Era Val d’Aran compde damb eth sòn prumèr mapa de solèrs, estrument tecnic entara planificacion dera produccion agricòla

• Eth conselhèr Pelegrí afirme qu’era coneishença sus es solèrs ei essenciau entara organizacion deth territòri e er espaci rurau e era sua gestion sostenible

• Era monografia tecnica Els sòls de Catalunya. Val d’Aran hè part des trabalhs entara realizacion deth Mapa de solèrs de tot eth territòri catalan

• Permet compdar damb un nivèu detalhat d’informacion sus es principaus caracteristiques des solèrs agricòles dera val, era sua ubicacion, fertilitat e es factors condicionants entara produccion agricòla

 

pelegri 01

Eth conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentacion e Medi Naturau, Josep M. Pelegrí, amassa damb eth sindic d’Aran, Carlos Barrera, e eth director adjunt der Institut Cartogràfic e Geologic de Catalonha (ICGC), Antoni Roca, a presidit aué en Vielha era presentacion dera monografia Els sòls de Catalunya. Val d’Aran.

Aguesta publicacion ei frut deth collaboracion qu’encetèren er an 2008 er ICGC, depenent deth Departament de Territòri e Sostenibilitat, e eth Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentacion e Medi Naturau entara realizacion des Mapes de solèrs de Catalonha a escala 1:25.000. Era edicion deth volum en tot correspóner ara val aranesa a compdat damb eth supòrt deth Conselh Generau d’Aran.

Era produccion sostenible des neurituds se base en bon usatge des recorsi coma eth solèr, un recors non renovable a escala umana, entà poder produsir productes de proximitat qu’ajuden ara economia locau e fixen era poblacion ath territòri. Enaguest sens, es Mapes de solèrs constituïssen un estrument que provedís era informacion de besonh sus era qualitat des solèrs d’un territòri, era ubicacion des qu’an un major potenciau entara produccion agricòla e ne soslinhen es possibilitats de proteccion.

Per aguest motiu, era publicacion ajudarà a dit eth conseller Pelegrí, ara coneishença sus eth miei e es recorsi naturaus dera Val d’Aran, e a préner es decisions damb responsabilitat e eficiéncia sus eth territòri.

Era publicacion s’enquadre ena celebracion der an internacionau deth Solèr, declarat pera Organizacion des Nacions Junhudes entara Alimentacion e era Agricultura (FAO), e ei eth prumèr trabalh de solèrs dera Val d’Aran.

Un recors non renovable

Pendent era presentacion, Pelegrí a explicat qu’eth Departament que dirigís a tostemp considerat qu’”era coneishença sus es solèrs ei essenciau entara organizacion deth territòri e er espaci rurau e era sua gestion sostenible”. Atau s’a considerat ar auantprojècte de lei de solèr agrari, un des epígrafs que ne parle de catalogar es espacis agraris segons era qualitat des sòns solèrs.

Eth conseller a soslinhat tanben qu’“eth solèr ei un recors non renovable e un patrimòni que mos cau conservar, e, entà saber a on son aqueri solèrs mès versàtils, les auem d’estudiar”. “D’ací era importància deth Mapa de solèrs, que possedissen païsi damb nauta tecnificacion e gestion des sòns solèrs coma es Estats Units e Olanda, entre d’auti”, a ahijut eth conseller.

pelegri00

Un estrument tecnic entara prenuda de decisions

Era monografia presente un mapa de solèrs 1:250.000 de tota era Val d’Aran, damb era descripcion des principaus solèrs desvolopadi e un mapa detalhat (1:25.000) des solèrs damb major potenciau agricòla, localizadi en eth hons dera val. Tanben conten un estudi dera climatologia, era geologia, era vegetacion e es usatges deth solèr. Fin finau, dedique uns capítols ara fertilitat, eth potenciau e era proteccion des solèrs.

En aguest cas, era informacion deth trabalh ei mès que mès considerabla: presente a un nivèu detalhat informacion sus es principaus caracteristiques des solèrs agricòles dera val, era sua fertilitat e es factors condicionants entara produccion agricòla. Aguesti solèrs, a causa dera sua localizacion, es condicions climatiques e es materiaus originaus que s’an desvolopat sus eth, presenten uns trèti diferenciaus infreqüents en conjunt de Catalonha.

Enes trabalhs de camp e era redaccion d’aguesta monografia tecnica, an collaborat personau tecnic e professorat dera Universitat de Barcelona (UB), era Universitat de Lhèida (UdL), eth Conselh Generau d’Aran, er Institut Cartogràfic e Geologic de Catalonha (ICGC) e eth Departament. Er estudi serà disponible integralaments ena web der ICGC es pròplèus dies.

Comments are closed.