ACTUACIONS DE CONSERVACION E RESTAURACION DETH PATRIMÒNI PENDENT 2007

En sòn prètzhèt de conservar e recuperar es bens integrants deth patrimòni culturau aranés, eth Conselh Generau d’Aran a desvolopat o prevé desvolopar enguan diuèrses actuacions, un nombre important des quaus afècten a glèises que coma ben sabem, constituïssen ua part plan subergessenta deth nòste patrimòni.

Restauracion des pòrtes dera glèisa dera Mair de Diu dera Purificacion de Bossòst

Amiada a tèrme ena tardoada de 2006 era neteja des elements arquitectonics que configuren andues, entre gèr e hereuèr de 2007, eth Conselh Generau d’Aran contunhèc tamb es trabalhs de meteja, assolidament e restauracion des pòrtes de husta que barren andues portades, en aguest cas, a cargue dera restauradora Sra. Glòria Corona e Socasau.

Aguestes pòrtes, òbra des sègles XVII o XVIII, formades cadua per dues huelhes de husta de ceridèr, son dividides en tres quarterons. Es quarterons superiors son decoradi tamb eth simbèu deth Papat: era tiara e es claus crotzades. Enes centraus i son representades crotz de ueit puntes en tot qu’es inferiors non pòrten decoracion.

Era intervencion qu’a auut un còst aproximat de 6.000€, realizada cossent tamb eth critèri de maxim respècte entàs elements originaus, s’a encaminat a estabilizar era husta e arturar eth procès de degradacion, sonque tamb aqueres restitucions inprescindibles entà non distorsionar era visualizacion dera òbra.

Fòto 1 e 2: Era pòrta meridionau dera glèisa de Bossòst abantes e dempús dera restauracion

Restauracion d’ua taula d’estil gotic procedent de St. Sernilh de Betren

En passat mes de mai retornèc entara Val d’Aran era taula gotica, trapada er an passat en campanau de Betren e que pr’amor dera fragilitat deth sòn estat de conservacion s’auie portat a restaurar en Centre de Restauracion de Bens Mòbles dera Generalitat de Catalunya, plaçat en Valdoreix (Barcelona) S’a encuedat dera restauracion er equip de Td’Art. Eth Conselh Generau d’Aran a artenhut dera Generalitat de Catalunya ua ajuda deth 70% entà assomir eth còst dera actuacion, de mès de 6.000€.

Se tracte d’ua taula, tamb dues scenes dedicades ara vida e eth martiri de St. Sernilh, d’estil gotic totun que de datacion tardiua, possiblament deth sègle XVI.

Reabilitacion interiora dera glèisa de St. Fèlix de Bagergue

Era glèisa de St. Fèlix de Bagergue ei ua bastissa romanica, deth s. XII, posteriorament modificada pendent es s. XVI e XVII tamb era ampliacion dera cabecèra e de dues capèles lateraus.

En un moment cronologicament indeterminat, patic er esbaussament dera vòuta de miei punt romanica que siguec remplaçada per ua faussa vòuta en husta, hè pògui ans renauida en una actuacion anteriora.

Es trabalhs de reabilitacion actuaus an auut per objècte era neteja, rejuntat o perbocat des murs perimetraus e des arrincaments conservadi dera antica vòuta romanica. De manèra prealabla, s’amièren prospeccions entà descartar era possibla existéncia de decoracion pictorica enes murs.

Era intervencion, que s’a amiat entre es mesi de març e junh, a auut un còst de 16.227,33€, des quaus eth 50% a cargue deth Conselh Generau d’Aran e eth 50% restant dera Entitat Menor Descentralizada de Bagergue. Eth Conselh Generau d’Aran, a trauèrs der Airau de Patrimòni Culturau, a assumit eth seguiment tecnic des actuacions.

Es trabalhs de neteja e assolidament

Detalh des henerècles existentes abantes dera intervencion

Aspècte generau dera glèisa dempús dera intervencion

Òbres d’assolidament e reabilitacion en campanau de Sant Julian de Garòs
A finaus d’abriu comencèren es òbres previstes en projècte d’assolidament dera tor-campanau de St. Julian de Garòs, realizat per arquitècte J. Filloy.

Eth projècte prevé resòlver es grani problèmes estructuraus que patie era bastissa e era reabilitacion des façades.

Semble èster qu’es granes henerècles verticaus que se daurien enes sòns murs, sigueren provocades peth terratrem de 1923.

E. Salazar, contratista dera òbra, prevé era sua finalizacion en mes d’octobre.
Era execucion des trabalhs, tamb un pressupòst de 62.000€, finançat a parts egaus peth Conselh Generau d’Aran e er Ajuntament de Naut Aran, a estat adjudicada ath contratista E. Salazar, especializat en actuacions en patrimòni culturau, qui prevé era sua finalizacion en pròplèu octobre.

Projècte basic e d’execucion des òbres de restauracion dera glèisa de Santa Maria d’Arties (1a fase)

Era glèìsa de Santa Maria d’Arties, declarada Ben Culturau d’Interès Nacionau ei un exponent capdau laguens deth patrimòni culturau dera Val d’Aran. Ath delà dera sua arquitectura romanica era glèisa sauve en interior ua rica e variada ornamentacion religiosa d’estil gotic, renaishentista e barròca. .

Eth projècte, encomanat pera Direccion Generau deth Patrimòni Culturau deth Departament de Cultura dera Generalitat de Catalunya, ar arquitècte Joan Josèp Polo i Berroy, autor e director tanben dera actuacion d’assolidament realizada en 1998-99 que metec fin as grèus patologies que a nivèu estructurau patie er edifici.

Eth projècte actuau prevé intervier ena cabecèra dera glèisa tamb er objectiu de completar er assolidament dera madeisha e era recuperacion e dignificacion dera imatge exteriora d’aguesta part der edifici, actuaument desprovista dera sua absida centrau.

Ei previst qu’es òbres comencen a meitats deth pròplèu mes de seteme. Totun de manèra prealabla ad aguestes s’amiaràn cataments arqueologics entà documentar er airau a intervier e sajar de localizar era fondamentacion dera absida des.hèta. Dirigirà es cataments er arqueològ Pèir Còts e Casanha.

Aspècte actuau dera cabecèra dera glèisa tamb era absida centrau escapçada