Portalada d’entrada

Era glèisa de Sant Fèlix ben segur que shautarà ath visitaire. Eth sòn origen romanic s’obsèrve ena configuracion arquitectonica de planta basilicau, des d’a on se lhèue ua estructura de tres naus, de vòuta de canon era centrau e de quart de cercle es lateraus. Quate arcades desseparen es naus e es corresponenti pilars circulars les tien. Eth parament ei de carrèus coronadi per impòstes lises.

Eth melhor element arquitectonic e escultoric dera epòca romanica de Sant Fèlix ei era sua portada, era quau ei formada per quate arcs de miei punt en degradacion, protegidi per un marc voladís decorat damb eth tipic escaquièr (plan abituau en Aragon, Navarra e Gasconha). Eth timpan presente un curiós trebalh escultoric damb era representacion dera figura de Crist, coronat e entronizat, entorat peth tetramòrf. Un aute element subergessent ei era lausa tamb eth crismon, de possible origen funerari encastrada ena part superiora dera portada.

Er eretatge gotic demore evident ena tor campanau, bastida ath torn des sègles XIV e XV que se lhèue a cogant dessús deth darrèr tram dera vòuta centrau dera glèisa. Es merlets que coronen era tor denòten ua cèrta foncion defensiva. Es hiestraus son de configuracion ogivau e era part superiora se remate damb uns merlets, qu’actuaument demoren cegadi.