• Pendent era trobada, que s’emmarque laguens dera ronda de contactes institucionaus qu’eth govèrn d’Aran manten damb eth nau govèrn dera Generalitat de Catalunya, s’an tractat qüestions coma era remodelacion der Espitau Val d’Aran, era dificultat dera fixacion de professionaus en territòri e es rèptes entà consolidar eth sistèma sanitari e sociau d’Aran, coma prioritat entà assegurar un element clau des servicis publics.

Aguest maitin, era sindica d’Aran, Maria Vergés, acompanhada des responsables deth Servici Aranés de Benèster e Salut, s’a amassat en Barcelona damb era conselhèra de Salut dera Generalitat, Olga Pané. Pendent aguesta trobada, ena que tanben i an participat eth gerent dera Region Sanitària de Alt Pirineu i Aran e eth director de Cat Salut, s’an abordat diuèrses des qüestions que eth govèrn d’Aran vò desvolopar pendent aguesta legislatura.

Ua des qüestions estrategiques entara Val d’Aran ei era reforma e ampliacion der Espitau Val d’Aran. Cau rebrembar que en passat 2023, eth Conselh e era Generalitat signauen un convèni en qu’eth Departament de Salut dera Generalitat se comprometie a finançar es òbres de milhora e ampliacion der Espitau Val d’Aran,  que, dempús d’auer complit 40 ans d’ençà dera sua inauguracion a de besonh ua reforma estructurau que assegure, per un costat eth confòrt der usatgèr e profesionaus e, per aute, era aufèrta dera cartèra de servicis sanitaris en Aran. Atau donc era Sindica d’Aran hège arribar ara conselhèra “Eth besonh de seguir auançant enes trabalhs que dejà se desvolopen actuaument tà que, pendent aguesta legislatura, pogue desvolopar-se era fase 0 e era fase 1 d’aguesta reforma”, e que contemplen eth bastiment d’un edifici anèxe que acuelherà era assisténcia primària e es consultes extèrnes entà posteriorament desvolopar era 2au fasa que implique era ampliacion e melhorament des servicis d’urgéncies e radiologia.

En un aute orde de qüestions s’a trasladat as responsables deth Departament dera Generalitat era complèxa situacion que trauèsse, non sonque eth sistèma sanitari aranés, senon tot eth Pirenèu en çò que hè ara fixacion e garantida de professionaus en territòri.

En aguest sens era Sindica d’Aran manifestaue “aguest ei possiblement un des rèptes mès importants qu’afrontam en aguest airau e que implique reformes estructuraus deth sistèma sanitari globau ath temps qu’artenhem desvolopar accions concrètes que milhoren era situacion de manca de professionaus enes nòsti territòris” e higie que “ei capitau qu’es politiques publiques contemplen er equilibri territoriau, e qu’es zònes aluenhades des zònes metropolitanes, especiauments es ruraus e de montanha com eth Pirenèu agen garantit es servicis publics de besonh enes sòns territòris”

Finauments s’an abordat qüestions en relacion ath finançament deth sistèma sanitari aranés que, mès enlà de çò que tanh as inversions coma era reforma der espitau “an a veir damb era sostenibilitat financièra e economica deth sistèma sanitari aranés e que vien condicionadi en prumèra instància pes pressupòsti a aprovar per part dera Generalitat, atau com peth modèl de finançament pròpri e singular deth Conselh Generau d’Aran”.

Era Sindica d’Aran a arregraït eth trabalh e collaboracion deth departament de Salut pendent aguest temps e era bona sintonia  entà assegurar qu’era ciutadanetat aranesa pogue auer un sistèma sanitari e sociau ara sua disposicion”