Bon dia illustres deputats e deputades, magnifics conselhèrs, gràcies pera sua preséncia aué aciu, en sen dera Comission d’Ahèrs Institucionaus deth Parlament de Catalunya.

Eth passat mes de hereuèr, compareishia en aguesta cramba en tot dar compliment ath mandat dera Lei de Regim Especiau dera Val d’Aran, que remèrque en article 80.2 que “aumens un còp ar an s’a de celebrar un debat en Parlament de Catalunya sus era situacion d’Aran e deth sòn autogovèrn…e aguest debat, començarà damb ua exposicion deth Sindic/Sindica”, e ac hèja entà amiar a tèrme era compareishença corresponenta ar an 2021, que pr’amor dera pandemia pera COVID-19 non s’auie podut amiar a tèrme en temps e forma. Atau donc, aué, compareishi deuant de vostés, deputades e deputats, entà daurir aguest debat corresponent ar  an 2022.

Atau madeish, mès enlà de complir damb çò mandatat pera Lei, aguesta compareishença respon tanben ath besonh de  dar a conéisher era realitat dera Val d’Aran, en tot sajar de hèr, pedagogia dera nòsta singularitat ath temps que, s’ei possible, crear un clima d’empatia entà qu’aguesta cramba coneishe es rèptes, grèuges e oportunitats deth nòste país. Ua volontat que se circonscriu a ua auta de mès grana e istorica, qu’ei era dera defensa e impuls deth nòste autogovèrn, des nòstes institucions e dera nòsta lengua e cultura, en definitiva aquera volontat d’èster qu’es aranesi e araneses an defenut ath long des sègles . E tot açò ac hèsqui lengua pròpria d’Aran, er aranés, qu’ei tanben, mès enlà dera sua oficialitat, lengua de Catalunya.

En mes de hereuèr iniciaua era mia intervencion en tot hèr ua exposicion dera istòria deth nòste país, entà introdusir-les sus qué ei Aran e, sustot, per qué Aran ei. Pr’amor qu’eth nòste autogovèrn e autonomia politica actuaus non se comprenen sense conéisher d’on venguem. E venguem coma digui de sègles de defensa e convenciment entà sauvar ua identitat, ua istòria, ua cultura, ua lengua e ua forma de gestionar, suenhar e administrar eth territòri. Sègles de luta qu’an hèt que, a dia d’aué, encara existisque, fèrma e constant, aguesta volontat d’èster.

Aué donc, ath delà de presentar quina ei era situacion actuau der autogovèrn aranés, que ja les advertisqui qu’ei hòrtaments melhorabla,  les voi plantejar era respòsta a tres preguntes que definissen claraments quina ei era rason d’èster dera autonomia politica dera Val d’Aran  e tà incidir, nauaments, en besonh de dar a conéisher era nòsta singularitat e crear, coma didia, eth clima d’empatia e compromís qu’Aran requerís e reclame.

Era prumèra pregunta a plantejar ei “Perqué” volem autogovernar-mos.

Era imprecision deth concèpte d’autogovèrn hè qu’eth sòn significat se comprene melhor en sòn exercici practic, ena valor que possedís coma esturment politic de prumèr orde. Era sua basa ei era de decidir sus tot aquerò que mos afècte e hè’c damb un caractèr eminentaments politic. Ena Val d’Aran er autogovèrn se fonamente en tres concèptes essenciaus:

1. Ena defensa des drets istorics e dera identitat
2. En ua identitat pròpria e tanben inclusiva
3. Ena gestion dera proximitat estant

Era defensa des drets istorics per part d’Aran se traslade de forma evidenta enes diuèrsi tèxtes e normes legaus que s’an anat aprovant ath long des darrèri trenta ans.

Er Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006, en sòn article 11 ditz que “ 1. El poble aranès exerceix l’autogovern mitjançant aquest Estatut, el Consell Generau d’Aran i les altres institucions pròpies 2.  Els ciutadans de Catalunya i les seves institucions polítiques reconeixen l’Aran com una realitat occitana dotada d’identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística, defensada pels aranesos al llarg dels segles. Aquest Estatut reconeix, empara i respecta aquesta singularitat i reconeix l’Aran com a entitat territorial singular dins de Catalunya, la qual és objecte d’una particular protecció per mitjà d’un règim jurídic especial”.

Atau donc, er EAC reconeish era existéncia d’un pòble aranés, qu’a identitat pròpria, ath qué se li reconeish er exercici d’autogovèrn a trauès des sues pròpries institucions. Aguesta singularitat dera Val d’Aran derive dera sua pròpria istòria e ja ven de reconeisher-se abans formauments en EAC de 1979 e damb era Lei de Regim Especiau de 1990 e era sua posteriora reforma en 2015.

Era Lei de Règim Especiau dera Val d’Aran 1/2015 explicite que “garantís es sues competéncies, recorsi e autonomia entà ordenar, governar e gestionar es ahèrs publics e es interèssi generaus deth sòn territòri” e atau madeish, en sòn article 6 ditz que “era autonomia politica d’Aran s’exercís a trauès des competéncies entara gestion des interèssi pròpris, que pòt exercir jos era sua responsabilitat e capacitat d’intervier en quin ahèr sigue qu’afècte ath sòn territòri”.

Resulte evident donc, qu’era autonomia d’Aran ei de natura politica e non pas sonque administrativa, coerentaments damb eth dret reconeishut a autogovernar-se. E ath delà d’açò, era Val d’Aran a ua legitimacion democratica dirècta, pr’amor qu’es sòns representants son trigadi a trauès de sufragi universau, egau, liure, dirècte e secrèt.

Per çò que hè ara identitat ei de besonh remercar qu’era Val d’Aran possedís ua identitat pròpria e mercada, definida principauments pera lengua e era cultura e pera volontat d’èster dera que ja les è parlat. Ua lengua e ua cultura que, sense cap tipe de dubte, son era rason d’èster dera maxima insititucion aranesa.

