Santa Maria de Vilamòs
Era glèisa de Santa Maria de Vilamòs cònste d’ua planta basilicau de tres naus: era nau centrau e era laterau de meddia presenten ua vòuta de canon o de miei punt e era vòuta dera nau de nòrd ei de quart de cercle. Tota era estructura se ten damb uns pilars circulars rematadi en ua impòsta sense decorar. Era darrèra restauracion a amuishat era configuracion dera maçoneria interiora, a on s’obsèrve era disposicion ordenada e escairada des carrèus, fòrça pròpia deth periòde romanic.
Ena part centrau deth mur de meddia i a adossada era tor campanau dera glèisa, eth quau, amassa damb eth dera glèisa de Bossòst, son es dus unics campanaus romanics que se consèrven ena Val d’Aran. Era disposicion de dubertures e elements decoratius deth campanau de Vilamòs ei tot a fèt romanica; ne son exemples es hiestraus de miei punt adoveladi e es lesenes que recorren eth còs deth campanau.
Ja en epòca modèrna s’incorporèc era cabeçada actuau, que substituïc er originau romanic. Era pòrta d’accès ath temple, originàriament plaçada en mur de meddia, demore plaçada actuaument en mur de cogant e ei de bastenda modèrna, der an 1816. Ath dessús se i placèc er antic crismon romanic.
Un des atractius artistics mès subergessents dera glèisa de Santa Maria de Vilamòs son es lauses funeràries romanes, que se trapen encastrades en diuèrsi ambits muraus. Destaquen sustot es que i a junhudes ara tor deth campanau e que s’obsèrven deth carrèr estant.