• Deuant dera situacion creada pera aprobacion dera Lei 8/2022 sus er emplec e aprenedissatge des lengües oficiaus en ensenhament non universitari, era sindica d’Aran a sollicitat per carta ua amassada damb eth president dera Generalitat de Catalunya entà parlar d’aguest ahèr e demanar ua justificacion e solucions ar hèt de qu’er aranés non cònste coma lengua veiculara ena escòla ne tanpòc coma lengua  oficiau en Catalunya, causa que òc que se reconeish tath catalan

• Eth govèrn d’Aran a encomanat un informe juridic sus aguesta qüestion dempús de recéber respòsta dera conselhèra de Presidéncia dera Generalitat ena que justifique que ja i a d’auta normativa que reconeish era veicularitat der aranés ena escòla, quauquarren qu’eth Conselh Generau d’Aran considère que genère inseguretat juridica ath delà d’èster un grèuge respècte dera auta lengua pròpria de Catalunya, eth catalan, e manten per tant era prevision de presentar ua Iniciativa Legistativa en Parlament tà que se modifique aguesta lei

Atau e coma ja s’anoncièc eth passat diuendres pendent era aprobacion per part deth plen deth Conselh Generau d’Aran dera declaracion institucionau de refús ara Lei 8/2022 sus er emplec e aprenedissatge des lengües oficiaus en ensenhament non universitari, era sindica d’Aran, Maria Vergés, a hèt a arribar ath president dera Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, ua carta entà sollicitar ua trobada tà tractar sus aguest ahèr, qu’eth govèrn d’Aran considère d’ua gravetat fòrça important pr’amor que “daurís un scenari d’incertesa e inseguretat juridica per un costat e, per aute, represente ua manca de consideracion e respècte ara nòsta lengua pròpria en non reconeisher-la coma lengua oficiau, quauquarren qu’era Val d’Aran non pòt acceptar” explicaue era sindica d’Aran.

Dempús d’auer recebut era respòsta dera conselhèra de Presidéncia dera Generalitat de Catalunya, Laura Vilagrà, ara missiva qu’eth govèrn aranés li he’c a arribar en conéisher era aprobacion dera lei, que justifique damb un informe juridic dera Generalitat de Catalunya que d’autes normatives ja reconeishen era veicularitat dera lengua, eth Conselh Generau d’Aran a anonciat tanben qu’a encomanat un estudi juridic qu’aclarisque s’açò ei atau pr’amor que “ei indispensable auer totau seguretat juridica sus aguest ahèr” a manifestat era sindica d’Aran e higie que totun “mès enlà dera qüestion dera veicularitat dera lengua, que ja ei pro grèu, çò que tanpòc ei acceptable ei qu’era lei non reconeishe era oficialitat der aranés”.

Atau madeish, era sindica d’Aran a regretat es declaracions dera conselhèra Vilagrà en tot justificar qu’era lei a estat aprobada pes grups parlamentaris pr’amor que ”era obligacion deth govèrn de Catalunya, coma atau mèrque era Lei d’Aran, ei consultar e hèr a participar ath Conselh Generau d’Aran en totes aqueres qüestions qu’afècten ar autogovèrn aranés e as competéncies dera maxima institucion aranesa, causa que non s’a hèt” e higie que “resulte pòc rigurós e perilhós confóner es institucions damb es partits politics qu’en formen part, en aguest cas eth Conselh Generau d’Aran damb qui s’a de relacionar de forma bilaterau ei damb era Generalitat de Catalunya”.

Eth president Aragonès visitèc era Val d’Aran eth passat 11 de junh de 2021. Pendent era visita, era sindica d’Aran li expausèc era delicada situacion que viu er aranés e eth besonh de melhorar es recorsi qu’eth Conselh Generau pòt dedicar ara lengua e tanben, eth besonh d’actualizar e desplegar de forma urgenta era lei der aranés damb eth lideratge dera maxima institucion aranesa, entre d’autes propòstes, en tot instar-lo a comprometer-se damb aguest ahèr. Totun, dempús d’un an, era situacion non a auançat.