Tant ei atau qu’eth madeish preambul dera Lei 1/2015, de 5 de hereuèr, deth regim especiau d’Aran ditz, textuauments que “Aran constituís laguens de Catalonha ua realitat nacionau damb personalitat pròpria e diferenciada, fonamentada en hèt qu’era comunautat aranesa dispòse d’ua lengua e cultura pròpries, comunes e compartides damb era rèsta d’Occitània, e, ath madeish temps, d’ua antica tradicion d’autogovèrn hòrtaments defenuda pes aranesi ath long deth temps”.

Quede per tant clar qu’era lengua e cultura araneses son era basa dera nòsta autonomia politica, sense eres non i a institucion ne tanpòc, per tant, gestion dera proximitat ençà. Mès aguesta identitat pròpria, luenh d’èster exclusiva e excludenta, ei ua identitat inclusiva, concentrica e connectada damb era rèsta d’identitats damb es que conviu.

Eth tresau des concèptes basics que definissen er autogovèrn aranés ei coma les digui eth dera gestion dera proximitat ençà. Aquera capacitat de préner decisions sus es ahèrs qu’afècten ath nòste territòri e ara nòsta ciutadania e que permet, e a de perméter, qu’arrés demore endarrèr. Quauquarren qu’era crisi provocada pera COVID-19 mos a demostrat de forma clara e contundenta.

Damb aguest marc teoric arribe era dusau pregunta a respóner, qu’ei “Coma” s’exercís aguest autogovèrn?

Er exercici der autogovèrn lo conformen dus èishi fonamentaus:

1. Era atencion as persones: plaçar-les en centre des politiques e des accions
2. Consolidacion des majors quòtes d’autogovèrn possibles

Dus èishi que se trasladen ena gestion e, per tant, en desplegament efectiu d’aguesta autonomia. Un desplegament que, actuauments, ei fòrça luenh d’èster ne efectiu ne finalizat.

Era gestion der autogovèrn aranés se transferís, coma vostés ja coneishen, ena aplicacion e desvolopament de tot aqueth encastre competenciau qu’era Lei de regim especiau mandate, coma ei era sanitat, era atencion sociau, er espòrt, era joenessa, miei ambient, abitatge, patrimòni naturau, cultura, lengua, patrimòni culturau, comèrç, consum, promocion economica, infraestructures, òbres publiques e servicis de mobilitat, tecnologies dera informacion e dera comunicacion, seguretat publica, emergéncies, proteccion civila e escandiment de huec, e un long eca…totun, actuauments, dempús de 30 ans dera aprobacion per part d’aguesta cramba, podem díder qu’eth desplegament efectiu d’aguesta lei non arribe ath 30%, en qu’ua part importanta correspon ar airau dera sanitat.

Pendent era mia compareishença eth passat mes de hereuèr les trasladè era preocupacion dera maxima institucion d’Aran per çò que hè ad aguesta manca de desplegament normatiu que,  ja sigue per infrafinançament, per manca de desvolopament juridic o volontat politica, o per ua barreja de totes eres, non permet ena practica, er exercici der autogovèrn, en tot demorar, en massa ocasions, en ua sòrta d’autocomplasença exasperanta que non hè sonque alimentar eth sentiment de desafeccion e de mautracte deuant de, permeten-me qu’ac diga atau, çò que son dejà massa incompliments des actuaus marcs legaus e institucionaus e des acòrds politics.

Totun, non seria justa se non reconeishessa que, pendent aguesti darrèri mesi i a auut cèrti auanci, d’ençà dera mia compareishença en mes de hereuèr.

En airau dera sanitat, eth passat mes de mai signàuem eth renauïment e actualizacion deth convèni que regís eth traspàs ath Conselh Generau d’Aran d’aguesta competéncia, en tot hèr un gran auanç pr’amor que d’ençà dera sua signatura en 2006 non s’auie renauït. Un acòrd que mos balhe eth marc juridic de besonh entà qu’Aran pogue contunhar gestionant era sua sanitat de manèra autonòma en tot establir er encastre competenciau e territoriau des atribucions dera maxima institucion aranesa en matèria de sanitat, atau coma es linhes de collaboracion damb eth Departament de Salut dera Generalitat, autant de forma dirècta coma a trauès dera Region Sanitària. Ath delà, aguest convèni mos mèrque ua huelha de rota en d’autes qüestions primordiaus entath govèrn deth Conselh Generau, coma son trabalhar en desvolopament d’airaus coma era salut mentau o era salut publica e comunitària, enes quaus Aran tanben a competéncies qu’enquiath moment non a podut desplegar de forma efectiva.

Eth modèl sanitari e sociau d’Aran ei, coma vostés saben, un modèl unic e transversau centrat en suenh des persones e qu’amasse actuacions d’atencion primària, espitalària, especializada, socionaritària e dera salut mentau e inclodís tanben ua prestacion de servicis sociaus. Un modèl pròpri que s’a demostrat eficaç ara ora d’atier es besonhs dera nòsta ciutadania.

Aguesta autonomia que m’escotaran nomentar en diuèrses ocasions ath long dera mia intervencion, mos a permetut, en aguest airau dera sanitat per exemple, celebrar non hè pas guaire dies es 10 ans d’aliança estrategica damb eth Parc Salut Hospital del Mar qu’a permetut ath nòste sistèma sanitari e sociau facilitar er accès a servicis de nauta especializacion, compdar damb especialistes de prumèr nivèu e garantir ua nauta qualitat assistenciau as aranesi e araneses. Entre es servicis mès destacadi i subergés eth servici d’oncologia en Aran, ua hita qu’a permetut tractar en nòste Espitau a pacients oncologics, en tot evitar desplaçaments contunhs enquia Barcelona e aufrir-les ua atencion personalizada, proxima e umana, damb er objectiu de melhorar era sua qualitat de vida. Perque aguesta, deputats e deputades, ei era grana valor der autogovèrn aranés: melhorar era vida dera nòsta ciutadania.

