Era entitat ecologista, Ipcena, a trauès deth sòn pòrtavotz, Joan Vázquez, a realizat ua sèria d’afirmacions e insinuacions non ajustades ara realitat sus era mòrt dera ossa Aubèrta

De quèrra a drèta: eth conselhèr d’Agricultura, Ramaderia e Medi Natural d’Aran, Jose E. Arró, eth sindic d’Aran, Carlos Barrera, e eth tecnic de Medi Natural deth Conselh Generau d’Aran, Ivan Afonso, ena ròda de premsa en tot anonciar era demanda contra eth pòrtavotz d’Ipcena, Joan Vázquez.

Dempús de diuèrses manifestacions deth pòrtavotz d’Ipcena, Joan Vázquez, publicades en diferenti mejans de comunicacion sus era mòrt dera ossa Aubèrta, eth Conselh Generau d’Aran a presentat aué era demanda de querelha en jutjat de prumèra instància de Lhèida contra Joan Vázquez, damb acta de conciliacion prealabla pr’amor que se retracte des sues declaracions.

Vázquez a afirmat es diferenti mejans “considèri inaudit qu’, en tot auer-i un pressupòst milionari, non se contractèsse a ua equipa d’especialistes entà operar a Aubèrta”. Serie practicaments ua irregularitat destinar hons deth LIFE ath cas Aubèrta donques qu’es accions deth programa sigueren prepausades ena UE pendent era convocacion deth LIFE (fòrça anterior ara aparicion d’Aubèrta e donques non includissen accions sus era) ath delà se verifique eth compliment des accions aprovades de manèra escrupolosa. Er accident d’Aubèrta non derive d’un problèma pressupostari, eth còst d’un veterinari entara operacion ère un còst insignificant ath costat deth globau dera operacion: bastiment deth barrat, sistèma de camèras web, suenhs e aportacion de neuritud pendent 8 mesi, dispositiu d’entre 7 e 10 tecnics (deth Conselh Generau d’Aran, deth DAAM-FC e ONCFS) entara captura e equipament dera ossa.

Eth cap ecologista considère que “quan trobèren ara ossa Aubèrta calie utilizar toti es recorsi entà localizar ara sua mair (Fadeta), e qu’aguesti sòs (LIFE) son justaments entad açò”. Mòstre un desconeishement totau dera execucion deth LIFE. En aguest moment (en abriu de 2014) eth LIFE non ère en vigor, tanpòc èren accions que podessen pogut includir tau coma abans s’a mencionat. E ath delà se bolquèren esfòrci tà localizar era mair e sajar de liberar era ossa (pr’amor qu’era sua mair la localizèsse) enquiara sua porfiança a baishar ath hons dera val, e eth besonh d’alimentar-la, hec a sométer era opcion dera reabilitacion en un lòc contarotlat.

En aguest sens, Vázquez, explique que “eth passat mes d’abriu era Generalitat arrecebec ua ajuda especiau dera Union Europèa de 2.500.000 èuros destinadi ara conservacion des ossi e cedida majoritàriaments ath Conselh Generau d’Aran”. Era partida que correspon ath Conselh Generau d’Aran, e que Vázquez qualifique de “majoritària” ei exactaments 21,93% deth totau.

Eth pòrtavotz d’Ipcena comente sus Fadeta (mair d’Aubèrta) que “possiblaments siguec capturada per furtius, donques qu’ua ossa non se separe jamès des sòns cadèths”. Era aparicion d’ossi orfes ei un problèma abituau enes païsi damb poblacions d’os, per açò existissen nombrosi centres especializadi entara reabilitacion d’ossi en fòrça d’eri e i a manuaus publicadi a tau fin. Ena sarrada Cantàbrica i a agut 4 ossi orfes enes darrèri ans. En Pallars apareishec un cadèth estofat en 2013. Entath procès de reabilitacion se compdèc damb er assessorament d’expèrts sus era matèria. Vázquez a arribat a díder “semble qu’es esfòrci van dirigidi a eliminar as ossi, e non a conservar-les pr’amor qu’en sies mesi, s’arrecep era ajuda e eth resultat ei era pèrta de dus ossi; quauquarren passe”.

