• Eth Grop de Seguiment Transfronterèr der Os ròi enes Pirenèus a hèt balanç des actuacions de conservacion e seguiment d’aguesta espècia en 2020 en Aran, Catalunya, França, Andòrra, Aragon e Navarra

• Er an passat neisheren 16 naui cadèths de 9 femelhes diferents, era donada mès nauta enregistrada enquiara

Eth Grop de Seguiment Transfronterèr der Os ròi enes Pirenèus (GSTOP) a hèt eth balanç annau dera poblacion der os ròi deth 2020, e des actuacions de seguiment e conservacion amiades a tèrme pendent eth passat exercici. Eth grop de seguiment ei format per representants deth Conselh Generau d’Aran, era Generalitat de Catalunya, es Govèrns d’Andòrra, Aragon, Navarra e França e era Fundación Oso Pardo.

Pendent eth 2020 s’an comptabilizat ua poblacion de 64 exemplars d’os. Aguesta chifra correspon ath nombre minim d’ossi detectadi en un an determinat, e se revise annaument. Per tant, el 2021 se tornarà a revisar aguesta chifra iniciau.

Atau madeish, gràcies as donades obtengudes en 2020, es chifres d’ossi de 2018 e 2019 se barrèren en 51 e 58 individus, respectivament.

En çò que hè ath sèxe dera poblacion comptabilizada en 2020, se tracte de 29 femelhes e 29 mascles e i a 6 individus sense determinar. D’aguesti, 35 son adults, 13 son subadults e 16 son cadèths.

L’àrea geogràfica de presència d’os roig als Pirineus compren una superfície de 8.200 km2.

Chifra recòrd de naishements

En çò que hè ath nombre de neishements, s’an enregistrat un totau de 16 naues cries de 9 femelhes diferents. Se tracte dera chifra mès nauta enregistrada enquiara. Es femelhes que s’an reproduit son Fosca (damb 1 cadèth), Caramellita (3 cadèths), Plume (1), Bambou (2), Nhèu (1), Callista (1), Chataigne (3), Gaia (2) e Aran (2).

Entre 1996 e 2020 an neishut un totau de 98 cries de 54 ventrades.

Es exemplars que se dan per mòrts o desapareishuts (sense indicis dempús de dus ans o que s’a constància dera sua mòrt) son 9. Aciu se comptabilizen es mòrts causades per òme dera ossa Sarousse, eth mascle Cachou e un aute mascle aucit en França, atau coma sies individus mès (4 cries neishudes en 2019 e 2 mascles subadults des quaus non s’a noticia des de hè un parelh d’ans).

Per un aute costat, s’an localizat dus exemplars que s’auien considerat desapareishuts, pr’amor que non se detectèren ne en 2018 ne en 2019, e qu’aguest 2020 an reapareishut.

Seguiment en Catalunya

Fin finau, en çò que hè ath seguiment dera espècia en Catalunya, pendent eth 2020 s’an localizat 625 indicis d’os, des quaus 203 son contactes fotografics e de video e 244 son mòstres de peu. Tanben s’an amiat a tèrme 25 avistaments. En tot eth Pirenèu s’an detectat un totau de 2.331 indicis.

Ath delà, s’an analizat mès de 650 mòstres entara identificacion genetica des diferents individus provenenti autant de Catalunya coma de França. Era Universitat Autonoma de Barcelona (UAB) a identificat 42 exemplars de 207 mòstres recebudes, mentre qu’eth laboratòri francés Antagène a identificat 50 exemplars de 447 mòstres. Cau auer en compde que en fòrça casi un madeish exemplar a estat identificat peth laboratòri dera UAB e eth laboratòri francés. Atau donc, eth nombre totau d’individus identificadi pera genetica a estat de 57.

Fòrça d’aguesti analisi genetics, atau coma es protocòls de remassada de mòstres e d’autes accions associades ara gestion des indicis, s’amien a tèrme damb hons europèus en marc deth projècte Poctefa LoupO. En aguest projècte i participen era UAB, era Generalitat de Catalunya e eth Conselh Generau d’Aran, atau coma d’auti sòcis d’Andòrra e França.