Actuauments, eth sistèma sanitari e sociau aranés, coma ja les expliquè, enfronte rèptes importants que definiran eth sòn futur e era qualitat des sòns servicis.

Eth finançament dera competéncia de sanitat represente ath torn 50% deth pressupòst globau deth Conselh Generau d’Aran e, d’ençà de 2012 damb era mès que desproporcionada retalhada que patic eth Conselh en sòn pressupòst per part dera Generalitat, eth pressupòst tara sanitat aranesa non a recuperat eth sòn equilibri.

Eth sistèma sanitari aranés acumule grèus problèmes financèrs originadi en aguesta retalhada que redusic eth pressupòst dera maxima institucion aranesa en un 20%. Ei cèrt qu’enes darrèri mesi, a trauès dera Comission Mixta entre eth Departament de Salut, a trauès dera Region Sanitària deth Naut Pirenèu e Aran, s’an produsit quauqui auanci en aguest ahèr, mès resulte de besonh abordar eth deficit en finançament d’aguesta competéncia de manèra globau, entà qu’aguest infrafinançament non seguisque estant suportat peth pròpri Conselh Generau d’Aran en detriment, precisament, dera implementacion de politiques pròpries. Quauqui des besonhs mès importants e urgents que n’aguesti moments trabalham damb eth departament son era remodelacion der Espitau Val d’Aran, que ven de complir 37 ans d’ençà dera sua inauguracion e que requerís de melhores estructuraus importants. Atau madeish, eth renauiment d’equipaments medicaus tecnologics qu’an demorat obsolets esdeven en aguesti moments ja ua qüestion urgenta. De tot açò, ne tractam en sen d’aguesta Comission damb eth departament e demoram poder barrar acòrds en brèu que poguen servir entà poder passar plana deth deute istoric damb Aran en aguesta matèria. E arribadi en aguest punt, voi tanben aprofitar entà arregraïr publicaments era volontat e era predisposicion dera Region Sanitària deth Naut Pirenèu enquia ara entà auançar ena melhora de toti aguesti ahèrs.

Era dusau pauta d’aguest sistèma pròpri d’atencion as persones ei eth dera atencion sociau e benèster. Actuauments, aguesta ei ua competéncia qu’ei de besonh actualizar e consolidar.

Coma saben, a despièch qu’era transferéncia de competéncies s’a establit en diuèrsi decrèts e acòrds, non a arribat jamès a concretar-se eth corresponent convèni de traspàs, qu’ei eth document a on s’an de desvolopar es contenguts d’aguesti decrèts, atau coma consensuar-ne es recorsi destinadi e era sua interpretacion, damb era finalitat de facilitar-ne era aplicacion e coordinar es actuacions des parts, en benefici dera atencion ara poblacion aranesa. Ei pr’amor d’açò qu’enes darrèri mesi, per un costat, a trauès deth pròpri departament de Drets Sociaus, auem acordat era ampliacion dera cartèra de servicis sociaus, entà adequar-la as actuaus besonhs qu’era Val d’Aran possedís, laguens der actuau contracte programa entà que, ara seguida, aguesta ampliacion de servicis pogue èster consolidada en corresponent acòrd de traspassi, de forma que demore finauments ua competéncia transferida de forma efectiva, quauquarren que tanben trabalham ena Ponéncia Mixta de Traspassi damb era Generalitat de Catalunya.

Un des auanci mès importants en aguest airau a estat eth dera implementacion deth Servici d’Atencion en Entorn Domiciliari, un servici enquia ara inexistent en Aran e que d’ençà dera sua implementacion en abriu de 2022 a atengut dejà a 39 persones d’alavetz ençà, damb er objectiu de prestar atencion a persones granes, damb dependéncia, damb besonhs puntuaus o familhes monoparentaus enes sues viuendes entà que poguen demorar en sòn entorn abituau e arténher atau eth sòn maxim nivèu de vida, benèster e autonomia. Era mission d’aguest servici assegure un abordatge preventiu, de responsa avienta e d’intervencion proactiva integrau e damb capacitat de responsa  entà atier e balhar supòrt as persones qu’aguen besonh d’atencion domiciliària en quinsevolh etapa dera sua vida.

Aguesti auanci enes encastres sanitari e sociau que, en cas deth Conselh Generau d’Aran gestionam de forma unica e unificada, s’an trabalhat enquiath moment damb es dus departaments de referéncia dera Generalitat, eth de salut e eth de Drets Sociaus, e demoram qu’atau se mantengue tot e es cambis amiadi a tèrme enes darrères setmanes en govèrn de Catalunya.

Un aute auanç destacat, tot e que pendent de consolidar-se, ei eth qu’auem trabalhat damb eth departament de Territòri dera Generalitat per çò que hè a dus àmbits: d’un costat en desvolopament de politiques d’abitatge, en tot iniciar es trabalhs conjunts de redaccion d’un Plan d’Abitatge adaptat as critèris deth Plan Sectoriau der Abitatge de Catalunya e entà reforçar era equipa tecnica der airau d’urbanisme deth Conselh Generau d’Aran entà poder atier es demanes e besonhs deth territòri en aguest encastre, pr’amor qu’actuauments aguesta ei ua competéncia que, tot e reconeisher-se ena Lei de Regim Especiau, ei, coma fòrça d’autes, pendenta de traspassar-se de forma efectiva. Ua qüestion, era der abitatge, que reclame de solucions urgentes deuant dera grèu situacion de manca de viuenda assequibla ena Val d’Aran. Cau díder tanben que n’aguesta qüestion resulte indispensable abordar era problematica dera viuenda d’usatge toristic que sature eth parc d’abitatge e qu’ath temps resulte ua competéncia dirècta, e de còps desleiau, ath sector ostalèr aranés. Atau madeish, resulte indispensable qu’eth Conselh Generau d’Aran pogue arténher mès competéncies, dotades coma cau, en aguest àmbit que li permeten anar mès enlà de çò que pòt hèr ara, sense desbrembar que, atau e coma mèrque er article 137 der EAC, era competéncia exclusiva en matèria d’habitatge correspon ara Generalitat de Catalunya.

