• Era enquèsta realizada a 126 alumnes de quatau d’ESO e prumèr de bachelierat deth centre mòstre qu’er aranés ei era lengua familiara d’un 17,9% des estudiants, un 18,8% declare auer er aranés coma lengua d’identificacion e sonque un 2,4% manifèste qu’era darrèra publicacion en hilats sociaus siguec en aranés, donades que revèlen un baish e preocupant emplec sociau dera lengua entre era joenessa. Sus eth coneishement dera lengua, es joeni manifèsten auer un coneishement bon d’aranés, de lèu un 7 sus 10.

• Aguestes enquèstes s’an amiat a tèrme en marc des charrades sus diversitat lingüistica qu’eth Conselh Generau d’Aran a tornat a aufrir damb er objectiu qu’es joeni/es reflexionen sus eth sòn important papèr en futur der aranés e sajar de motivar conductes que hèsquen era lengua pròpria d’Aran mès present enes sues relacions e enes hilats sociaus

Es dies 17 e 18 d’octobre, eth Conselh Generau d’Aran a tornat a aufrir, com en cors passat as estudiants de prumèr de Bachelierat e, per prumèr viatge, tanben as de quatau d’ESO, charrades entà hèr-les a préner consciéncia dera situacion der aranés e deth procès de substitucion lingüistica de lengües minoritàries com era nòsta lengua.

En marc d’aguestes charrades, dies abans, eth Conselh Generau hec ua enquèsta as 126 estudiants d’aguesti corsi. Es resultats obtenguts son es següents.

• Er aranés ei era lengua familiara, combinada damb d’autes lengües, d’un 17,9% des estudiants.
• Un 18,8% declare auer er aranés coma lengua d’identificacion.
• Un 2,4% manifèste qu’era darrèra publicacion en hilats sociaus siguec en aranés.
• Sus eth coneishement dera lengua, es joeni manifèsten auer un coneishement bon d’aranés, de lèu un 7 sus 10.

“Es donades obtengudes reflectissen era delicada situacion que trauèsse era lengua pròria d’Aran, que hè temps que se trape ath limit dera superviuença” afirmaue era sindica d’Aran, Maria Vergés, en tot híger que “deth Conselh Generau d’Aran ençà trabalham sense descans entà arténher eth finançament, recorsi e reconeishement de besonh entà sajar de revertir aguesta situacion”.

Entre es actuacions qu’era maxima institucion aranesa amie a tèrme entà prebotjar er emplec e normalizacion der aranés, se trapen aguestes charrades sus diversitat lingüistica en Institut d’Aran.

Es sessions son a cargue de Marc Piera, filològ especialista en diversitat lingüistica, que plantege exemples as estudiants entà convidar-les a reflexionar e a debàter entre eri sus eth plurilingüisme ena nòsta societat e sus com es sues actituds son importantes entara superviuença der aranés. Entre diuèrsi tèmes, ena charrada se qüestione as joeni perqué non publiquen en aranés en hilats sociaus com Instragram o Tiktok, hènt-les a veir qu’açò les harie unics e diferents deuant d’ua majoria que competís en lengües mès parlades.

Eth dialòg damb es estudiants a permetut detectar qu’eth coneishement ei bon, mès er usatge enes relacions entre amics e companhs era lengua utilizada majoritàriament ei eth castelhan.