• Era Unesco inscriuec es Hèstes deth Huec pirenenc coma Patrimòni Culturau dera Umanitat.

• Andòrra, Espanha e França, damb un expedient conjunt, se somen ara lista representatiua deth Patrimòni Culturau Immateriau, compausada per expressions que demòstren era diuersitat d’aguest e contribuïssen ara consciéncia sus era sua importància.

• Eth Conselh Generau d’Aran a trauès deth Departament de Cultura, Patrimòni e Politica Lingüistica d’Aran, redigic es expedients referents as hèstes deth solstici d’ostiu tant de Les coma d’Arties, aprovadi per unanimitat peth Plen deth Conselh Generau d’Aran.

• Eth sindic d’Aran, Carlos Barrera, a assistit ara ròda de premsa aufrida ena Deputacion de Lhèida.

 Foto: Diputació de Lleida

Ager dimars, era UNESCO anoncièc era inscripcion des Hèstes deth Huec pirenenc coma Patrimòni Culturau dera Umanitat a trauès deth sòn Comitat Intergovernamentau de Salvaguarda deth Patrimòni celebrat en Namibia.

Era Deputacion de Lhèida a aufrit aguest maitin ua ròda de premsa en tot explicar es detalhs, ena quau an assistit eth president dera Deputacion de Lhèida, Joan Reñé, eth sindic d’Aran, Carlos Barrera, eth president deth Consell Comarcal deth Pallars Sobirà, Llátzer Sibis, eth conseller deth Consell Comarcal dera Alta Ribagorça, José Antoni Troguet, eth president deth Consell Comarcal deth Pallars Jussà, Constantí Aranda, eth vicepresident deth Patronat de Turisme, Gerard Sabarich, eth delegat territoriau deth Govern dera Generalitat en Alt Pirineu e Aran, Albert Alins, era vicepresidenta dera Associació de Municipis Fallaires, Sofia Isus, e eth director generau de Cultura Populara, Lluís Puig.

Enes Pirenèus es hèstes deth huec debanen toti es ans pendent era net deth solstici d’ostiu. Quan què era net, es abitants baishen damb halhes alugades des des crestes des montanhes cap as sòns pòbles e ciutats, en tot calar huec a tot un seguit de “fogates” preparades ara manèra tradicionau. Entàs joeni, eth descens dera montanha ei un eveniment d’especiau importància, pr’amor que simbolize eth sòn pas dera adolescència ara edat adulta. Se considère qu’es hèstes deth huec constituïssen ua escadença entà regenerar es ligams sociaus e enfortir es sentiments d’apertenença, identitat e contunhitat des comunitats, per aguest motiu qu’era sua celebracion vage acompanhada de minjars collectius, cants e dances folkloriques. A viatges s’assignen foncions especifiques a determinades persones: en bèri municipis ei eth baile qui alugue era prumèra “fogata”, e en un aute ei un sacerdòt qui l’alugue o beneeís. En bèri territòris, ei eth darrèr vesin joençan deth pòble qui alugue eth huec e dirigís era marcha deth descens des dera montanha. En autes parts, es joenes celibatàries demoren era arribada des portaires des halhes enes pòbles entà dar-les era benvenguda damb vin e doci. Londeman peth maitin, es vesins arrecuelhen es brases e cendres des “fogates” e les pòrten as sòns larèrs e uarts entà protegir-les. Aguestes expressions culturaus son prigondaments arraïtzades enes comunitats e se perpetuen gràcies a un hilat d’associacions e institucions locaus. Eth lòc de transmission mès important d’aguest element deth Patrimòni Culturau Immateriau ei eth larèr familhau, a on es sòns membres ac conserven viu ena memòria.

Eth Conselh Generau d’Aran a trauès deth Departament de Cultura, Patrimòni e Politica Lingüistica d’Aran, redigic es expedients referents as hèstes deth solstici d’ostiu tant de Les coma d’Arties, aprovadi per unanimitat peth Plen deth Conselh Generau d’Aran.

Eth sindic d’Aran, Carlos Barrera, a manifestat “aguest ei era reconeishença ara expression culturau pròpria d’Aran des pòbles d’Arties e Les, e tanben deth conjunt des pòbles des Pirenèus enes quaus tanben se celèbre eth solstici d’ostiu. Coma aranés e Sindic, e eth nòm deth Conselh Generau d’Aran es nòstes mès sincères felicitacions a toti es que damb eth vòste esfòrç e trabalh, ac auetz hèt possible. E era nòsta reconeishença ath trabalh personau de Jèp de Montoya que, coma responsable de Cultura deth Conselh Generau, preparèc era documentacion istorica dera part aranesa, aprovada per unanimitat peth Plen deth Conselh, documentacion qu’a hèt possible qu’es Hèstes deth Huec de Les e Arties agen artenhut aguesta reconeishença dera que toti es aranesi mos podem sénter capinauti”.