Imatge: Parlament de Catalunya (David Aparicio)

Aguest maitin a auut lòc era compareishença annau dera sindica d’Aran en Parlament de Catalunya, qu’enguan a estat, per prumèr còp e a demana deth Conselh Generau d’Aran, en sen deth Plen deth Parlament
Un des ahèrs destacadi d’aguesta compareishença a estat era reclamacion per part dera sindica d’Aran entà qu’era Val d’Aran compde damb un deputat o deputada elècte en aguesta cramba, entà representar era singularitat aranesa e coma garantia de qu’er aranés sigue present en Parlament
Era sindica d’Aran tanben a destacat qüestions coma eth besonh de creacion d’un modèl de finançament pròpri, era reforma dera Lei de Regim Especiau d’Aran o era critica situacion dera lengua, entre fòrça d’autes

Aguest meddia a auut lòc era compareishença dera sindica d’Aran, Maria Vergés, en Parlament de Catalunya entà expausar era realitat dera Val d’Aran en tot dar compliment a çò que ditz era Lei de Regim Especiau d’Aran en sòn article 80.2. Totun, enguan, per prumèr còp, aguesta compareishença s’a amiat a tèrme en Plen deth Parlament, a demana deth Conselh Generau d’Aran, en tot esdevier un pas important en reconeishement e consolidacion der autogovèrn aranés.

Representacion dirècta en Parlament

Ena sua intervencion, era sindica a reclamat era representacion dirècta dera Val d’Aran en Parlament de Catalunya: “volem qu’era Val d’Aran compde damb un deputat o deputada elècte en aguesta cramba, que non depene dera volontat des partits politics se non que sigue trigat pera ciutadania en tot representar ara nòsta tèrra”, afirmaue, en tot híger: “qu’Aran age representacion dirècta en aguesta cramba non ei sonque ua qüestion de preséncia der unic territòri dotat de singularitat istorica, institucionau, politica, lingüisitica e culturau de Catalunya, que ja serie ua rason de pes, se non que serie era garantia qu’era tresau lengua oficiau en Catalunya sigue tanben ua lengua viua en sòn Parlament”.

Lengua pròpria d’Aran e de Catalunya

Era situacion critica dera lengua a estat un des punts destacadi ena sua intervencion, afectada pera manca de recorsi economics e, a còps, era manca de volontat d’amiar a tèrme politiques d’impuls der aranés.

“Er aranés a d’èster tanben present en aguesta cramba, non sonque coma un exercici de normalitat democratica, se non tanben coma ua manèra d’exemplificar era diversitat lingüistica de Catalunya e de garantir er emplec dera tresau lengua oficiau de Catalunya en Parlament, perque ei tanben lengua de Catalunya, e perque aguesta cramba represente tanben a toti es aranesi”, manifestaue era sindica d’Aran.

Un nau modèl de finançament

Vergés a amiat a tèrme un balanç des accions e politiques desvolopades peth govèrn d’Aran en aguest darrèr an e a repassat er estat des competències transferides coma era gestion des emergéncies o era sanitat, e aqueri airaus enes qu’ei de besonh trabalhar entà arténher es competéncies e es dotacions de besonh coma eth torisme o er espòrt, entre d’auti.

“Es esturments damb es que compdam son encara fòrça escassi”, declaraue, en tot híger que: “mès enlà des recorsi tà 2024 qu’era Generalitat contemple tara Val d’Aran, eth govèrn d’Aran vò arténher qu’era maxima institucion aranesa age, ara fin, un sistèma de finançament pròpri e qu’es recorsi destinadi ath Conselh Generau d’Aran dèishen de depéner de convènis e acòrds puntuaus que dinamiten eth concèpte d’autogovèrn e autonomia, e ath madeish temps, volem èster corresponsables deth nòste finançament e que se desvolope aquerò que mandate er article 92 dera LREA, sus era participacion en tributs dera Generalitat e d’autes administracions”.

Reforma dera Lei de Regim Especiau d’Aran

En tot parlar deth desvolopament der autogovèrn d’Aran, era Sindica a comunicat as deputats e deputades deth Parlament qu’eth govèrn deth Conselh Generau trabalhe en ua modificacion dera Lei de Regim Especiau d’Aran entà adaptar-la ara realitat e es besonhs actuaus deth país.

“Era modificacion dera Lei d’Aran a d’abordar eth tractament juridic e administratiu d’ua institucion qu’a dia d’aué ei considerada en aguesti àmbits, e damb toti es respèctes, coma un ajuntament gran en lòc de coma un govèrn autonòm”, manifestaue, higent que: “volem amiar a tèrme aguesta modificacion dera man deth govèrn de Catalunya e damb eth supòrt d’aguesta cramba, ena que i depositam era nòsta confiança e qu’ei entà Aran era garant de qu’es sòns drets seran respectadi”.

Lei de Montanha

Atau madeish, asseguraue que: “non mos volem arturar aquiu, se non que tanben seguim trabalhant entà arténher eth reconeishement dera nòsta singularitat per part der Estat” e a destacat eth trabalh qu’era maxima institucion aranesa amie a tèrme de hè uns ans ençà damb es comarques vesies entà definir es estratègies de desvolopament qu’eth Pirenèu a de besonh.

En aguest sens, era sindica d’Aran a destacat que “era naua Lei de Montanha qu’aguesta cramba aurà de debàter en brèu a d’èster ambiciosa e non a de demorar a mieges entà esdevier reaument un recors efectiu que restituisque eth grèuge istoric que pòrte patint aguesta part deth país” a çò que higie “resulte imprescindible abordar de forma urgenta qüestions qu’an a veir damb er impuls de programes especifics tara montanha adaptadi especiaument as circonstàncies sociaus e economiques deth Pirenèu, e tot açò, s’a de hèr, sense cap tipe de dubte, damb eth consens deth territòri. Era Lei de Montanha esdevierà totuaments insufisenta se non implique ua estratègia realista qu’amie a tèrme politiques concrètes e inversion enes sectors productius entà assegurar era diversificacion economica e era retencion deth talent entre d’autes qüestions”.

Era sindica d’Aran a acabat era sua intervencion en tot demanar as deputats e deputades eth sòn supòrt e empatia entà ajudar ara Val d’Aran a desvolopar era sua autonomia politica, qu’a coma darrèr objectiu, eth benèster des persones.