1. La planificació, l’ordenació, la gestió, la inspecció i el control de l’habitatge d’acord amb les necessitats socials i d’equilibri territorial.
2. L’establiment de prioritats i objectius de l’activitat de foment de les administracions públiques de Catalunya en matèria d’habitatge i l’adopció de les mesures necessàries per a assolir-los, tant amb relació al sector públic com al privat.
3. La promoció pública d’habitatges.
4. La regulació administrativa del comerç referit a habitatges i l’establiment de mesures de protecció i disciplinàries en aquest àmbit.
5. Les normes tècniques,
6. La normativa sobre conservació i manteniment dels habitatges i la seva aplicació.

E per un aute costat en c. Ua volontat compartida tà abordar es rèptes en matèria de mobilitat dera Val d’Aran e des problematiques dera C-28 de manèra conjunta, en tot trapar atau solucions a ua problematica istorica deth territòri, e hè’c de forma coordinada damb eth govèrn der Estat, damb qui ja s’a acordat, a trauès dera secretaria generau d’infraestructures, trabalhar ena melhora dera N-230. Per çò que hè ara C-28 eth departament de territòri dera Generalitat se comprometec a amiar a tèrme era contractacion d’un equip de supòrt tara redaccion d’aguesta agenda e des projèctes a impulsar, e ja s’an realizat diuèrses amassades damb es agents implicadi.

Totun, en aguesti moments, pr’amor des cambis en govèrn catalan, aguestes dues qüestions demoren arturades, quauquarren que demoram que sigue sonque momentani e que se reprenen es trabalhs e es convèrses en tot mantier es acòrds artenhudi enes passadi mesi e que representen ahèrs vitaus entath desvolopament dera Val d’Aran, pr’amor que d’ua auta forma serà de mau compréner e justificar.

Finauments, laguens deth listat der “auer” e per çò que ad aguesta cramba, eth trabalh e coordinacion damb era Oficina d’Aran s’a demostrat ath long d’aguesti mesi totauments indispensable e foncionau, permetent ath govèrn d’Aran mantier un contacte dirècte damb eth Parlament de Catalunya e, atau e coma mandate er article 80.1 dera lei d’Aran, tanben entà amiar a tèrme foncions d’assessorament e supòrt que, e m’i referirè mès endauant, precisaments enes darrèri mesi, an estat fòrça de besonh.

Les è presentat donc es qu’an estat probablaments es auanci mès destacables en relacion ar encastre competenciau aranés e ar exercici deth nòste autogovèrn. Tanben, laguens d’aguesta praxis d’autonomia, cau destacar es acòrds e trabalhs amiadi a tèrme damb eth govèrn der Estat en diuèrsi airaus, coma eth compromís deth Ministèri de Transpòrts entà impulsar era Agenda dera carretèra N-230, un compromís que ja s’a començat a manifestar damb es anoncis de licitacion des projèctes de diuèrsi trams d’aguesta via, entre eri, un des mès complèxi, eth que compren era boca nòrd deth tunèl e Vielha, en tot respóner atau a ua reclamacion istorica deth territòri.

Atau madeish, eth Conselh Generau d’Aran, amassa damb es deputacions de Lleida e Huesca signaue eth passat mes de mai un acòrd damb eth Ministèri entara Transicion Ecologica e eth Rèpte Demografic tath desvolopament deth Projècte d’Innovacion Territoriau que dotarà damb 100.000€ annaus ath Conselh Generau e permeterà era creacion d’un marc de cooperacion entre es institucions implicades e era creacion de tres Celules d’Innovacion Rurau enes territòris de Lleida e Huesca que repliquen er actuau Hub d’Innovacion qu’impulse eth Conselh Generau. Damb aguesti recorsi poiram impulsar es actuacions de besonh tà dinamizar era collaboracion public-privada, era innovacion e era retencion e atraccion deth talent locau. Açò mos servirà de base entà generar projèctes transformadors qu’impulsen un modèl de desvolopament territoriau sostenible e reequilibrador des actuaus deficits demografics, d’infraestructures e de servicis que patissen es zònes de montanha, coma ei eth cas dera Val d’Aran. Projèctes enes que ja trabalham a trauès deth nòste Hub d’Innovacion Rurau-HèPic.

Son donc diuèrsi es auanci que, demorem coma didia, s’acaben de consolidar peth ben dera Val d’Aran e dera sua ciutadania.

Atau donc, en determinadi encastres, tot e es dificultats e er infrafinançament, entenem qu’era volontat politica i existís, o aumens a existit enquiath moment e, a despièch dera, a viatges exasperanta, lentitut damb era qu’es causes evolucionen, volem pensar qu’èm en bona direccion.

Malerosament, luenh de çò que serie desirable, aguesta dinamica non ei globau ne s’esten ara rèsta d’airaus ne as qüestions mès de tipe institucionau e politic, qüestions que resulten essenciaus tath desvolopament der autogovèrn aranés.