Váquez assegure que “i a sistèmes mens agressius qu’ua intervencion intraabdominal, coma era installacion d’un colharet entà seguir ar animau” e ahig “ére de preveir qu’era ossa acabarie gratant-se era herida, causa qu’es desencuses deth Govèrn non son entà eth valides”. Era collocacion der emissor VHF siguec ua decision prenuda peth Grop de Trabalh donques qu’, a causa des antecedents dera ossa, se consideraue qu’era principau prioritat ère assegurar era localizacion dera ossa eth tot moment entà protegir-la ada era atau coma a bens e persones. Es sistèmes extèrns (era aurelha, en còth, en peu) presenten mès probabilitats de pèrta. Toti es ossi liberadi per França en Pirenèu ac an estat damb emissors intraperitoneals e colharet. Es emissors intraperitoneals non an mancat jamès enquià aué, per contra, des darrèri cinc colharets collocats, sonque un s’a soltat corrèctaments (sistèma drop-off) de sòrta qu’es animaus contunhen pendent ans damb eth. Açò en ua cria eth plen creishement pòt causar-li problèmes grèus e mòrt per asfíxia en mesi. Er emissor intraperitoneal ei eth sistèma comun mès utilizat en mamifèrs de mieja e grana grandària (lops, os brun, os nere,…). Ath delà, non i a evidéncia sus eth hèt qu’era ossa s’age gratat. Ena rèsta d’ossi liberadi en Pirenèu a foncionat corrèctaments, causa non “tan de preveir” qu’acabarie gratant-se, e non semble auer-se gratat a jutjar pes comentaris der informe dera necròpsia.

Era entitat ecologista assegure qu’ “era Generalitat e eth Conselh Generau d’Aran non seguiren eth protocòu d’accion adaptada ara ora d’intervier ara ossa entà collocar-li eth trasmisor de seguiment”. Eth protocòu seguit se correspon fonamentauments as intervencions realizades en toti es ossi liberadi en Pirenèu. Tota intervencion damb fauna sauvatja, clinica o non, a associat un risc.

Vázquez, tanben a declarat enes mejans “aguest animau en perilh d’extincion a mòrt per imprudència temerària”. Acusacion personau grèu non fondamentada, efectuada en un moment eth qué non s’auie hèt cap comunicacion publica e en tot sostier qu’era mala praxi dera veterinària siguec era qu’acabèc damb era vida deth plantígrad. Vázquez afirme qu’ “era veterinària non realizèc toti es cosudi de besonh entad aguest tipe de plantígrads”. Segons er informe enviat eth 10 de noveme ath Grop de Trabalh: se barre era incision damb 4 capes de sutura: ena cresta muscular, linha alba, intradèrmica e ena pèth. Aguesta informacion se ratifique damb es anotacions e enregistraments des agents dera gendarmeria francesa presentes ena intervencion.

Ipcena a manifestat tanben que “s’a cometut ua negligéncia innecessària donques qu’en Catalonha auem expèrts veterinaris ena Universitat Autonòma de Barcelona qu’apoiridien auer inserit er emissor ara ossa sense acabar damb era sua vida” en tot ahíger “aguesta professionau non auie vist un os er ena sua vida e non cosec coma se deu, per capes a Aubèrta”. Eth nivèu d’experiéncia d’auti expèrts de Catalonha (includidi es dera UAB) ei similara o inferiora ara veterinària. Auie antecedents a anestesiar ad aguesta madeisha ossa e a uns auti e cau auer present qu’en Catalonha arrés a realizat aguesta operacion pr’amor que non s’a liberat cap os sauvatge, e non requerís ua especiau dificultat donques que s’auie realizat eth toti es ossi liberadi en França.