Pirenèus, ena èra Terciària aguesti materiaus se pleguèren e se desplacèren entath sud en tot formar es mantèls de correment que formen es actuaus sèrres Pre-pirenenques.
Pendent eth quaternari, es fòrtes fluctuacions climatiques provoquèren era aparicion d’espandits glacèrs ath long dera Serrada Pirenenca.
Aguesti glacèrs s’installèren sus es vals preexistentes en tot dar lòc ath modelat glaciau tamb era formacion de circs glaciaus, vals en U e cubetes de sus-cata.
Es unitats estructuraus
Es granes unitats estructuraus d’Aran presenten ua mercada disposicion èst oèst.
Ath nòrd se place eth Dom deth Garona a on i aflòren es materiaus mès antics (Cambro-ordovicians) e ath sud eth Sinclinau dera Val d’Aran a on se trapen es materiaus deth Devonian e Carbonifèr.
En tot desseparar aguestes dues granes unitats se dispausen es lòses deth Silurian.
En tèrme sud d’Aran se trape era unitat granitica dera Maladeta que s’emplacèc ara fin dera orogènia erciniana.
Visita guidada
Casa deth capatàs
Bastissa destinada tà casa deth capatàs. Bastenda de pèira, correspon ara prumèra epòca dera esplèita.
Guardader
Des d’aguest endret s’obsèrven es galaries deth filon nòrd-èst, plaçades a diferentes nautades e desseparades a ua distància de 25-50 mètres.
Galaria Sipeyre
Sala de Maquines
Bastida entre es ans 1949-1951. S’i installèc eth transformador d’a on arribaue eth corrent electric provenent de Bossòst. Aguest alimentaue es compressors d’aire comprimit que se tiegen enes mines.
Actualament a era foncion de Centre de Visitaires
Balança Milagro
D’aguesta antica balança sonque ne demore era estructura de pèira. Des antiques estructures de hèr ne demore pòga causa, ja qu’un còp barrada era mina aguest se venec a un industriau de Bossòst.
Casa des obrèrs
Nomentat tanben “Edificio Imperio e Maison Neuve”. Bastida ath torn der an 1940 tamb malons perbocats e tet d’uralita. Ei formada per planta baisha, pis e humarau. Se tiege coma tauèrna e sala de dromir entàs obrèrs, tamb ua capacitat de 60 lhets.
A cada costat dera modèrna bastida se trapen dues bastisses lheuades tamb pèira e de mesures mès redusides. Aguestes bastisses serien anteriores ara Casa des obrèrs e servirien tanben coma sales de dromir.
Galaria Sacòsta
Espleita a cèu dubèrt
Espleita a cèu dubèrt, aguest tipe d’espleita se practicaue quan eth minerau campaue a flor dera superficia.
Balança
Transformador aerian. Eth minerau arribaue enquiad aciu tamb vagonets, a trauèrs d’una tremuèja se cargauen es caishes que penjauen deth cable e se transportauen enquiath monocable ( ara nautada dera Galaria Sinçay) e d’aquiu enquiath lauader de Bossòst.
Galaria Desaux
Galaria de 380m. de longada.
Galaria nº7 i nº8
Un des nivèus mès nauti der ensem dera mina.
Itinerari nº2
Letrina
Balança Lauader
Galaria e bastissa Sinçay
Bastit entath torn der an 1930. Se tiege entath lotjament des obrèrs e dispausaue de 16 lhets.
Estacion naua teleferic
Teleferic bicable, corresponent ara darrèra etapa dera espleita. Ua cuerta balança conectaue era antica estacion tamb era naua, d’a on gessien es materiaus enquiath bocard (lauader de mineraus) de Bossòst.