Mès abans de contunhar, voi tornar a insistir en qué, a despièch dera critica e eth grèuge que nauaments les expausarè, er objectiu dera compareishença dera sindica d’Aran en aguesta cramba ei dobla: per un costat era de seguir persutant, damb volontat pedagogica, en besonh de dar a conéisher, e tanben compréner, era singularitat aranesa e era nòsta realitat diferenciada, e per aute, hèr particep ad aguesta cramba deth debat que permete abordar eth futur qu’es aranesi e araneses vòlen entath sòn país, un futur que non ei, ne volem que ne sigue, desvinculat deth de Catalunya, ne deth dera rèsta d’Espanha e d’Euròpa.

Cèrtaments, dera mia darrèra compareishença ençà a passat pòc temps e poderíem díder que, sustot tenguent en compde es ritmes dera administracion publica, ei pòc temps entà que, dilhèu, se poguen visualizar progrèssi destacables. Totun, malerosament se seguís mantenguent ua dinamica istorica qu’impossibilite eth reconeishement efectiu dera autonomia politica dera Val d’Aran. Eth reconeishement que Catalunya a balhat ara Val d’Aran  pendent es darrèri trenta ans, ena majoria d’ocasions a trauès d’aguest Parlament, tot e era importància e valor qu’a auut, demore encara, mès de trenta ans dempús, luenh de mostrar-se efectiu e eficaç, en grana mesura pera implicacion e volontat politica intermitenta des diuèrsi govèrns dera Generalitat, quauquarren a çò que cau híger, ua manca d’autocritica qu’era maxima institucion aranesa tanpòc a hèt en determinades ocasions, entà exigir e deféner es drets e era volontat d’èster des aranesi e araneses.

Eth passat 19 d’octobre, eth Conselh Generau d’Aran publicaue es resultats des enquèstes realizades, pendent dus ans, as escolans de quatau d’ESO e prumèr de bachelierat der Insitut d’Aran. Uns resultats qu’evidencien qu’er aranés ei era lengua familiara d’un 17,9% des estudiants, un 18,8% declare auer er aranés coma lengua d’identificacion e sonque un 2,4% manifèste qu’era darrèra publicacion en hilats sociaus siguec en aranés, ues donades que revèlen eth baish e preocupant emplec sociau dera lengua entre era joenessa.

Era realitat ei clara: mos morim. Era lengua pròpria d’Aran, er aranés, morís. E torni a repetir, e ac harè enquiara extenuitat, damb era mòrt dera lengua, morís era institucion e, per tant, morís era capacitat de decision e de gestion des deth pròpri territòri.

Coma vostés saben, ua des competéncies actuauments a debat en sen dera Ponéncia Mixta de Traspassi ei era dera lengua, amassa damb era de cultura, peth besonh urgent d’actualizar aguesti traspassi deuant dera, per un costat, critica situacion der aranés e der aute, entà poder dar compliment ath mandat normatiu e desvolopar, de forma efectiva e d’un viatge entà toti dempús de trenta ans, aguestes competéncies, que son era base dera autonomia politica d’Aran. Pendent era darrèra trobada d’aguesta Ponéncia, des deth Conselh Generau d’Aran, presentèrem es conclusions der estudi juridic encomanat peth govèrn d’Aran respècte der estat actuau des traspassi en aguestes dues matèries entà, ara seguida, poder consensuar un acòrd de traspassi definitiu.

D’entre aguestes conclusions en destaquen quauquues que les vau a nomentar de forma rapida, en tot hèr incís prumèraments en aquerò que mandate era legislacion actuau e es obligacions que se ne deriven.

Per un costat er article 94.5 der EAC:

• Una llei del Parlament estableix els recursos financers suficients perquè el Conselh Generau pugui prestar els serveis de la seva competència

E es articles 6, 15 e 50 dera Lei de Regim Especiau d’Aran

• Article 6. Autonomia i posició institucional
  • Corresponen a Aran, per raó de l’autonomia política estatutàriament garantida:

1. a) Les competències per a la gestió dels interessos propis, que pot exercir sota la seva responsabilitat, i la capacitat d’intervenir en qualsevol afer que afecti el territori.
2. b) Els recursos financers suficients per a complir de manera eficient i eficaç les seves funcions i per a prestar els serveis de la seva competència, amb autonomia per a gestionar-los.
3. c) Les potestats administratives superiors que la legislació atribueix a les entitats de naturalesa territorial, especialment la potestat per a adoptar disposicions de caràcter general, la qual pot exercir el Consell General d’Aran amb la màxima amplitud reconeguda per l’ordenament jurídic.

• Article 15

Disposicions generals

El Consell General d’Aran ha d’orientar les polítiques públiques d’acord amb els principis rectors que estableixen l’Estatut d’autonomia de Catalunya i aquesta llei i, en l’exercici de les seves competències, ha de promoure i adoptar les mesures necessàries per a garantir-ne l’eficàcia plena.

• Article 50

Transferència de competències i dotació econòmica

1. El Govern de la Generalitat ha d’acordar amb el Consell General d’Aran el traspàs dels serveis i dels recursos materials i humans i la dotació econòmica que corresponen a les noves competències atribuïdes per aquesta llei al Consell General d’Aran.
2. Les propostes de traspàs i la valoració de la dotació econòmica corresponent han d’ésser fetes per la Comissió Bilateral Govern de la Generalitat – Consell General d’Aran que regula l’article 84. En l’anàlisi de les valoracions dels serveis traspassats s’han de tenir en compte tant els costos directes com els indirectes i d’inversió que corresponguin.

Atau donc, coma didia, es conclusions d’aguesti informes juridics, constaten qu’er infrafinançament economic en matèria lingüistica ei tant severaments deficitari qu’impossibilite era implementacion de politiques efectives adreçades a prebotjar-ne era normalizacion, e se me permeten, era desparicion.

Aguest infrafinançament ja s’a debatut tanben en aguesta cramba, un exemple ne siguec era Ressolucion  115/XI  sus eth desplegament dera Lei 25/2010 der occitan, aranés en Aran, aprobada en 2016 ena qu’eth Parlament de Catalunya instaue explicitaments ath govèrn dera Generalitat a dotar ath CGA de recorsi “entath compliment d’accions en favor dera preservacion der aranés, que son de besonh aplicar damb totes es garanties”.

