En tot coïncidir damb er inici dera gessuda dera ibernacion de grana part des ossi, era equipa de seguiment deth PirosLife a detectat en 2018 40 exemplars
Dempús de dus ans sense tralhes, se considère mòrt eth mascle Pyros, eth progenitor de grana part des ossi que viuen actuauments en aguesta zòna
Vielha, 29 de març de 2019.- En tot coïncidir damb er inici dera gessuda dera ibernacion de fòrça des ossi qu’abiten es Pirenèus, era equipa deth projècte PirosLife a hèt balanç deth 2018. En totau, en 2018 s’an detectat 40 exemplars en Pirenèu de França, Aragon, Navarra e Catalonha, 3 mens qu’eth recompde iniciau de 2017 (43 ossi).
Entre es 40 exemplars detectadi en 2018 i a 5 de prumèr an neishudi en 2018, des femelhes Nheu (3 cadèths) e Chataigne (2 cadèths). Un des cadèths de Chataigne ei mòrt.
Eth mascle Pyros se da per mòrt
En totau son 3 es ossi qu’an desapareishut pendent eth 2018: un cadèth de Chataigene, er os Gribouille (sense tralhes des deth 2016) e eth mascle Pyros. D’aguest darrèr non s’a notícia des de principis d’abriu de 2017, quan siguec fotografiat en Aran. Damb 29 ans (uns 80 des umans), e dempús d’aguest temps sense tralhes, era equipa deth PirosLife ac considère mòrt.
Pyros a estat eth mascle dominant en Pirenèu pendent mès de vint ans. Es sòns descendents somen 55 exemplars, que 30 ne son hilhs dirèctes.
Justaments, entà trincar damb era dominància reproductiva de Pyros e aportar variabilitat genetica ena poblacion d’ossi deth Pirenèu, en 2016 era Generalitat liberèc a Goiat, un os joen provenent d’Eslovènia, pr’amor qu’es ossi balcanics, deth sud de Escandinavia, e es deth sud e suroest d’Euròpa apartien a ua unica linha genetica. Peth moment, Goiat, qu’amie un collar GPS que permet monitorizar es sòns movements, contunhe ad aguestes nautors en ibernacion.
Ath delà de Goiat, i a tres mascles non emparentadi damb Pyros: Nere (de estirpe eslovena, nadiu der Aran, e qu’a tornat deth Pirenèu occidentau), eth sòn hilh Canellito (de mair pirenenca, tanben provenenta deth Pirenèu occidentau) e Cautxú (er unic descendent coneishut deth mascle Balou).
Seguiment damb tralhes, mòstres de peu e imatges
Eth seguiment des ossi deth Pirenèu ei ua des accions includides en projècte PirosLife de consolidacion dera poblacion enes Pirenèus centraus. En aguest sens, i a ua equipa de 8 persones (4 ena Val d’Aran e 4 en Palhars Sobirà), que seguissen es tralhes biologiques (peus e excrements) des ossi, arrecuelhen mòstres e son analisades, a fin d’avalorar era evolucion dera poblacion, damb eth supòrt des agents ruraus. Tanben realizen itineraris entà trobar peades e d’auti indicis. En aguesti itineraris establidi i a plaçades trapadères de peus, entà préner mòstres sistematicaments. Tanben se hè seguiment damb sistèmes automatics de fotografia e vidèo, damb 39 camèras en Catalonha, 45 en França e 22 en Aragon.
Tot aguest trabalh s’a arrevirat en 2018 en 57 itineraris realizadi en França que somen 446 km recorrudi, qu’an permetut trobar 1.186 indicis d’os. En Aragon, an arrecuelhut 23 donades d’ossi, en Catalonha s’an arrecuelhut 446 donades d’os en 2018 (5 ena Nauta Ribagorça, 182 en Palhars Sobirà e 259 ena Val d’Aran), atau coma 207 imatges. En totau, s’an analisat 161 mòstres (121 de França e 40 de Catalonha). Gràcies ad aguest seguiment e er escambi d’informacion, s’an obtengut donades deth mascle Nere en desparièrs lòcs pendent er an 2018 (Pirenèus Atlantics, Arièja e era Val d’Aran).
Era Generalitat coordine eth projècte PirosLife de consolidacion d’ossi en Pirenèu, que tanben participen eth Conselh Generau d’Aran, Forestau Catalana SA, era Universitat de Lhèida e era Fondacion Oso Pardo.
Info: PirosLife