Mange espada deth castèth de Les – Musèu dera Val d’Aran
Des der an 1984 era Tor deth generau Martinhon, bastissa plaçada en Cap dera Vila de Vielha ei era sedença deth Musèu dera Val d’Aran.
Eth Musèu dera Val d’Aran ei dividit en tres airaus: era exposicion permanenta, era atencion ath visitaire e er airau d’administracion.
Era exposicion permanenta presente ua sintèsi dera istòria dera Val d’Aran, des dera preistòria enquiàs nòsti dies. S’i expause ua interessanta colleccion d’objèctes arqueologics, artistics e etnografics.
Era planta baisha deth musèu ei destinada tara atencion ath visitaire, e i a ua libraria tamb publicacions especializades.
Era entrada deth musèu, ena planta baisha, ei destinada ara atencion ath visitaire e aquiu se trape ua petita libraria tamb publicacions especializades.
En airau d’aministracion se gestionen totes es infraestructures museistiques deth Conselh Generau d’Aran.
Informacion basica
Adreça:
Tor deth generau Martinhon C.Major, 26
Cap dera Vila
25530 Vielha
Tel: 973 641 815
e-mail: info.museu@aran.org
Servici:
Punt d’informacion, bibliotèca, visites guidades resèrva per auança.
Tor deth generau Martinhon: istòria
Non auem referéncies dera origina d’aguesta bastenda, er an 1610 inscrit en lumedar dera pòrta dera façada nòrd, harie referéncia ara bastissa o bèra reforma. Dada era unitat estilistica des dubertures e der ensem dera bastenda, aguesta darrèra ipotèsi non serie era mès corrècta. Atau donc dataríem era bastissa entath torn der an 1610, hèt que cau restacar tamb era prosperitat economica en que se trape Aran durant era prumèra mitat deth sègle XVII. Prosperitat que se ve reflectida en fòrça bastisses deth país, entre eres çò de Rodés e çò de Simonet plaçades en madeish Cap dera Vila de Vielha.
Er an 1860 era casa siguec crompada per Agustí Puyol Escala, frair d’Antòni Puyol mètge deth Fòrt dera Libertat de Vielha. Agustí Puyol se maridèc en an 1843 tamb Antonia Deó gessuda de Vilac, moment en qu’era casa passarà a nomentar-se çò de Puyol e Deó.
Eth darrèr ereu dera familha siguec Miquèu Santesmases, nòm en que pendent fòrça ans se coneisherà era casa.
Er an 1945 era casa siguec logada ara «Compañía Productora de Energía Eléctrica». Se reforme tot eth laguens dera madeisha entà lotjaments e se pèrd tota era estructura e despartiment originau.
Er an 1974 siguec crompada per Miquel Farré Albagés, que la cedís coma sedença deth Musèu dera Val d’Aran. Pendent es ans 1982-1983 se reforme coma musèu, d’aguesta reforma subergés era restauracion deth guardadèr e des cubèrtes (tets).
A despiècht deth nòm de generau Martinhon e es elements de defensa que presente era bastissa, non s’a podut restacar-la tamb cap d’episòdi bellic concrèt.
Tor deth generau Martinhon, era bastenda
Bastiment plaçat en Cap dera Vila de Vielha, que subergés d’aguest ensem pera naturalesa dera sua bastissa.
Era casa actuaument nomentada «Tor deth generau Martinhon» ei de planta rectangulara, formada pera union de dues bastisses.
Era actuau pòrta d’entrada se trape ena façada èst a on se percep era asimetria des sues dubertures. Era pòrta tamb lumedar e era hièstra tamb motladures e guardapovàs, d’estil renaishentista son es elements mès remercats.
Era tor de planta octogonau, que balhe nòm ara casa, se trape en angle nòrd-èst. Subergés era pòrta d’entrada tamb lumedar acabada per un escut d’armes, actuaument illegible. Es hièstres d’autan son d’estil renaishentista tamb motladures e guardepovàs, era rèsta de hièstres son de naturalesa mès senzilha. Subergessen es arquières d’armes de huec que se trapen emplaçades ath long dera tor.
Eth guardadèr, meddia entre era façada de meddia e era d’autan, ei amassa tamb era tor un des elements que destaque dera bastenda. Eth sòn aspècte actuau ei frut dera restauracion der an 1983.
Ena façada nòrd trapam ua auta pòrta d’entrada, en lumedar d’aguesta pòrta, d’ua grana senzilhesa, era inscripcion de 1610. Era hièstra plaçada sus era pòrta repetís eth madeish estil qu’es dera façada d’autan. En un des extrems dera façada demoren vedibles es consòles d’un antic maçacap. Es diuèrses hièstres dera façada de meddia son de naturalesa senzilha, sense cap estil definit, possiblament dubèrtes durant eth long deth sègle xx.
Eth despartiment deth laguens dera bastissa ei frut dera reforma que patís era casa en an 1945.