Atau madeish, es passades setmanes era comission de cultura deth Parlament aprobaue tanben ua ressolucion entà qu’era “Generalitat aumente era dotacion economica ath CGA entà desvolopar politiques lingüistiques entath coneishement e foment der aranés”.

Perque, deputats e deputades, convieran damb jo en qué sense recorsi non pòden implementar-se ues politiques lingüistiques indispensables entà garantir, o aumens saja’c, eth catalòg de drets lingüistics dera ciutadania (uns drets qu’ara non se garantissen) e tà assegurar era perviuença dera lengua.

Aguesta qüestion, que pòt semblar segondària, ei ua prumèra objeccion de hons que COARTE era autonomia politica d’Aran en exercici efectiu des sues competéncies en aguest encastre e, se tenguem en compde aquerò que ditz er EAC en sòn article 11, o era LREA en sòn preambul, LAMINE de facte era autonomia politica e er autogovèrn aranés ena sua globalitat.

Aguest deficit de finançament des politiques lingüistiques respècte der aranés a estat metut de manifèst tanben ena sedença deth Conselh d’Euròpa, en marc des cicles de contròl de compliment dera Carta Europèa de Lengües Regionaus o Minoritàries (CELRM). Atau per exemple, en encastre der ensenhament, eth darrèr informe  deth Comitè d’Expèrts deth Conselh d’Euròpa s’i constate explicitaments era manca de finançament suplementari tà esténer er ensenhament en aranés as diuèrsi nivèus educatius.

Son diuèrsi es advertiments e incompliments qu’eth Comitè d’Expèrts confirme enes sòns informes respècte der aranés e, mès enlà de que quauquuns d’eri reclamen tanben implicacion ar Estat, ei de besonh remercar que, atau e coma mandate er EAC de 2006, ei era Generalitat de Catalunya qui a eth déuer de complir damb aquerò qu’establís era norma estatutaria e es autes que se’n deriven.

E en aguest sens, voleria remercar, entà sajar de clarificar ua qüestion que non ei menor entà Aran, qu’eth pròpri Comitè d’Expèrts deth Conselh d’Euròpa, en sòn informe d’avaloracion de 24 d’octobre de 2012, e avalat enes posteriors, constate qu’era normativa catalana tot soent emplegue era terminologia “occitan” e “aranés”, tot e que conclodís que, as efèctes deth convèni, eth Comitè d’Expèrts decidís nomentar ara lengua “aranés”, quauquarren que per ua auta part s’ajuste mès, coma digui, ara volontat dera nòsta comunuatat lingüística, sense qu’aquerò implique, ath contrari, era non acceptacion dera identitat occitana dera lengua.

Ar infrafinançament constatat, s’i hig ua dusau problematica de hons que se projècte en un reconeishement, proteccion e promocion claraments insufisents der aranés en dessenh e implementacion de politiques lingüistiques prebotjades pera Generalitat, tot e èster lengua oficiau afectada pera ua situacion d’especiau vulnerabilitat. Era politica lingüística prebotjada pes diuèrsi govèrns dera Generalitat pendent es darrèri ans s’a articulat  a compdar de plantejaments qu’an plaçat ath catalan coma er èish des politiques institucionaus, en tot condemnar ar aranés a ua posicion residuau e accessòria.

E arribadi ad aguest punt voi tanben constatar qu’era Val d’Aran a de hèr tanben un exercici d’autocritica en aguest sens, pr’amor que pendent ans era lengua a estat considerada tanben coma quauquarren segondari possiblements tanben pera manca de consciéncia dera gravetat dera situacion e des conseqüéncies dera madeisha. Atau madeish, tanben voi hèr constar qu’era actitut der actuau govèrn dera Generalitat a melhorat respècte d’anteriors, mès non ei mens cèrt tanpòc, qu’eth temps des paraules ei dejà acabat, e qu’era accion, immediata e urgenta, ei era unica solucion possibla.

Aguest tractament residuau deth qué les parlaua a tanben ua projeccion en dret lingüistic autonomic que, massa soent, se mos nègue. Eth darrèr exemple d’aguest tractament lo trobam ena recentament aprobada Lei 8/2022, de 9 de junh, sus er emplec e aprenedissatge des lengües oficiaus en ensenhament non universitari, que hec a desparéisher eth concèpte de “lengua veiculara” qu’era Escòla Aranesa a desvolpat pendent mès de 40 ans damb èxit, autant academic coma sociau, e que non contemplaue era oficialitat der aranés en Catalunya. E en aguest punt, deputades e deputats, les è de díder qu’aguesta cramba non a estat ara nautada damb Aran.

Ei per açò que, ager eth plen deth Conselh Generau d’Aran, amassat de forma extraordinària, aprobaue per unanimitat, era presentacion d’ua IL entà modificar aguesta lei, ena sua disposcion addicionau, entà resòler eth conflicte de seguretat juridica generat entar aranés ena escòla e qu’è registrat è ues menutes en aguesta cramba entà qu’era Mesa deth Parlament la prene en consideracion. Ua tramitacion parlamentària que ja profiti entà demanar-les se pogue amiar a tèrme per lectura unica, entà poder resòler damb era màger brevetat possible aguesta situacion, e tara que demoram qu’era Val d’Aran compde damb eth sòn supòrt.

