• Era passada setmana se celebrèren sies talhèrs de participacion ciutadana de diferentes tematiques, totes eres centrades en valors coma era sostenibilitat o era innovacion, damb er objectiu d’establir de manèra conjunta eth plan d’accion dera Resèrva dera Biosfèra dera Val d’Aran

Eth procès de candidatura dera Resèrva dera Biosfèra dera Val d’Aran contunhe auançant. Eth Conselh Generau d’Aran, a trauès des empreses Inèdit e Verd e Blu, organizèc eth passat 18 de noveme uns talhèrs de participacion ciutadana damb er objectiu de co-crear eth plan d’accion d’aguesta Resèrva.

Aguesti talhèrs se dividiren en sies grops, cadun damb ua tematica diferenta: auviatge naturau, auviatge culturau, recèrca, sector primari, caça e pesca, torisme e espòrts.

“Eth procès de creacion dera candidatura dera Resèrva dera Biosfèra a d’èster un procès acordat per consens entre era administracion, eth teishit empresariau e era ciutadania; amassa mos cau replantejar era gestion territoriau dera Val d’Aran e trabalhar en ua diversificacion economica fonamentada enes que volem que siguen dus des pilars essenciaus deth futur d’Aran: era sostenibilitat e era innovacion”, explicaue era sindica d’Aran, Maria Vergés.

Pendent es talhèrs participatius dera setmana passada, sorgiren plantejaments que seràn fonamentaus entath futur dera Resèrva dera Biosfèra dera Val d’Aran en diferenti encastres. Per çò que tanh ar auviatge naturau, se considerèc imprescindible er aprendissatge e transmission des valors naturaus, atau coma era conservacion e proteccion deth paisatge, era biodiversitat e es ecosistèmes.

En grop d’auviatge culturau se prepausèc establir er aranés coma lengua oficiau dera Resèrva e promòir-ne eth sòn usatge sociau, priorizar era preservacion, conservacion e restauracion des exemplars der auviatge culturau, materiau, immateriau e documentau, potenciar es tradicions, costums e hèstes locaus e motivar era realizacion d’iniciatives culturaus en naui espacis o espacis dejà abilitadi.

En çò que tanh ath talhèr de recerca, se parlèc de generar un plan de transferéncia deth coneishement que impacte de forma positiva en territòri, e tanben d’implicar ara societat civiu enes linhes de recèrca per miei dera participacion ciutadana, en tot implicar tanben as docents entà arténher qu’eth sòn alumnat participe de forma activa.

Pendent eth talhèr sus eth sector primari, caça e pesca i aueren diferentes prepauses entà arténher melhores laguens eth sector coma, per exemple, cercar naues estrategies de comercializacion en proximitat o e-comerce, dar reconeishement as pagesi e agricultors coma gestors imprescindibles des paisatges, invertir en formacion e recèrca dirigida ath sector o pensar e avalorar naues prepauses agràries, entre d’autes.

En grop de torisme, se parlèc deth besonh d’arténher era desestacionalizacion e era diversificacion deth sector, mès tostemp auent era sostenibilitat coma pilar fonamentau deth teishit toristic-empresariau.

En darrèr lòc, en talhèr d’espòrts se prepausèc desvolopar er espòrt coma un actiu economic alinhat damb es linhes estrategiques de sostenibilitat ambientau e sociau. Se parlèc tanben d’impulsar un plan estrategic entà optimizar es installacions esportiues, fomentar era participacion dera poblacion en desvolopament d’eveniments esportius o crear un organisme esportiu qu’unifique e coordine es eveniments e es clubs e que trabalhe pera implementacion des federacions esportiues pròpries dera Val d’Aran.

“Entath govèrn deth Conselh Generau d’Aran era implicacion dera societat aranesa en aguesta candidatura ei imprescindible e cada còp son mès es persones interessades en participar e aportar es sues prepauses, de hèt, auem artenhut eth supòrt d’ues 80 administracions publiques e empreses privades”, asseguraue eth conselhèr Francés Boya, en tot híger que: “ei important destacar qu’eth reconeishement coma Resèrva dera Biosfèra non mos permeterà sonque méter en valor eth nòste auviatge naturau, senon que mos dotarà d’un estrument entà valorizar era nòsta cultura e era nòsta lengua, en tot protegir atau era nòsta identitat”.