• Per miei d’aguest projècte, que se desvolòpe en marc deth Plan de Sostenibilitat Toristica dera Val d’Aran, s’adaptaràn tres itineraris en Bòsc de Carlac, Artiga de Lin e Estanhs de Colomèrs damb er objectiu de melhorar era orientacion e mobilitat des persones damb discapacitat visuau entà que poguen recórrer damb major autonomia e seguretat aguesti entorns mejançant ua solucion integralament digitau

Eth govèrn deth Conselh Generau d’Aran a tret a licitacion era creacion de tres itineraris en entorns naturaus dera Val d’Aran adaptadi entà persones damb discapacitat visuau, mejançant esturments digitaus. Ei previst qu’aguesti recorruts poguen gaudir-se dejà aguest ostiu.

“Deth departament de Torisme deth Conselh Generau d’Aran ençà pensam qu’aguest projècte ei ua oportunitat fantastica entà adaptar eth nòste torisme a un tipe de client damb besonhs especiaus e aufrir-les alternatives que poguen apropar-le ara realitat deth nòste país e damb es que poguen gaudir des nòsti entorns naturaus d’ua forma fòrça mès accessible”, asseguraue eth vicesindic e conselhèr d’Economia, Torisme e Promocion Toristica, Juan Antonio Serrano.

Per miei d’aguest projècte, que compde damb un pressupòst de 25.000 euròs, s’adaptaràn tres itineraris de senderisme (Bòsc de Carlac, Artiga de Lin e Estanhs de Colomèrs) damb er objectiu de melhorar era orientacion e mobilitat des persones damb discapacitat visuau entà que poguen recórrer damb major autonomia e seguretat aguesti recorruts mejançant ua solucion integralament digitau.

Aguest projècte se desvoloparà laguens deth Plan de Sostenibilitat Toristica dera Val d’Aran. En aguest sens, cau rebrembar qu’Aran siguec ua des 25 destinacions escuelhudes per Estat (d’entre d’autes 154 candidatures) entà desvolopar aguest Plan, qu’a coma objectiu melhorar es nòsti entorns naturaus, era mobilitat e era gestion deth nòste territòri e peth quau s’a dotat ath Conselh Generau d’Aran de 2’5 milions d’euròs que mos an de servir entà adaptar eth nòste torisme as besonhs actuaus e, sustot, entà esdevier ua destinacion verda e sostenible, qu’apòste pera preservacion deth nòste entorn naturau, mès tanben pera potenciacion deth nòste auviatge culturau, er espòrt, era gastronomia o eth comèrç locau, entre d’auti.