Era mòrt der aranés implicarà, tard o dora, era mòrt tanben deth catalan. Aguesta ei ua premisa clau que toti vostés an de compréner. Perque andues lengües compartíssen problematiques: baishada der emplec, pòca competéncia dera lengua, abséncia dera lengua enes hilats sociaus e mieis de comunicacion, manca de consciéncia ena populacion dera situacion dera lengua… hèn qu’era lengua se veigue cada viatge mès coma ua question academica e non coma element de conviuença. Totun açò, cau díder qu’eth futur der aranés va tanben restacat ath deth catalan, pr’amor qu’ara ora de revitalizar es lengües, coma ditz era lingüista Carme Junyent “o m’on gessem toti, o non se’n gesserà arrés, perque era mòrt d’ua lengua non ei un hèt isolat, toti i èm implicadi e es conseqüéncies mos afècten a toti. Er aranés suberviuerà s’ei ua lengua entà convíuer, atau coma eth catalan, e açò, deputats e deputades, ei responsabilitat de toti, non sonque des aranesi”.

Totun, era situacion der aranés e deth catalan, tot e compartir diagnòsi, non compartís donades. Ues donades que mos diden que sonque eth 20 % dera societat aranesa lo parle, molt per dejós deth 30 % qu’era UNESCO mèrque coma eth límit tà díder qu’ua lengua ei en perilh d’extincion, e s’i destinen 100.000€ ar an. Eth catalan, segontes era EULP, se trape ath 36% d’ús sociau, s’i destinen 38 milions d’euros ar an…en casa nòsta i a ua frasa que ditz: qui podesse plorar damb es vòsti uelhs…

Arribadi ad aguest punt me permeteran qu’emplega ues paraules que Josep Sandaran, autor aranés afincat en Barcelona, deth qué enguan complíssen es cent ans dera sua mòrt en tot auer-se declarat per part dera maxima instituciona aranesa, er An Sandaran, empleguèc ena sua conferéncia en Ateneu de Barcelona, eth 23 d’octobre de 1913, jos eth titol “La Vall d’Aran i els catalans”, quan didec que “Potser algú no me’n senti grat del què dic, però no hi ha d’haver agravi: estem en família i podem dir-nos les veritats, puig no podem ofendre sense ofendre’ns, ja que som sang de la mateixa sang”. Ei per tot açò que les insistisqui qu’era actualizacion des traspassi en matèria de lengua e cultura esdevien, ara madeish, ua prioritat absoluta entath govèrn d’Aran.

Mès, tanben i a d’auti airaus qu’actuauments an de besonh dera complicitat politica e institucionau per part deth govèrn dera Generalitat, entà, tot e encara non auer iniciat es trabalhs entà amiar a tèrme es traspassi efectius en matèries coma er espòrt o era gestion ambientau e ramaderia, òc qu’ei de besonh que se complisquen damb es acòrds artenhudi e damb ua leiautat entre govèrns qu’en diuèrses ocasions s’a vist contravenguda. E en aguest sens, ei volontat deth govèrn d’Aran d’iniciar es trabalhs entà sollicitar eth traspàs efectiu dera competéncia en matèria d’ordenacion deth territòri, miei ambient e ramaderia e agricultura, entà poder gestionar e decidir damb critèris territoriaus.

Les è plantejat ar inici d’aguesta exposicion qu’ère era mia intencion responer-les as tres preguntes clau que definissen er autogovèrn aranés:

• Eth perqué ei de besonh er autogovèrn, perqué volem autogovernar-mos
• Eth coma s’exercís aguest autogovèrn, e eth camin qu’encara demore entà hè’c de forma efectiva

E era darrèra qüestion que les plantegi ei Qué ei autogovernar-se.

Autogovernar-se ei en definitiva èster util entàs persones, meter-les en centre des politiques e dera gestion, quauquarren que en Aran s’a demostrat damb era gestion d’aguesta crisi sanitària e sociau qu’auem viscut. Totun, aqueth autogovèrn a d’auer es esturments entà garantir-lo e consolidar-lo. Qu’er autogovèrn aranés a caractèr eminentament politic ei quauquarren evident sus en papèr: compdam damb personalitat juridica pròpria, damb institucions d’autogovèrn e damb autonomia tara gestion des interèssi pròpris. Mès er impuls d’aguest autogovèrn a de besonh, coma requisit indispensable, era volontat politica que permete er exercici d’aguesta autonomia politica, d’aguesta capacitat dera societat aranesa de configurar era sua vida publica.

E aguesta volontat politica s’a d’evidenciar en tres elements clau:

• Eth desplegament competenciau
• Finançament
• Leiautat e respècte institucionaus

Çò de reauments relheuant e urgent ei auançar en desvolopament efectiu der autogovèrn d’Aran: ei a díder, passar d’un reconeishement unicaments formau dera nòsta singularitat a assegurar eth contengut substantiu dera nòsta autonomia politica e, damb aquerò, dera nòsta capacitat tara prenuda de decisions politiques pròpries en toti aqueri encastres dera nòsta competéncia.

E tad aquerò, deputats e deputades, son de besonh recorsi. Uns recorsi que tath Conselh Generau d’Aran provien der acòrd de finançament damb era Generalitat de Catalunya, un acòrd que coma saben, s’incomplic eth passat 2021 e qu’ara, a un an e pògui mesi que se dongue per finalizat, torne a plaçar-se en un terren d’incertesa deuant dera possibilitat de pròrroga des pressupòsti dera Generalitat de Catalunya tà 2023.

Er acòrd de finançament Generalitat -Conselh mandate qu’eth HFI (hons de finançament incondicionat) s’a d’actualizar en foncion dera despena non finalista des departaments dera Generalitat. Açò, deuant dera prevision d’aument qu’era Generalitat presentèc tàs sòns pressupòsti de 2023, suposarie tath Conselh Generau d’Aran un aument de 3’8 milions d’euros respècte de 2022.

Ei a díder, se Catalunya non apròve es sòns pressupòsti, Aran perderà uns recorsi qu’an d’anar destinadi a inversions en sanitat, en supòrt ara ramaderia, en innovacion o en desvolopament territoriau e economic. Ei per aquerò, deputats e deputades, qu’eth govèrn d’Aran les demane generositat e responsabilitat, autant a vostés, coma representants des grops politics de Catalunya, coma ath pròpri govèrn dera Generalitat, entà non cométer çò que serà un acte d’irresponsabilitat istoric damb era ciutadania aranesa en particular e catalana en generau.

En capitol deth finançament i cau inclodir tanben  era inversion en territòri per part dera Generalitat, ua inversion que ja les expliquè en hereuèr ère era mès baisha de tot eth Pirenèu.

Quauquarren que tanben a quedat plasmat en estudi presentat pera Cambra de Comerç de Lleida –  “La inversió pública a la província i comarques de Lleida”,  a on pòden vostés veir eth despartiment per comarques d’aguesta inversion entre 2001 e 2020 e en quin nivèu se trape era Val d’Aran comparada damb territòris vesins deth Pirenèu.

Un Pirenèu que, d’un aute costat, clame ja per ua Lei de Montanha que, d’un viatge entà toti, pogue balhar quauqua oportunitat de desvolopar-se e de poder equiparar-se en drets ara rèsta dera ciutadania de Catalunya. Perque eth debat deth modèl territoriau ei un debat encara per hèr en Catalunya, mès ei un debat essenciau e urgent, entà poder dotar-mos des esturments e estratègies que mos perméten afrontar es rèptes, ja non sonque de futur, se non de present. Un debat en qué Aran vò préner tanben part, conscients coma hèm qu’eth Pirenèu a de besonh complicitats, cooperacion e volontat.

E acabi damb eth tresau des elements que conformen era definicion d’autogovèrn: era leiautat e respècte institucionaus.

Tot soent, mos perdem en debat des recorsi que, evidentaments ei essenciau coma ja les è manifestat, mès, ath madeish temps, i a ua politica de gèsti e de complicitats que, luenh d’auer còst economic, òc que demòstren aquera volontat e aqueth respècte que tant soent se nomente, a viatges, en van.

Qu’era Val d’Aran a artenhut nautes còtes de reconeishement juridic e politic per part de Catalunya ei ua evidéncia, mès ei tanben un hèt que, ena practica, aguest reconeishement demore diluït e ara sua sòrt en foncion deth critèri de cada representant politic. Quauquarren que, coma pòden compréner, non resulte massa practic, ne tanpòc desirable.

An estat nombrosi es episòdis a on aguesta leiautat insitucionau a mancat, en son un exemple es incompliments des acòrds de finançament o damb eth departament d’interior (aguest darrèr finauments solucionat es passadi mesi), eth contenciós dera Generalitat ath Conselh peth reglament d’escuts dera Val d’Aran o pes licéncies de pesca araneses, o eth non desplegament dera lei der aranés entre d’auti.

Ad açò i cau híger que, a dia d’aué, eth Conselh Generau d’Aran ei considerat coma ua administracion locau laguens de Catalunya o qu’era figura dera sindicatura d’Aran non cònste regulada en cap reglament protocolari de Catalunya. Quauquarren que ja les auanci volem qu’eth reglament d’aguesta cramba recuelhe, çò de mès lèu possible, e tà çò que ja les demani nauaments tanben era sua complicitat, respècte e consideracion.

Mès non mos conformam damb méter dessús dera taula totes aguestes incoeréncies e manques respècte de Catalunya, se non que tanben volem un reconeishement per part der Estat, e en aquerò tanben trabalham.

Aciu les è plantejat, ath long dera mia intervencion, quauqui des rèptes as que mos enfrontam, sajant de respóner as rasons e motivacions que mos possen a deféner era valor der autogovèrn aranés.

En definitiva, çò que volem ei:

• Melhora deth finançament
• Desplegament efectiu dera autonomia d’Aran
• Cooperacion institucionau e territoriau

Èm conscients des dificultats que presenten aguestes qüestions e dera impossibilitat d’abordar-les ena sua totalitat, totun pensam qu’ei possible, e de besonh, establir mecanismes qu’assegurèssen e héssen efectiu er increment der autogovèrn e que controlèssen eth compliment des acòrds, ath temps que s’articulen esturments concrèts de coordinacion e collaboracion entre es govèrns de Catalunya e Aran.

E tot açò ac volem perque volem mantier era gestion dera proximitat, volem seguir plaçant as persones en centre des politiques, perque volem arténher un desvolopament territoriau globau, autant a nivèu tecnologic, economic e ambientau, e perque volem, impulsar era nòsta lengua e cultura coma nòsta rason d’èster e coma element clau de coesion sociau.

En definitiva, volem balhar contengut reau ara autonomia politica dera Val d’Aran.

Acabi, deputats e deputades, damb un fragment dera “Epistòla au medish” que Pèir de Garròs, poèta gascon, escriuec en sègle 16. Garròs siguec un fèrm defensor ja alavetz dera lengua e dera tèrra e en un des fragments d’aguesta òbra, resumís pensi tot çò qu’aué les è plantejat en aguesta compareishença. Didie atau:

Que jo scriurèi dam veheméncia,

No’m cararèi, n’aurèi paciéncia,

Dequia que siam tots acordats

E d’ua conspiracion bandats,

Per l’onor deu païs sosténguer

E per sa dignitat manténguer

Vull agraïr, diputats i diputades, al Parlament de Catalunya i a la Generalitat la voluntat d’entesa i de diàleg que ens han permès arribar avui fins aquí i els encoratjo a conèixer més d’aprop l’Aran i la seva realitat, convençuda que, més enllà del debat, aquest coneixement els ajudarà a comprendre millor la nostra singularitat i a, també, defensar-la com a seva. Perque sense complicitat, empatia i respecte efectius i eficaços el nostre futur restarà tant compromès com per no existir.

Fòrça gràcies deputats e deputades.